Hem penjat una nova enquesta, en aquesta ocasió sobre l'ensenyament de l'anglès. És un tema recurrent que sempre està d'actualitat. Perquè és tant evident que avui en dia és difícil anar pel món sense conèixer la "lingua franca" contemporània, com que a casa nostra no tenim ben resolt el seu aprenentatge.
Es podrien dir moltes coses al respecte, sense descartar que potser no som un país dotat per a això dels idiomes. Però per no fer-ho llarg, podríem resumir-ho dient que no sembla normal que els nostres fills comencin a fer anglès a P-3 i en facin com a mínim fins a quart d'ESO, és a dir tretze anys seguits estudiant-ne, i que desprès de tot aquest temps no dominin l'idioma. Quan dic dominar, no em refereixo a que hagin esdevingut bilingües. Però sí al fet que s'hi puguin desenvolupar amb normalitat i fins i tot amb agilitat. És el mínim que pot esperar-se, oi?, després de tretze anys.
Per mals estudiants que siguem, tretze anys de matemàtiques, de literatura o d'història, deixen la seva empremta, no? Què ens passa amb l'anglès, doncs?
2 comentaris:
¿Sabíeu que la Mercè va ser pionera en l’ensenyament de l’anglès a Tortosa?
Durant el curs 1967-68, van haver dos aules al Col·legi de la Mercè que no seguien el programa habitual a les escoles públiques. Una aula de noies i una altra de nois seguiem el temari del 1r de batxillerat elemental i la llengua estrangera que s’ensenyava a la Mercè era l’anglès, a fi de curs calia examinar-se pel torn lliure al J. Bau per superar-lo.
Al següent curs, la iniciativa es va suspendre i la majoria dels alumnes d’aquell experiment vam passar al J. Bau. A l’Institut els alumnes d’angles eren una “rara avis” i de sobte es van trobar amb una allau d’alumnes per omplir dues aules.
Havia qui deia que aquella era una moda passatgera i que aviat es tornaria al francès com llengua de referència. Serien bons professors, o no, però com a endevinadors no s’haurien guanyat la vida.
Ara sembla del tot més normal l’aprenentatge de l’anglès, que crec que s’hauria d’introduir molt més abans, però llavors va suposar tota una revolució que ens va arribar, com no podia ser d’altra manera, de la mà de don Mariano Lalana.
Gràcies Juanma per la teva aportació.
Quin comentari més bo.
També pioners en idiomes, qui ho havia de dir...
Publica un comentari a l'entrada