dimarts, 10 d’agost de 2010

Les germanes Favà Sans, a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta


 La foto de dalt de tot correspon a les germanes Justina i Lupe Favà Sans. És a dir, la meva mare i la meva tia. Totes dues són exalumnes de la Mercè. Van entrar a l'escola l'any 1948, quan es van quedar òrfenes de mare. Fruit de les circumstàncies de la guerra civil, vivien a Barcelona (on va nàixer la meva mare) i van venir a residir a Tortosa amb els avis paterns. La meva tia va estar-se un any i mig a Tortosa, fins que va tornar a viure a Barcelona amb el seu pare (el meu avi), temps durant el qual va anar a l'escola de la Mercè. La meva mare es va quedar a Tortosa fins al dia d'avui.

A la foto superior apareixen les dues germanes: a l'esquerra, la Justina; a la dreta, la Lupe. Coses de la guerra: la meva tia es diu oficialment Clara. Va nàixer el 1938 i els meus avis la van inscriure com a Guadalupe i familiarment van dir-li Lupe. Però en acabar la guerra, les autoritats franquistes van anul·lar moltes inscripcions al Registre Civil de la República i van "rebatejar" les criatures amb el nom del sant del dia de naixement. La meva tia va nàixer el dia de Santa Clara i aquest nom li va tocar. Però és Clara només a efectes oficials.

La foto de totes dues ha de ser de finals de 1948 o de 1949. A la foto de baix, apareix la meva mare uns anys després (ja a la dècada de 1950, però a casa no hem sabut afinar l'any exacte), quan la meva tia ja no era a l'escola. El motiu de cacera del fons apareix en altres fotos d'alumnes de per aquella època.

Segurament que tots reconeixereu també les guardioles del "negrito" i del "xinito", que van formar part de l'escenografia d'aquestes fotos durant molts anys i que encara es conserven a l'escola.

Totes dues imatges, com pot veure's, porten un marc de cartolina. I les cartolines van signades per l'empresa de fotografia que les va realitzar. Es tracta de Reportajes Obiol, una empresa de Barcelona especialitzada en "treballs escolars i industrials" i en "projeccions de cinema sonor i mut". L'empresa tenia seus als carrers Marquès del Duero 171 i Llansà 21. El carrer Marquès del Duero era el nom que rebia l'actual avinguda del Paral·lel.

Al revers dels marcs també figuren els preus de les fotos. La de les dues germanes va costar 8 pessetes. La de la meva mare sola, 9 pessetes.

1 comentari:

José Manuel ha dit...

Curiosa història, la de ta mare i ta tia. I mira per a ón, ahir va ser Santa Clara, la patrona del meu barri (encara que ara no hi visc allí, sempre el consideraré el meu barri, coses dels boníssims records d'infància per n'aquells carrers costeruts...)