Bloc dels exalumnes del Col·legi de la Mercè de Tortosa i de tothom que sent com a pròpia aquesta escola emblemàtica, creada el 1848 i la pública més antiga de Catalunya. Internet 2.0 per compartir relació, idees i coneixement. A la xarxa des del 5 d'abril de 2008.
divendres, 19 de març del 2010
Com va anar tot això de l'exposició
Ara que l'exposició que es pot veure a la Biblioteca Marcel·lí Domingo és a punt d'acabar (i d'iniciar un petit periple per altres indrets, de la qual cosa informarem properament), fa certa gràcia recollir la petita peripècia que va significar el muntatge. En les fotos adjuntes no es veu més que el procés final de producció dels plafons i la seva instal·lació a l'antiga escola del carrer de la Mercè.
Com passa sovint, la feina més complicada va ser la que generalment no es veu. D'una banda, la selecció, particularment dura, donades les limitacions d'espai i de pressupost, quan tenim centenars d'imatges que constitueixen un autèntic tresor. De l'altra, localitzar els originals de moltes de les imatges que aquí al bloc es van penjar amb resolucions baixes, o en tot cas, inferiors a les que necessitava el format d'exposició. Molta gent ens ha ajudat i no tan sols recuperant l'original i portant-lo a la impremta, sinó també ajudant-nos a trobar algunes fotos especialment emblemàtiques (i que creiem que no podien faltar) i que, per aquells atzars de la vida, se'ns resistien.
És especialment remarcable la col·laboració de moltes persones alienes a la Mercè, que, no obstant, s'han deixat encomanar pel nostre entusiasme. No diguem aquí noms, per no crear greuges ni caure en oblits. Recordeu, en tot cas, que a l'exposició hi ha un plafó que recull agraïments. Allí ho trobareu.
També hi ha hagut troballes ocasionals, sorgides sobre la marxa, però que han resultat ser extraordinàries. I com a tals han acabat apareixent a l'exposició, quan originalment no se sabia ni que existissin. Ha estat una recerca apassionant, en què cada joia trobada i recuperada ens animava a buscar-ne més.
També som conscients que 20 imatges no donen més de sí que això. Per als que esperen més, recordem que el projecte que tenim és el d'editar un llibre (potser també en suport digital), que reculli moltes més imatges. Molt en particular, totes aquelles que podrien figurar en l'exposició amb tots els mereixements i que ara s'han hagut de quedar fora. És un projecte a llarg termini, això que quedi clar. Caldra esperar un mínim d'un any, perquè la feinada és immensa i, d'acord amb l'esperit 2.0 d'aquesta comunitat, el farem entre tots, la qual cosa vol dir que l'anirem fent en la mesura de les nostres possibilitats de temps.
Les fotos d'aquesta entrada van fer-se durant la jornada del 19 de febrer passat, el dia abans de la inauguració de l'exposició. Recullen els darrers retocs a impremta i el muntatge de l'exposició, amb una imatge final del dia 20, quan la biblioteca bullia d'animació. Els autors de les imatges són uns quants: la Neus Jove, el José Manuel Cardona, la meva filla gran (l'Emma Gallardo), jo mateix i la dona del José Manuel. Espero no deixar-me ningú.
A les imatges també veureu al Fito Font, exalumne i titular de Gràfica Dertosense (la "Cooperativa" de tota la vida). El Fito és l'impressor que va digitalitzar totes les imatges (i unes quantes més, que ja resten a l'arxiu, preparades per al que faci falta) i va traslladar-les al suport de paper. També hi veureu el Philippe, el dissenyador gràfic de la impremta, un autèntic crack de la seva feina gràcies al qual les imatges poden lluir en tot el seu esplendor, que no és poc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Pos va ser una tarde de "penjada" agradable, començada a l'emblemàtica Tasca Bohèmia del Rastre i on vam descobrir que el Toni porta, casibé, un nivell de boles a la butxaca per fer posar rectes les imatges al penjar-les! I també vam puguer confirmar empíricament que les parets de la "biblio" són menos llises del que mos pensàvem, quines coses...potser se van aprofitar algunes parets de quan l'edifici estava habitat pels "grisos", digo yo ;)
Interessant seqüència de fets i reconeixement a les persones que vau montar l'exposició.
Una abraçada.
Joan Otero
Publica un comentari a l'entrada