divendres, 4 de desembre del 2009
Sopar d'exalumnes del 27 de novembre
Fa alguns anys que un grup d'antigues alumnes de la Mercè es troben a sopar. Aquest 2009, la trobada va ser el 27 de novembre, al restaurant El Paiolet, de Tortosa. Vam passar un moment pel sopar a fer unes fotos, que pengem aquí. Són imatges amb bona resolució que poden baixar-se per conservar-ne una còpia. Si voleu veure-les grans, cliqueu-hi al damunt.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Aquí la generació anterior a la nostra donant guerra. Estem desaprofitant potencial?
Una bona colla, si SENYORES ! ! !
Per cert, no hi veig cap home ....
És una llàstima, per un dia de diferència, ho haguéssim pogut fer junts.
A la propera ! ! !
Pues sí, es verdad. No me había dado cuenta. Soalmente mujeres!!! ja ja ja es que somos las mejores, nosotrras nos apuntamos a un bombardeo, creo que a segun qué edades los hombres no se atreven. ( es broma eh?) pero la verdad, es curioso, ahi se ve un montón de mujeres. No sé cuántas fueron, pero hay un buen grupo. Enhorabuena!
Pilar, suposo que el tema és que fins ben avant, al cole va haver grups de xiquets i xiquetes per separat. Jo, per exemple, sóc del 1969 i vaig entrar a La Mercé a segon de pàrvuls. I anava a "donya Pilar la dels xiquets", per contrapossició a "donya Pilar la de les xiquetes", que era l'atra mestra de segon de pàrvuls allavons. Suposo que la no-mescla de sexes en aquell temps té a vere molt en lo fet que les amistats fóssin més aviat del mateix sexe. M'apareix que a primer ja vaig anar en donya Lina a una classe mixta, seria pels voltants del 1975.
Si , si, ya enteindo. Ya lo pensé, pero... yo que soy algo mayor que tu, no recuerdo hasta qué curso fui separada de la clase de los chicos, es decir, íbamos a la clase de Doña Pilar de las niñas y a la de Doña Pilar de los niños, de eso me acuerdo un montón.
Yo creo que fue en 6º de EGB cuando nos "mezclaron" con los chicos, ja jajajjajajaj
en fin, da igual que sean hombres o mujeres, pero lo bonito es que recordemos con cariño el colegio, y sigamos reuniéndonos con quienes en su momento eran las personas más importantes de nuestras vidas (junto a nuestras famílias), ya que estábamos muchas horas juntos y compartiendo el dia a dia.
La veritat és que, en aquelles edats, lo centre del nostre món era el col.legi, los companys, la família...I en los anys ho passem a apreciar més, tot allò, potser en un toc d'idealització que allavons no podíem tindre.
Pues sí, tienes toda la razón. Será que nos estamos haciendo mayores?? ja ja jaj ja pues si, eso es.
Publica un comentari a l'entrada