Una nit molt agradable. Em sembla que és la millor forma de definir al sopar de dissabte passat, 28 de novembre, als Reguers. Una colla de gent (ni molts, ni pocs, els que vam voler ser-hi) compartint companyia i records de la Mercè. Sorpreses molt agradables, com retrobar el Mateu Izquierdo després de 30 anys. Els primers inscrits a l'associació d'exalumnes. Una ballaruca a la quals ens vam afegir elements com jo, que no ballen mai de la vida (i mira que les primeres cançons punxades feien témer el pitjor). Fins i tot records nostàlgics i emocionats per companys que ja no hi són. En definitiva, el titular d'aquesta entrada no pot ser més exacte.
11 comentaris:
el fotògraf fotografiat
Sopar inoblidable, encara que van fallar uns quants de 69, és clar jo ho entenc ens fem grans i ja no estem per a gaires trotes,¡ja!, si ara ja aneu així ja hem direu que fareu a la jubilació.
Una de les millors coses de la nit, desprès de la bona companyia, va ser el culet de... segurament que qui el van tocar donaran fe del que dic, no?
Justina, Leo, Angels, etc. etc.
ja, ja, ja.....
Fins molt aviat
mu vaig passar de coñaaaaaaaaaaaaa jajajajajajajajajajajaj
Ostras Alfonso, ja estas recuperat? jejeje
M'ho vaig passar d'allò més bé, això és té que repetir més a sovint.
ei ei veí, que ja se que no vas ser tu el que vas posar la de paquito:-)
Lo de l'himne anaba per a l'amic Padrosa, jo creguda de què el seu ritme de ball prevenia de la sud de Tivenys i resulta que li ve de Cuba
però lo del paquito no ehhhh.
Lo paquito per poc lo ballo de tornada a casa ja que els mossos em van aturar per saltar-me un semàfor en groc em van demanar tot tipus de documentació però jo pum els i vaig passar el carnet de bomber jajajaja i me van dir aguekens ja pot tornar a circular
Lo del paquito pervé de Bèlgica que no veus qui es l'anfitrió, el senyor pollo belga, alias Rudi
estic content de veuret despres de tan de temps mateu
pos per a la pròxima ens passes uns quants carnets i així no ens cal anar per carreteres que una mica més i em quedo al de ous roig, en lo fàcil que és anar per la carretera oficial.
així que resulta que el pasodoble de PAquito prevé de Bèlgica.... pos esta no la sabia... veus sempre s'aprenen coses
Neus, un GPS és lo que tiene. Per cert, felicitats a les peluqueres de les mestresses que vau acudir. Lo vostre vos va diguer costar, je je.
Publica un comentari a l'entrada