dilluns, 8 de juny del 2009

Avui fa un any del dia desprès

Ja ha quedat comentat que ahir va fer un any d'aquell fabulós dia que va ser el 7 de juny de 2008. Avui, però, fa un any any del dia desprès. Del dia que estàvem paint la immensitat que havíem aconseguit, amb una mescla de sentiments entre una alegria enorme i un punt de tristesa (post festum, pestum: crec que ho deia el poeta romà Ovidi i s'entén sense saber llatí) perquè alguns ens temíem que allò d'irrepetible no era un adjectiu admiratiu, sinó una mera descripció.

Un any desprès, el millor que es pot dir de tot plegat és que el 7 de juny de fa un any es va produir una catarsi gegantina de les intenses emocions que havien bullit durant els dos o tres mesos anteriors. Això no és una crítica, sinó una altra descripció. Tampoc vol dir que l'anomenat "esperit de la Mercè" s'hagi mort. Ha tingut temporades com és evident i ara potser en té una de to especialment baix. O no, segons com es mirin les coses.

Perquè la veritat és que en aquests dotze mesos han passat coses que no havien passat durant els 15, 20, 25 o 30 anys anteriors. Alguns grups d'edat s'han consolidat i tenen una vida pròpia força saludable, ho comparteixin o no amb la resta. D'aquest bloc comú han sorgit diverses criatures digitals. A finals de novembre passat va haver també una sèrie de trobades de cursos. S'ha continuat recuperant material històric de la Mercè, si bé és cert que amb molta menys intensitat. S'han fet accions simbòliques com el tema de les insígnies. I potser el més important, estem tirant endavant una associació d'exalumnes, que trigarà més o menys però que acabarà per constituir-se i fer molta i bona feina.

Tot això no surt per casualitat. Però si continuem descrivint, que no criticant, estarem d'acord que les coses han agafat un to extraordinàriament pausat. Això és el més normal del món, i convido a les persones que pensen que estem més acabats que les maraques del Machín, que ens expliquin algun cas d'entitat, col·lectiu o grup que no passi pel mateix "problema" o no tingui les mateixes pujades i baixades que té aquest grup tan heterogeni i afectat d'arrel per "desconnexions" d'un quart de segle o més.

Que tots tenim feina, criatures, compromisos diversos..., és conegut. Que alguns quan més temps tenim per a Internet és quan fem vacances, i que altres a l'estiu no toquen l'ordinador ni que els amenacin amb una pistola, és una altra obvietat. No descobrim res de nou, em sembla. També està clar que la gent tirarà endavant aquelles idees i propostes, pròpies o alienes, que vulgui tirar endavant. I si no les volen tirar endavant, per més que així ho hagin expressat, doncs no ho faran. Però un servidor és pregunta si tenim dret a veure la palla a l'ull aliè i no la biga, al propi.

En aquest any i escaig de recuperació de l' "esperit de la Mercè" s'ha vist de tot. Des de grans mostres de dedicació i compromís, a alguna misèria humana que no té altre valor que el de ser una desgràcia comuna a qualsevol projecte de grans dimensions, especialment si és un projecte amb èxit i projecció pública. No crec que calgui insistir sobre aquest punt. En tot cas, el meu sentit de la decència (que no el del "companyerisme", que no m'arriba per a tant) m'impedeix anar més enllà. És una constatació trista, però perfectament esperable. Seríem il·lusos, si penséssim el contrari. També convido a qui pugui explicar-nos algun cas de moguda tan gran on no hagi aflorat algun moviment estrany o alguna petita enveja.

El bloc? Ha viscut de ple les oscil·lacions de l'"esperit de la Mercè", del qual ha estat únicament un reflex. El bloc és mort? És possible, però en aquest cas la que estaria morta seria la comunitat que l'ha creat. Evidentment, és possible que així sigui. Però un servidor té el lleig costum de raonar les coses. Hem fet poc en l'any transcorregut? Segurament que sí, però torno a convidar a expressar-se a qui pugui fer-me una llista de més de dues línies contant que hem fet durant els 25 anys anteriors.

En darrera instància, un ha pogut crear aquest bloc, ha pogut administrar-lo i ha pogut dinamitzar-lo amb major o menor fortuna, segons les èpoques. Però la meva opinió sobre la seva continuïtat o tancament importa ben poc, la veritat. En el seu moment, ja vaig dir el que pensava. En general, em rebenta molt tenir raó en temes com aquest. Sí que trobo un mica preocupant que hagi persones que feien fins i tot befa del tema i que ara serien els primers a matar aquest racó d'internet (i ves a saber perquè). Però això també funciona així i si algú que creu que no hi estic avesat, punxa os. O pica ferro fred.

Que som pocs? Sí, però som els que volem estar. A més, em faig el càrrec que no tothom entén que la gràcia d'internet no es basa en el lideratge, sinó en el fet de compartir. Que les coses es poden fer en horitzontal, en comptes de fer-les en vertical com al llarg de tota la història, i que fer-les en horitzontal és una part importantíssima de la gràcia de l'invent. Fins i tot si el resultat és minso, que tampoc crec que sigui el cas d'aquesta aventura (i n'hi hauria prou de remetre's a unes poques xifres que no poden ser més significatives). I si no és més, com a mímin és millor, cosa que no sempre es pot dir de tot el que fem en aquesta vida. Com diria el president del Barça, estarem tot el cascats que vulgueu, però "Al loro, que no estamos tan mal". Només cal veure els cops de colze que, de vegades, es donen dins d'aquesta comunitat.

Dit tot això, no ens mengem la moral. Com diu la Neus Jové, referint-se a l'associació d'exalumnes, però en un comentari que podríem generalitzar, aquí no hi ha més que oportunitats. De dificultats, únicament les que ens vulguem crear.

12 comentaris:

José Manuel ha dit...

Hola gent! Pos si, que estem de paron és evident, però la unió que s'ha aconseguit, la mobilització emotiva i de records, els retrobaments (i el conèixer gent que, per timidesa com jo, o pel que sigue, mos havíem perdut tants anys sent del mateix cole, barri i casi quinta...)penso que han valgut molt la pena. Això sempre es mou a cop d'aconteixement, i ara no n'hi ha cap en vistes, o potser sobre setembre los que est any fem los quoranta moguéssem alguna cosa, tat, Justina? Lo de l'associació tira avant, s'ha d'acabar de definir objectius útils i pràctics però serà una realitat, o sigue que, mos seguim veent per aquí, pel feisbuc, pel grup "Som de la Mercé" o al mercat al bar de l'Esther. Seguim en marxa per a rato, com diu Toni, si es mira lo fet est any passat i lo que s'ha fet los 25 anteriors, com diria Quico el Célio, "no hi ha color"

Anònim ha dit...

Hola de nuevo. Toni y Jose Manuel, los dos teneis razon en vuestros argumentos en cuanto a lo que se ha hecho en los ultimos 25 años con respecto al ultimo,actual. Mas tambien os dareis cuenta que la gente, nos hemos disgregado un poco, que la euforia inicial y posterior al evento se ha esfumado y reconvertido en unos grupos nuevos que, todo y ser mas pequeños, son mas compactos y estan mas conpenetrados sus mienbros.
Un cosa a destacar, solo Pilar se hizo eco del primer aniversario del encuentro, y los demas?, acaso ya se olvidaron o sencillamente pensaron que " es algo que paso y en el recuerdo se quedo"?.
Se que son cosas pequeñas sin importancia, pero que a uno le hacen reflexionar de lo que realmente esta pasando por esta comunidad.
Y como bien dijo Toni, ya hace tiempo, fue un "boom" en si dia pero que el paso del tiempo terminara por mermar lo poco que queda de el.
Espero que lo de la asociacion tenga la continuidad que deseais los pocos que lo estais moviendo, mas, igual a la hora de la verdad mas de uno os pueda dejar en la estacada aludiendo problemas de trabajo y poco tiempo.
Un saludo

Leo ha dit...

Hola a todos!!Hace tiempo que no digo nada aunque si entro en el blog.La verdad es que soy de pocas palabras y màs de observar,pero creo que ahora mismo si que habrìa que decir algo,aunque solo sea¡¡Eiiih,que estamos por aquì!!En mi caso por ej.entro casi todos los dìas,aunque no digo nada,ya que me parece correcto todo lo que se dice y creo que no tengo nada que añadir.Yo no creo que el blog estè muerto ,si es verdad que està algo parado,pero no podemos pretender que sin algùn acontecimiento como el del 7 de Junio o las demàs convocatorias que se han hecho en otras promociones haya ese boom de fotos y colaboraciòn.Ya verèis como cuando se haga la de mi quinta en Septiembre esto volverà a tener un montòn de entradas(yo por mi parte llevarè la càmara jajajaja)En lo que se refiere a la asociaciòn a mi me parece perfecto,aunque yo ya fui vocal en una y la verdad,no es lo mio.Bueno sòlo querìa hacer saber que aunque ahora mismo estè pasando una situaciòn personal complicada,que sepàis que estoy por aquì y si hay que hacer bulto o alguna colaboraciòn pues ahì estoy .Un beso y un abrazo a todos.

lola ha dit...

Estoy de acuerdo con lo que dice Leo.
No estamos muertos sólo un poco dormidos.Será cuestión de despertarse.

Pilar ha dit...

Hola! yo también estoy de acuerdo con leo. No he dejado de entrar aqui ni un solo dia durante este año. Leo lo que aqui se publica, pero que no escribamos no quiere decir que no estemos, simplemente no tenemos nada que decir en ese momento, o cualquier otra cosa (lo digo por mi, claro).
Si el blog estuviera "muerto" el contador no "correría" y "corre" poquito a poco, pero lo hace.
en fin, un saludo a todos!

José Manuel ha dit...

Vaja, pos si al final resultarà que encara tenim molt a fer i dir...lo de setembre està en estat embrionari però n'anirem parlant i alguna cosa en sortirà, al menys per part dels sixtyniners cuarentons, je je

carme g ha dit...

Hola a tots, jo no tinc la sort que teniu molts de poder entrar tots els dies, però sí que és cert que de quan en quan hi fico l'ullet encara que no cap comentari.
Pilar ha estat la primera en ficar una entrada del dia 7 de juny i qué menys que xafar-li d'aquesta manera. Entenc perquè la gent no juga en aquest blog.Perquè es podia haver continuat els comentaris en la mateixa entrada però no, com sempre hem de xafar el que fan els altres i sobretot si som de determinades generacions que hem anat una mica per lliure.
Ja està bé de tonteries i que cadascú faci el que vulgui, però caldria una mica de respecte per les persones que en algún moment vam mantenir aquest blog en el lloc on es mereixia estar i l'afluència de comentaris que hi havia.
Espero que ningú s'ofengui per aquestes paraules.

Toni Gallardo ha dit...

Carme, aquí no s'ofén ningú, però també cal dir les coses clares. Aquí no es xafa a ningú i es respecten totes les opinions, fins i tot les que són manifestament equivocades com la teva.

Tots som lliures de veure fantasmes, però no d'atribuir coses rares a la resta. Que, per cert, ja em disculparàs, però atribuir als altres segons quines coses... Ara resultarà que la culpa la tenim els que ens hem quedat per aquí? Que som tan dolents que hem espantat la bona gent que hi havia abans? Ho sento, però només puc contestar: au va!

Jo no sé altres, però, com a autor de l'entrada, t'he de dir que no tinc cap necessitat de xafar-li la guitarra a ningú, de la generació que sigui. No escric en aquest bloc per figurar en societat, sinó perquè em ve de gust. Ho faig prou educadament, em sembla. I el mateix respecte que reclames tu, podria reclamar jo, no trobes?

carme g ha dit...

Estic totalment d'acord en que les coses cal dir-les clares, però veig que és impossible opinar. Pots estar o no d'acord amb el que dic, però mai pots dir-me que estic manifestament equivocada. Pregunta a les persones que toca i veuràs què et diuen. És molt fàcil opinar sense tenir coneixement de causa.
Toni, saps perfectament del que estic parlant i de fantasmes no em veig enlloc, perquè no existeixen per molt que cadascú sigui lliure de veure'ls on vulgui.
Una altra coseta, no pluralitzis, si us plau, és molt lleig parlar en veu dels altres per defensar-se d'una cosa que ja has fet altres vegades com és el que t'he dit XAFAR LES ENTRADES, accepta-ho.
Tots hi estem en aquest blog, en la mesura que hi podem estar-hi, de la mateixa manera que hi estem en altres blogs, facebook,....
Toni, pots reclamar el que vulguis igual que tothom,per això estem en un país que hi ha llibertat d'expressió, o no?
No era la meva intenció que ningú s'ofenguès per l'anterior comentari, però bueno,... que cadascú pensi el que vulgui.

Toni Gallardo ha dit...

Carme,

no puc fer altra cosa que dir que pensis el que vulguis. Sí que em toca fer tres matisos:

–no es pot opinar? Els teus propis comentaris desmenteixen aquesta afirmació

–està molt bé que no ens agradi el que ens diuen, però això serveix en totes les direccions

–que accepti què? Doncs ho sento, no tinc el costum d'acceptar que he fet coses que no he fet, per molt que m'insisteixin.


Em sorprén que algú pensi que estic interessat en aconseguir que en aquest bloc no hi participi ningú, però en aquesta vida ja em sorprenen poques coses.

Si el problema són les meves opinions, o si el problema sóc jo, també agrairia que es digués clar, que jo aquí estic per passar-ho bé i, si no és el cas, no m'interessa.

Em sap greu aquesta discrepància, però és evident que no s'hi pot fer res.

carme g ha dit...

Toni,
em sap greu que capgires les coses d'aquestes maneres, però bueno, tú sabràs el que fas.
A més és bó que discrepem dels altres perquè és una manera de reconeixer els errors i les virtuds, tant dels altres com nostres.
Si tots pensessim igual, no creus que el món seria molt aborrit?
I de problema no n'hi ha cap, simplement són opinions. Només faltaria que deixis d'escrire al blog. Ara vols que ens quedem sense ningú? No, home no.
Vinga a veure si tenim la ocasió de parlar un dia personalment.
Salutacions Toni.

José Manuel ha dit...

Va, deixem-nos d'enganxades. Jo la veritat és que el post de l'aniversari no l'he pogut llegir en condicions hasta avui, no sortia bé, molt desquadrat i pareixia deixat a mitjes, per això no em va estranyar que después d'un dia (temps prudencial) Toni fes una nova entrada. Ja vos dic, l'entrada del dia de l'aniversari pareixia a mig editar o com si s'hagués tallat la connexió a mitan escriure. Llàstima de que la vidilla d'este fil sigue per coses així de tontes, segur que la mala fe és lo que menos hi ha per les nostres files!