dissabte, 3 de gener de 2009

Per lluir l'orgull de ser de la Mercè



De vegades tenim idees tontes, però que, mira, val la pena compartir. Mai faltarà qui les critiqui, però no per això hem de deixar de proposar-les. Si agrada bé, i si no també, ja que no passa res. No cal insistir en aquesta línia, perquè la idea és molt normal i sense cap complicació.

Fa dies que dono voltes sobre el pensament d'expressar d'alguna forma l'orgull de ser de la Mercè. D'expressar-ho de forma pública i senzilla. Em sembla que el 99,99% (la resta és a benefici d'estadística) dels que hem passat pel col·legi tenim aquest sentiment i els fets dels darrers mesos ens han fet expressar-lo de paraula en infinitat d'ocasions.

Però hi ha alguna forma de fer-ho visible? De portar sempre a sobre l'expressió d'aquest sentiment (que no el sentiment mateix, que ja hi és)? Ja em disculpareu si tinc tendència a pensar en les coses d'acord amb la meva professió (i ja em disculparan també els que pensen que tinc els fums pujats: és que m'agrada la meva feina i no puc evitar, ni ganes, que es noti). Però vaja, algun avantatge ha de tenir la cosa. Si més no, per recordar que en aquests assumptes està més o menys tot inventat i la solució és òbvia.

Per això m'he permés fer un parell de dibuixos que corresponen a dos senzills productes de màrqueting promocional: una xapa i un pin. Són ginys que es poden portar enganxats a la solapa, a la bossa... Ja no proposo fer enganxines, per portar a la carpeta, perquè penso que de carpetes en portem més aviat poques, malgrat que tot és qüestió de parlar-ne (en porten els nostres fills). En definitiva, la idea és disposar d'un petit objecte físic, discret però visible, que llueixi que som de la Mercè.

Fins i tot dit així, Som de la Mercè, que també és el nom del grup de Facebook que hem creat i que ja aplega 33 exalumnes i altres persones que, sense haver anat a la Mercè, s'hi han volgut afegir. Aprofito per recordar que tots esteu convidats a afegir-vos-hi. És molt senzill d'entrar-hi i si algú té alguna dificultat només ha de preguntar.

Pel que fa al disseny, no és més que una proposta, però recull els elements bàsics de l'emblema de l'escola i està pensat perquè la reproducció sigui fàcil i econòmica.

La idea també seria que tothom que vulgués pugués accedir a aquests objectes. Accedir voldria dir adquirir-los, ja que la seva producció té un cost, i em sembla que allò normal seria compartir-lo. No estem parlant d'un preu gaire elevat, tot i que depén bastant de les quantitats que s'encarreguin. En aquestes coses, com en els preus d'impremta per exemple, com més exemplars encarregues, més barat és el preu unitari.

Faig la proposta per tal de sondejar la receptivitat a la idea. No podem obviar que per produir aquest parell d'objectes cal encarregar un mínim d'unitats. Les xapes es poden resoldre més o menys bé. Fins i tot un té, pels seus recursos professionals, formes de fer-ne quantitats petites. Els pins són una altra qüestió. Encarregar-ne menys de 1.000 és com a complicat.

No estem parlant de xifres desorbitades en absolut. Però vaja, un està disposat a posar-hi el que faci falta, però tampoc a que la broma li costi cara. Suposo que s'entén. Per això és important pensar-ho i parlar-ho a fons. Què us sembla?

Jo proposaria que cal respondre quatre preguntes:

1. Estem d'acord amb la idea? (si no, no cal donar-hi més voltes, és clar)

2. Pagaríem de gust un o dos euros (aproximadament) per una d'aquestes peces?

3. Quanta gent penseu que podria estar-hi interessada?

4. Qui surt voluntari per vendre?

Sobre aquesta darrera qüestió, crec que si finalment fem una trobada el proper 7 de juny, el marc és ideal per a distribuir aquest material. Suposo que l'escola podria tenir-ne per si algú en demana (Àngel, hi hauria problema?). Als que viviu a Tortosa us hauria de tocar tenir cert protagonisme, és lògic: el "boca-orella", si se'n pot dir així en aquest cas, és el màrqueting més eficaç en un tema així. Algun exalumne que tingui un comerç obert s'hi apuntaria, per exemple? Algú dels que més o menys "lidera" una generació o un grup dels que s'han fet més visibles (el 64, els siluros, els de les caragoles...) podria mobilitzar els seus?

Bé, no ho fem més llarg. Aquí queda la idea i m'agradaria que la comentéssiu.

6 comentaris:

Àngel Ismael ha dit...

És un autèntic regal. El disseny, la proposta i la idea, Toni.
A part de felicitar l'any 9 (que segons els números que suma (11),serà el millor. Us felicito a tothom pel que esteu fent.
Endavant..ja concretarem, teniu tot el meu suport.

José Manuel ha dit...

Tot lo que sigue per avançar i consolidar la comunitat m'apareix perfecte. Hem de treure-mos la sòn de les orelles, lo 2009 ja està aquí i el 2008 gloriós és ja passat.

Susanna Ferreres ha dit...

La ideia em sembla molt be, el problema és com respondrà la gent, be, malament,...
Crec que si és fa, només s'ha de fer una cosa. Jo voto per les xapes, poden fer-se'n una quantitat més petita i són més vistoses, i es poden enganxar en més llocs.
Si realment s'ha de fer una trobada el 6 ó 7 de juny de 2009, és un bon lloc on poder-ne vendre. Per cert, tenim organitzadors per a l'event ?
Va obrim debat, sino no farem res! ! !

Toni Gallardo ha dit...

Susanna, coincideixo amb tu que la simplicitat és la millor eina per a gairebé tot. De totes formes, hi ha la possibilitat de fer xapes de diferents mides, algunes tan petites que són gairebé com un pin una mica gros.

El més important és que no cal fer comandes mínimes, que és el principal problema dels pins. El cost també està molt bé fins i tot amb tirades curtes. I és més, la producció es pot resoldre amb bastanta més facilitat. Els pins són un producte industrialitzat del tot. Les xapes es poden aviar amb procediments més casolans.

En definitiva, podem començar amb una quantitat petita i ampliar segons la demanda. Parlem de 200 unitats inicials, per dir alguna cosa? Serà tan difícil?

Simplicitat també pel que fa a la comercialització del producte. A la Trobada de forma evident, i ja veurem qui.

Com que a l'escola semblen disposats a col·laborar-hi, en podem deixar una petita partida.

Simplicitat de preu. Un número rodó. Jo diria de cobrar un euro, per tal d'arrodonir. Acabaré de fer números per no equivocar-me. A la meva empresa hem tocat aquest tema en diverses ocasions, però no ho he portat jo directament. Si sobra alguna cosa del preu rodó, que es dediqui als projectes que tenim pendents, per exemple.

Continuem-ne parlant. D'això i de què volem fer aquest 2009, evidentment. Ja sabeu que amb mi hi podeu comptar, encara que sigui des de la distància.

Toni Gallardo ha dit...

Ah, una petita consulta. Us sembla bé una xapa de 5 centímetres de diàmetre? O una de 3,8 ja us està bé?

De fet, se'n poden fer de 2,5, que són gairebé el pin. Més grans, d'uns 6 centímetres o d'uns 7,5 em semblen massa grans.

I les voleu amb imperdible o amb imant? Hi ha aquesta segona opció, que és molt còmoda per als patosos.

Fito Font ha dit...

Sóc un siluro, feia molt temps que no entrava en el bloc per questins de feina i no trobar un momentet adient. M'ha trucat Neus i m'ha informat de la trobada de blocaires, miraré a veure si puc inscriure'm per a la trobada del dissabte, i a veure si et puc conèixer Toni, ja que no tinc aquest plaer.
En quan a la idea de la xapa em sembla molt bé, i crec que si que tindria sortida. Tinc un establiment obert al públic, i puc col·laborar en la venda.
He vist que parlaves de la propera trobada del 7 de juny... m'he perdut alguna cosa?