dijous, 2 d’octubre del 2008

GENERACIO 1969

Ens entristeix comunicar que aquest matí ha mort l'exalumne de la Mercè José María Juan Rocha, de la promoció dels nascuts l'any 1969. Els seus companys volem expressar el dolor que sentim per la seva pèrdua i, en particular, la condolència a la seva família.
Fem pública aquesta trista notícia mitjançant el bloc perquè s'en puguin assabentar els companys amb els quals no tenim contacte. El funeral tindrà lloc divendres 3 d'octubre, a les 17 hores, a l'església de Sant Llatzer.

9 comentaris:

Mª Jose López ha dit...

me acuerdo remotamente de el, yo fui compañera de tasio.MI MAS SINCERO PESAME PARA SU FAMILIA

Leo ha dit...

Lo siento de corazón,hace unos días me encontré con su hermano Tasio y le di recuerdos para él,es una pena.Lo que recuerdo de Rocha es que era un chico muy alegre y buena gente...un abrazo a la familia.

neus ha dit...

Jo sempre el recordaré perquè la seva família van viure molts anys a Santa Clara, i per la costa de Sant Francesc vam compartir jocs.
Quan vam celebrar la festa del 7 de juny, Tassio va ser col.laborador de l’organització i vam intentar que el seu germà vingués, però no va haver manera.
Certament era una personal especial, i la gent que el va conèixer ja sap perquè ho dic

Anònim ha dit...

por desgasia estuve no muy lejos del lugar del acidente al poco tienpo de lo sucedido me entere de quien era fue un gran conpañero de colegio muy alegre ydivertido sienpre lo recordare con cariñoMI MAS SENTIDO PESAME ALA FAMILIA

carme g ha dit...

Jo recordo a tots els germans, perquè primer van viure a SantaClara, però desprès davant de casa meva a la Plaça dels Farols. Era una bona persona i certament molt especial.
El meu sincer condol per la seva família.

Susanna Ferreres ha dit...

Companys, m'he quedat sense paraules. No hi ha dret a que passin aquestes coses. Amb tot el cor una abraçada a la família.

Anònim ha dit...

va ser vei meu el meu condol i una abraçada a la familia

José Manuel ha dit...

Jo me n'he enterat a tiro passat. Sempre me va semblar una persona molt seua, últimament sempre de negre, però a classe lo recordo com un bon tio. Quines putades, un dia abans de fer los trenta-nou...no sabia res d'ell feia mooooolts anys, però no treu per a que sentigues molt a prop este cop. Sa mare si que la veig més o menys sovint, pobra dona.

Anònim ha dit...

SEMPRE QUEDARA UN BON RECORD DE UN ALMA TAN NOBLE , SENTIMENS PROFUNS PELS FAMILIARS I COMPANYS , EL RECORDAREM SEMPRE