dissabte, 27 de setembre de 2008

100.000 visites des del 7 de juny ençà

Una de les moltes paradoxes que marquen la vida d'aquest bloc és l'elevat nombre de visites que manté, tot i la desaparició en combat de la major part dels autors que li van donar una empenta impressionant abans de la trobada del 7 de juny. Aquesta passada nit hem sumat 220.000 visites. 100.000 s'han produït d'aquella gran trobada fins avui.

Parlo de paradoxa, perquè hem passat un estiu molt aturat. Hi hagut setmanes senceres que ningú no escrivia res, o amb prou feines hi deixava un comentari. El contrast amb l'efervescència prèvia al 7 de juny, no podia ser més brutal, per més que haguem dit i explicat per activa i per passiva que tots aquests processos eren d'esperar.

Però emmig del que semblava una aturada pràcticament irreversible, el comptador de visites continuava corrent. Evidentment, no com abans de la trobada. En fi, 10.000 visites diàries era una "animalada" que ningú en el seu sa judici podia confiar que es prolongués eternament. Però un promig de 900 visites diàries és més que remarcable. Amb l'estiu (que sembla que ha afectat molt autors i lectors d'aquest bloc) i amb la catarsi d'emocions del 7 de juny, i comptant que això no és més que un punt de trobada d'amics i companys (que es troben si volen), la cosa està millor del que podria semblar.

Algun dia s'acabarà escrivint alguna cosa sobre la peculiar història d'aquest humil bloc. Som humils, és veritat, però qui vulgui estudiar-ho s'hi trobarà moltes claus i pistes que ajuden a entendre com funciona el món digital. Si em permeteu la immodèstia, del 7 de juny cap aquí jo he anat a explicar l'experiència a dos cursos de formació per a professionals de la comunicació i de la publicitat. Es tractava de cursos ideats per ajudar a entendre a aquests professionals les raons profundes que es mouen darrera d'Internet, ja que, ens agradi o no, les idees amb què sovint treballen no poden ser més superficials i sovint errades.

Posaré un exemple del que intento explicar. Els alumnes d'aquests cursos són capaços d'entendre que la gent de les Terres de l'Ebre es mobilitzi massivament contra els transvassaments. Són capaços de racionalitzar (tot i que no ho acostumen a compartir: són de Barcelona, ves) els motius de les protestes. Però no poden entendre com és que, mentrestant, un bloc organitzat pels antics alumnes d'una única i solitària escola d'aquest territori tingui mooooooooltíssimes més visites que el bloc de la Plataforma en Defensa de l'Ebre.

Avui no m'ho he mirat i la veritat és que la comparativa, en realitat, sobra. Cada cosa té els seus motius i permeteu-me que digui que els de la defensa de l'Ebre són més importants que la nostra nostàlgia d'exalumnes de la Mercè. Però també és veritat que situacions paradoxals com aquesta ens ensenyen els canvis espectaculars que està fent el món.

5 comentaris:

Pilar ha dit...

Hola Toni y hola a todos las demás personas que leemos y colaboramos como podemos a que éste blog siga hacia adelante:
Yo creo, en lo que se refiere a la diferencia de entradas que han habido o hay entre el blog de la "Plataforma en Defensa de l'Ebre" y el nuestro, el de "Exalumnes de la Mercè de Tortosa", aunque no parezca lógica yo le veo mucha.
Me explico. El tema de la defensa del rio Ebro, como tu bien dices, podría ser, y de hecho lo es, mucho más importante que la de los exalumnos de un colegio.De eso, no tengo ninguna duda. Pero claro, tendríamos que tener en cuenta, que el tema de la "defensa de l'Ebre" no tiene tantas "anécdotas" (no sé cómo decirlo), como el otro.
En un blog que lucha para defender algo de nuestra tierra, más o menos, se puede opinar, dar "soluciones" explicar o dar datos sobre temas que tienen que ver con el rio, reivindicar, etc.
En cambio, el tema de exalumnos, ha sido como más de ... "recordar" y sobretodo para dar salida a sentimientos que estaban dormidos u olvidados desde hace muchos años.
Claro, aquí, se nos ha permitido, poder rescatar de nuestros olvidados cajones, fotografías y "historias" para poder compartir con personas que hacía tiempo que no hablábamos. Más bien ha sido algo "familiar", más de "ir por casa, como ha dicho antes.
Es un tema en el que ha habido cabida para todo el mundo, no era un tema para estar informados y participar en una reivindicación o debate, y por lo tanto, no se tenía que estar "preparado" para escribir.
Además, esto ha animado a mucha gente que por primera vez en la vida se ha sentado delante del ordenador para leer, escribir, saludar, poner fotos, enviar correos,....y creo sinceramente que esto ha sido un paso para seguir conectándose cada dia, o cada semana.... sin tenerle "miedo" a este aparatejo. Eso también ha sido algo muy importante que ha transmitido este blog.
Aquí puede entrar cualquiera persona de los cientos y cientos de exalumnos que el Colegio de la Mercè ha tenido durante todos los años de su andadura en el mundo de la educación.
No sé si me he explicado bien (a mi me gusta poder releer lo que escribo deprisa, pero con la ventanita renacuaja en la que estoy escribiendo el comentario, realemnte no sé si me he sabido expresar).
Resumiendo: Aunque sea más importante el tema del otro blog para los que estamos en "les Terres de l'Ebre", el que "ganemos" en entradas los exalumnos, tiene su lógica por loq ue anteriormente he intentado explicar.
Saluditos!

Toni Gallardo ha dit...

Pilar, no pateixis. Ho expliques bastant bé. És una qüestió de valorar la importància de les emocions en la conducta humana. Però també d'adonar-se que l'Internet 2.0, del qual els blocs són només una mínima manifestació, produeixen efectes nous com els que tu cites. Per exemple, que és tan fàcil, dinàmic i versàtil que anima a molta gent a tirar-se a la piscina per primer cop.

Toni Gallardo ha dit...

Ah, que vagi bé la festa dels del 64. Si voleu publicar aquí alguna foto, j sabeu.

Pilar ha dit...

Claro que publicaremos fotos, ya lo teníamos previsto. En un blog de exalumnos de un colegio cómo no vamos a publicar las fotos de un encuentro entre compañeros?? Por supuesto que lo haremos.
Estamos muy ilusionados con esta cena-fiesta, en la que estamos trabajando desde hace tiempo y a la que hemos dedicado, y todavía estamos dedicando, muchas horas de nuestro "valioso" sueño.
todo sea porque esto salga perfecto. Ya sabes... "salsa con gusto no pica, pero... mortifica" ja ja jajajajja jajjajaja

neus ha dit...

Totalment d’acord, la defensa de l’Ebre és molt més important i els habitants de les terres de l’Ebre tornarem a sortir al carrer quan faci falta.

Jo no entro al bloc de la plataforma perquè penso que el que hi ha penjat allà ho trobo als diaris i les tertúlies de la ràdio. A més els que som de Tortosa sabem que el mercat de Tortosa fa molta difusió de tots els actes organitzats per la plataforma: assemblees, manifestacions, rodes de premsa.


Potser l’èxit d’aquest bloc, el nostre, és que som molts els portaveus i ho sabem. Aquí tothom entra i surt, com si anés per casa, perquè l’interessa el que escriu avui Toni, o Neus o Pedro, aquells amb qui jugava al pati de dins.