Al bloc vam fer un joc (Com érem, com som) que va tenir la seva gràcia. Ens va permetre veure la cara que fem en l'actualitat. En alguns casos vam poder comprovar que hi ha persones que són com el vi bo: ja sabeu, allò que el pas del temps els senta de meravella. En altres, entre els que m'incloc, vam constatar que el temps també fa estralls :-)
Per altra banda, la "modorra" estiuenca no significa necessàriament gaudir de més temps lliure, com molt bé s'ha dit per aquí, però sempre hi ha estonetes per posar-se davant de la pantalla que no es tenen la resta de l'any. Per això deixo caure una idea per si la voleu posar en marxa com a joc de l'estiu del bloc. O si més no, perquè la paim ara i ja la posarem en marxa a partir del setembre.
El "joc" consistiria en fer una breu presentació personal de cadascú, intentant explicar que ha estat de nosaltres i de la nostra vida des que vam deixar l'escola. No es tracta de penjar currículums ni d'escriure gaire. La cosa pot ser fins i tot molt esquemàtica: si tenim criatures, si hem estudiat, on hem treballat, on hem viscut...
Tampoc cal explicar batalletes de la mili o si hem tingut moltes nòvies (o nòvios), o de presumir de res, és clar, tot i que la cosa queda a la discreció de cadascú.
Us semblarà una proposta pocasolta, però el dia de la Trobada vaig constatar que entre nosaltres ens feiem autèntics interrogatoris per saber de les nostres vides. És normal, alguns feia més de vint i més de trenta anys que no ens havíem vist i hi havia una curiositat lògica i natural. I fins i tot sana.
És una curiositat que potser sentim amb més intensitat els que vivim fora de Tortosa, ja que estem molt més despenjats i hem perdut més fils. Però pel que s'ha vist aquí al bloc i amb tota la moguda de la Trobada, també hi ha molts exalumnes residents a Tortosa que havien perdut el contacte i el 7 de juny es preguntaven els uns als altres amb ganes no menors.
En el millor dels casos, aquest joc pot esdevenir també un intent seriós de fer una mica de "networking". És a dir, d'anar consolidant una xarxa de contactes personals. Em sembla que aquesta comunitat digital, tot i estar bastant relaxada en les darreres dos o tres setmanes, té elements, interessos i coincidències com per generar altres comunitats i grups en diferents àmbits. Fins i tot de caràcter professional, tot i que no és imprescindible, és clar.
Ah, per cert. Si al joc li voleu posar nom, s'accepten propostes.
6 comentaris:
A mi em sembla una ideia estupenda. Us proposo que TOTS hi posem una etiqueta cada cop que fem una entrada a aquest joc i així ho localitzarem fàcilment.
Proposo com a nom del joc: Les nostres vides o trajectòria personal.
Aneu donant ideies que tinc ganes de començar a escriure.
Visca les Festes de ROQUETES ! ! !
Jo havia pensat posar-li, una mica en plan bèstia, "El tercer grau". Però, vaja, tampoc cal apretar tant. Aquí la gent s'hauria de sentir lliure d'explicar-se fins on vulgui i com vulgui. I si vol, és clar. Per un cop, m'agradaria no ser el primer a tirar-me a la piscina. Algú s'anima?
Xica tu...com van les festes de Roquetes? Patint són?
M’agrada el joc, a veure si s’he m’acut algun nom...
Les festes de Roquetes molt be. Una mica de son però no molta. Lo fort vindrà a partir de demà divendres.
Va Neus, segur que et ve algun nom .... per alguna cosa ets la persona de suport de la unitat de Qualitat (per als que no ho sabieu, je, je, je, . . .)
Hem sembla molt bé la idea, és una bona manera de reprendre el fil, i quan ens tornem a trobar a la tardor que no haguem de començar a posar-nos al dia des del principi...
Vinga va, jo m’animo a començar. El que passa és que no tinc gaire imaginació per posar noms, i no sé quin triar dels que heu proposat... ho publico igualment sense títol? (Potser aquest seria un bon nom: sense títol... o diversos autors, o tots dos junts).
Pos a mi aquest joc m'ha recordat al programa on es va fer famós un senyor que es deia Pelegrí Pelegrí Pelegrí. Ho recordeu?
El programa era "Digan lo que digan" de TVE1, i l'entrevista d'aquest senyor es va fer famosa perquè va sortir al programa de Malalts de tele i al de Crònicas marcianas. Jo encara em peto de riure quan la veig.
Feta aquesta introducció el nom que jo proposo és: "El joc de Pelegrí...".
Va... animeu-vos i dieu la vostra que s’ha de batejar aquest joc i ja tinc ganes d'escriure un trosset de la meva vida i publicar-la.
Publica un comentari a l'entrada