El joc d'explicar què havia estat de les nostres vides des què vam deixar la Mercè no ha acabat de reeixir. Només la Clara Massip, gran companya del 66, s'ha retratat i a consciència, amb un relat que de vegades fa emocionar i tot. Jo aprofitaré les vacances per explicar les meves quatre batalletes i espero tenir el seny i la capacitat per resumir bastant i no avorrir al personal.
Potser ho fa l'estiu o la hibernació estiuenca (fixeu-vos quina figura retòrica més curiosa: hibernació estiuenca) de l'esperit de la Mercè, però estem una mica parats. Per això, proposo un segon joc, que pot fer-se en paral·lel al que està obert. No sé la repercussió que tindrà, però la proposta es refereix, en tot cas, a una cosa bastant més senzilleta que contar la vida a la parròquia del bloc.
És un joc que es basaria de nou en les fotos. No en les nostres, sinó en les dels "paisatges". En concret dels que ja vam veure reflectits en moltes fotos de la nostra època escolar. El delta de l'Ebre, Mallorca, Barcelona, Madrid, Morella... Algú anirà a algun lloc d'aquests aquest estiu? Algú s'anima a fer, o a fer-se una foto, en aquests indrets que ja vam visitar quan anàvem a la Mercè?
Si voleu, el joc pot tenir una derivada. Aneu de vacances a algun lloc? Penseu que podeu coincidir amb algun excompany? Perquè no us feu una foto plegats si coincidiu? Tampoc és que haguem de fer d'agència de viatges, però si voleu aprofitar el bloc per contactar, ja sabeu.
15 comentaris:
doncs jo vaig a Lisboa la primera setmana d'agost, quan arribi penjaré una foto. Ja seria casualitat però, hi ha algú més que hagi triat aquest destí?
En quan al tema del joc de les nostres vides, jo també vull publicar, però es que la Clara em va deixar una mica bleda, per un moment vaig pensar que els que no ens hem mogut de Tortosa teníem poques coses a dir, ja veus quina tonteria...
Neus, no hi estic d'acord. Em sembla que hi ha moltes coses que es poden dir. I si no són tant de la vida pròpia, pensa que també pots explicar una mica el que hagi passat a Tortosa. Per exemple, jo em vaig perdre tota la lluita contra el PHN i m'agradaria que algú que hi va participar n'expliqués les seves vivències.
També estaria bé explicar com van anar aquells anys de lluita per una nova escola, que aquí al bloc han quedat reflectits, sí, però molt breument.
D'altra banda, els que hem marxat fora hem pogut portar una vida més o menys plena d'aventures, però la meva opinió ha estat sempre que els que us heu quedat teniu molt de mèrit. Haver fet l'opció de quedar-te al teu poble quan les expectatives econòmiques o laborals són molt poc optimistes potser no és un acte heroïc, però no li falta gaire. El més fàcil era marxar, no quedar-se.
Que vagi bé per Lisboa. A mi em va agradar moltíssim. Una anècdota curiosa: el paisatge urbà no és exactament el mateix, és clar, però pujant al Castell (al de Lisboa) em sentia com si estigués per Santa Clara o per aquells carrers que hi havia per darrera de la Mercè del carrer Montcada. Va ser només una impressió. Recordar com està avui el nucli antic de Tortosa va trencar el momentani miratge.
Aprofito per preguntar si algú estarà per Anglaterra aquesta primera quinzena d'agost. Estaré per Londres alguns dies i també tombaré una mica pel país. Part de la segona setmana faré una escapada dins de l'escapada i aniré a Dublín.
Jo recordo viatges del cole an l'APA, recent allavons, primers anys vuitanta, a Peníscola, Morella, l'excursió a Salou de fi de curs, que mos vam quedar sense Mallorca per lo de la evacuació forçada...en fin, records.
Bon dia a tots, torno a ser aquí.
Després de tenir nombrosos problemes amb l'ordinador i, com tothom, falta de temps, tinc un ratet per fer alguns comentari.
En primer lloc jo aniré a Mundaka a Euskal Herria i trankis que enviaré fotos, com si voleu us envie alguna foto desde 4000 mtrs d'alçada saltant en paracaigudes.
Parlar de la nostra història personal ho trobo fascinant i ave ure si abans de marxar la puc penjar. Tot i que no he marxat de Tortosa, estic d'acord en Toni que es poden explicar moltes coses.
Aixó es per a Nievetes.. tal i com vam comentar en la nostra "trobada" i xerrada (sempre és agradable parlar en tu) a les avançades de Snt Joan hem de fer alguna cosa i jo intentaré moure alguns del meus fils per ajudar a concretar una trobada de les nostres quintes. Per tant si vols pasar-me adreces, correus o el que vulguis jo estic dispost a començar. Penso que vatros ja heu fet moltíssim i us mereixeu una miqueta de descans, per tant... Aqui em tens per començar a planificar. Si hi ha algún voluntari més el meu correu és jlsolef@gmail.com.
Espero i desitjo que després de vacances el bloc torni a funcionar amb més empenta.
Vinga, BONES VACANCES A TOTS (els que en facin) i fins aviat!!
Kosé Luís! Sóc ja saps qui, mira si sóc desastre que encara no he penjat les afotos...si és que...Bueno, ja estarem en contacte si necessites res, lo meu emilio és josemci@teleline.es o també jmcardonai@gmail.com
I visca Valentino, ja ja ja !!! Bon viatge per Euskadi, jo suposo que a mitan mes pujaré a Sort uns dies, ja miraré a vere si puc anar a fer un kaferet o una cervesa en Migueli. Mos vemos.
Selu, prenc nota de la teva predisposició i em posarè en contacte amb tu mitjaçant e-mail. Ara però, encara estic fent maletes marxo demà, però quan torni encara em quedaran uns dies de descans i estaré a casa per la qual cosa intentaré fer una sondeig per programar un sopar al setembre o a l'octubre.
Espero en candeletes la teva foto a 4000 metres d'alçada.
Bona aterrada!!!
Hola a tots,
Veig que això es torna a animar. M'alegrat molt sentir que algú vol col·laborar per muntar un soparillo (i més si ve de Selu, je, je)
La veritat és que jo soc secretària de l'AMPA i porto el tema dels llibres del nou curs i estic una mica liada preparant ho tot.
Però en quant volgueu comenceu a enviar e-mails i ens tornarà a entrar el "cuquet" de retorbar-nos.
Referent a les vacances jo vaig estar a Menorca la darrera setmana de juny i ara fan vacances les companyes i a mi em toca currar. Fins la 1a setmana de setembre no torno a gaudir de vacances.
Bon estiu i salut ! !
Hola, a tots!!!
Kose Manuel, com va el braç?? escolta, si veus al crack Migueli li dones records i comença a convencer-lo per al "soparillo" que s'ha de fer. Evidenment comptaré en tú i en tota la tropa del 69. I Visca el 46!!!
Nievetes, tranki que penjaré la foto desde 4000 mtrs (evidentment amb la samarreta del nus)tant pronte pugui.
Susanna, tinc que passar-te unes fotos de la mani d'Amposta que tinc guardades... per cert quan anava passejant per la pujada del castell m'en recordava de la casa on vivieu.
Per cert, sense que s'enfade Elena Barberá, no recordo que fos "novio" d'ella jo sempre ho habia estat teu.
Toni, sobre les vivències de la lluita contra el PHN tens una crack en Susanna i el seu marit, uns autèntics fenòmens socials.
I ara una de records... qui te alguna coseta de una de les excursions que més recordo, la que es va fer al Monestirs de Santes Creus i Poblet?
Vinga companys, als que marxeu de viatge que us vagi molt bé i als que no doncs, també que us vagi bé i ens anirem veient.
Selu,
jo me'n recordo d'una excursió a Santes Creus i Poblet que deuria ser el curs 18-79, quan feia 8è. La tinc molt present perquè, per recaptar diners per a l'excursió a Mallorca, es va muntar una espècie de servei de bar. Veníem llaunes de begudes que vam portar fresques amb unes barres de gel.
I si no recordo malament, el meu pare, que es dedicava a l'hosteleria, va ser qui va gestionar que ens servissin el material. Aquell mateix any vam fer una festa de final de curs al gimnàs de l'edifici del carrer Montcada. I també el meu pare es va encarregar d'aconseguir-nos neveres i de que ens fessin un bon preu. Vam anar als Reguers a fer el tracte, o sigui que deuria ser amb l'empresa Toscà.
Per cert, en aquella festa em vaig beure dos quintos per agafar valor per demanar-li de ballar a una noia, i quan tornava a casa el carrer Montcada se'm feia estret. En fi, idees lluminoses de l'adolescència.
joselluis sole cuando se ara el soparillo de la pormocion del 69 carrillo
Estic totalment d’acord amb el Toni, expressa perfectament el que sento i penso, crec que en el fons és molt més fàcil “jugar fora de casa” que al propi camp. En el fons jugar a fora sempre és menys compromès, perquè les persones que poden donar-te suport o criticar-te no coneixen el teu context, ni les teves regles de joc.
Neus, em sap molt greu haver-te provocat algun desestímul en el joc. M’agrada jugar, però sobretot m’ho passo bé si el joc és estimulant i divertit per a totes les persones que hi participen.
També comparteixo el sentiment de pèrdua de no haver participat en el moviment antitransvassament: l’he seguit de prop, he participat a les manifestacions a Barcelona, i alguna a Tortosa, quan ha coincidit que estava allà. He passat sempre que anava a comprar al mercat per les paradetes per donar suport a la plataforma, crec que tinc tota la col·lecció de davantals, encenedors, clauers, paraigües, samarretes, etc... que a més de lluir i fer servir sempre que puc, regalo als amics.
Així que Neus, i tota la colla fidel a la terra i a l’aigua de l’Ebre, us agrairé enormement poder compartir en vatros les experiències més personals i íntimes d’aquesta lluita.
Ah! Lisboa em va semblar una ciutat molt acollidora, el que més em va sorprendre és la sensació que podia quedar-m’hi a viure un temps sense cap problema.
Molt recomanable el peixet als xiringuitos de la vora del Teijo, els concerts a l’aire lliure a Belém, les sardines fetes a la brasa de barbacoes improvitzades al carrer amb bidons i llantes de camió, i els barets amb música en directe de brasilers, angolans, moçambicans... no me’n recordo a quin barri (ja fa 14 anys d’això... uff, tornem-hi amb el pas del temps!).
De Santes Creus en tinc un record borrós, i cap foto... ho sento!
Bé, seguim en contacte després de les vacances.
Bon estiu!!! Xaleu allà on esteu, que tot val molt la pena...
Besets
Clara
Per aprofundir una mica sobre la qüestió dels mèrits de quedar-se o marxar, només puc dir que són faves comptades.
Sé el que guanyen de mitjana els periodistes de Tortosa i sé quin ha estat el meu sou al llarg dels anys treballant fora. No es tracta de presumir, sinó de constatar l'evidència.
Ara que em dedico a assessorament de comunicació, campanyes i coses d'aquestes, he de dir que perquè la cosa funcioni cal una massa crítica perquè la cosa es mantingui. La massa crítica és menys objectivable que un sou, ja que té factors quantitatius, però també qualitatius.
Per entendre's, la massa crítica perquè un negoci com el meu rutlli inclou un volum mínim d'empreses o institucions, amb una facturació o un pressupost mínims, i sobretot mentalitat inversora a llarg termini.
No tinc clar que les terres de l'Ebre puguin proveir aquest mínim de massa crítica. Perquè us en feu una idea, la base d'operacions la tinc al Baix Penedès, que no és una comarca pobra precisament, però si no fos pels clients que tenim escampats per tota Catalunya passaríem bastanta gana.
Ja no entro a considerar les grans alegries professionals que he tingut la sort de viure i que molt difícilment hauria aconseguit a Tortosa. És tristíssim dir-ho, però no menys veritat.
La conclusió que en trec és que quedar-se a Tortosa és una autèntica opció que fas, avantposant els sentiments a altres consideracions potser més materials, però no per això menys importants.
I consti que no tot es redueix als diners. Jo mateix he renunciat en ocasions a parts substancials dels meus ingressos per dedicar-me a coses que tenia moltes ganes de fer. I m'ho he cobrat de sobres en alegria i satisfaccions.
No, no és això. Ens hauríem de preguntar perquè hi ha tants joves de les Terres de l'Ebre que van a la Universitat i ja no tornen. No fa gaire vaig llegir que no sé quina institució volia atreure cap als hospitals de l'Ebre a metges originaris d'aquí que treballen fora. No es tractava de metges dels que passen visita al CAP, sigui dit amb tots els respectes, sinó de professionals que imparteixen docència i participen en projectes internacionals d'investigació.
Què podem oferir a persones d'aquest nivell professional, a part de la crida de les arrels i una vida tranquil·la i sense sorolls i contaminació? Aquesta mena de vida també la troben a trenta quilòmetres de Barcelona, que és on tenen oportunitats professionals inimaginables al lloc on van néixer.
Com deia, abans és tristíssim parlar així i agrairia que ningú pensi que estic dient que a Tortosa s'han quedat els que no serveixen per a res a més. En absolut. La veritat pot ser crua, però això no vol dir que sigui menys veritat.
I per rematar el comentari anterior, quedar-se a les Terres de l'Ebre té mèrit perquè significa remar contra corrent i lluitar en condicions que no són iguals a les de la resta del país.
La Trobada i el bloc m'ha permés recuperar el contacte amb bona part dels meus antics companys de promoció de la Mercè. He comprovat que tots s'han convertit en "persones de profit" i que alguns fins i tot han fet una passa més enllà i han començat a crear riquesa i llocs de treball a partir de la seva iniciativa personal.
En un territori amb una renda més baixa que la resta del país, massa crítica demogràfica justeta, escasses possibilitats de formació, pitjors comunicacions i telecomunicacions, poca indústria i una estructura social i econòmica de vegades més del segle XIX, prosperar personalment i ajudar a la prosperitat de la teva gent, té un mèrit que no us imagineu.
Requereix molt més esforç, dedicació i imaginació, i sovint se'n rep menys recompensa.
Per això quan algú parla de recuperar capital humà exiliat i coses així, a mi ja em sembla bé. Però també crec que primer cal "posar en valor" (com es diu ara) el capital humà sobre el terreny. No obstant, també s'ha de dir que les Terres de l'Ebre poden esperar assegudes si confien que algú els ho faci. Tot el que puguin aconseguir serà perquè es busqui la vida. El consol que queda és que existeixen unes potencialitats que, ni que sigui mínimament, poden tirar endavant per l'empenta dels que són a peu d'obra del territori.
Hola a tots, jo també intentaré publicar el resum de la meva vida en uns dies, he llegit els comentaris, i us he de dir que aquestes festes del renaixement e reconegut i e parlant en alguns de vosaltres, mai m'havia passat, sempre tornava a Tortosa, hi vaig regularment, i mai trobada o reconeixia a ningú o viceversa i aquesta any a segut diferent, e parlat en un munt de gent, gracies a l'esperit de La Mercè.
Per un altra banda, potser els que estem mes lluny tinguem una mica mes de morrinya i puguem o estem mes enxufats a respondre al blog, no ho se.....
En el que respecta a viure o no a les terres de l'Ebre, jo que visc a Benicarló, la majoria de gent que viu en aquestes comarques del Alt i Baix Maestrat ens considerem de les terres de l'Ebre i per tant la majoria antitransvasament, que per ací també volien fer alguna aberració, la constitució de La Taula del Sénia a contribuït fins i tot que alguns partidaris d'un partit polític en concret es donen conter de algunes coses i ja no son tants els que estan a favor del transvasament, encara que davant dels seus no ho reconeixeran mai.
Jo crec que viure en aquestes contrades te una mica mes de qualitat de vida que una ciutat o comarca mes industrialitzada o massificada, si els sous foren els mateixos, ja seria la pera.
Mensaje para Xavier REdón: Hola!! estoy preocupada por tu hermana, hace dias que no sé de ella. Espero que se encuentre bien. Le he escrito un correo y no me contesta qué raro!!! Dale un toquecito y dile que se asome por aqui algún dia! Un beso de Pili (la del pueblo de Tortosa)
Publica un comentari a l'entrada