M'ha costat molt escriure aquestes línies. Els que esteu acostumats a llegir com m'enrollo, deveu pensar que què li passa avui a aquest noi. La veritat és que ahir vaig quedar literalment exhaust. Sóc una persona en general freda. Però que no expressi gaire les emocions, no vol dir que no n'hi hagi. Ahir en vaig tenir ració triple. I és molt difícil de posar en paraules el que se sent quan et trobes a persones que feia pràcticament 30 anys que no veies. No saps explicar perquè el lligam es va interrompre al deixar l'escola i te n'adones, potser tard, que et dol que les coses haguessin anat així.
D'altra banda, ahir vaig quedar estabornit atenent a les moltes persones que se'm van acostar per parlar del bloc. Com que tinc una ment una mica estadística, tot i ser de lletres i sentir-me més còmode en un vaixell a la deriva, vaig comptar que vaig parlar amb més de 70 persones. Vull dir amb cert grau de profunditat. Si comptem la conversa més lleugera, potser van ser 200. Una autèntica passada, concentrada en unes poques hores.
Això explicarà a algú perquè a mig dinar estava una mica poc comunicatiu. Demano disculpes a qui pugués pensar que l'atenia com si no m'importés. És que estava rebentat. En realitat, els que em parlaveu per la tarda, ja vau veure que m'estava quedant afònic per moments. És més, de l'època en què, com a periodista, seguia campanyes electorals, que són agotadores, vaig aprendre una tècnica per posar el cervell en blanc i descansar una mica: com fer una becaina, però amb els ulls oberts. Semblava que no hi fos? Si és així, ja sabeu perquè.
A part d'aquestes incidències anecdòtiques, ahir me'n vaig adonar de la responsabilitat que m'ha caigut a sobre. Ep, amb molt de gust, però responsabilitat a fi de comptes. Avui he llegit a El Punt que el nostre bloc ha rebut més visites que el de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. És una dada que acredita aquesta responsabilitat. Però ahir, al veure totes les persones que em buscaven, quan jo no estic en aquest invent per res més que passar-m'ho bé i ajudar si puc, em vaig aclaparar una mica.
Suposo que mai més podré plantejar si el bloc hauria de plegar, sense anar més lluny. En tot cas, també m'he volgut pensar molt el que deia, vist que sembla ser que hi ha qui s'ho llegeix. Sense cap afany de protagonisme, he pensat que avui tocava dir alguna cosa si no seriosa, si al menys ben dita. No sé si les emocions m'han permés explicar-me bé. Confio que sí.
12 comentaris:
Perfectament,Toni.
I gràcies per tot.sense tu això tan "gran" que hem creat no haguès estat més que una quimera.........
GRÀCIES!!!!!!!!!!!!!!!!
Te has explicado perfectamente. Entiendo que la mezcla de emociones por reencontrarte con tantos compañeros que no veías desde hace tanto tiempo, más las muestras de agradecimiento que recibiste por todos lados, te puedieran "agotar mentalmente" (es un decir).
Fue un dia precioso, en el que tu tuviste mucho que ver, por supuesto.
GRacias y Felicidades, por la parte que te toca.
Muy bien Toni. XAPO!!! Todo perfecto, solo una pega, el dia de ayer hubiera tenido que ser no de 24 horas si no de 40 por lo menos. SINCERAMENTE MUCHAS GRACIAS.
Gracies Artiste
Com a seguidora del blog, reconec que avui et trobava a faltar, però per un altra part entenc que avui és un dia també per reflexionar amb silenci (sobretot els que ens vam quedar afònics). Però per fi han arribat les teves paraules, que com sempre ens ajuden a expresar els nostres sentimets a tots els que no tenim la teva destresa per escriure. Hem va agradar molt saludar-te ahir i m'alegra saber que per tu també va ser un bon dia. Moltes gràcies per tot, sobretot pels teus "rotllos".
Una abraçada!
Sóc del 73 i segur que tots els de la meua quinta tenen la mateixa opinió així que ho faig extensiu de part de tots. Moltes gràcies per tot!!!
Hola Toni, gracias por todo, por el trabajo que has realizado y por ser compañero de nuestra promoción,la verdad es que estamos todos muy contentos y agradecidos por todo lo que has hecho, pero ahora no nos olvides(a los de la promoción) y espero que nos veamos pronto ya que esto no ha hecho más que empezar, gracias Toni
Sóc un dels setanta que van parlar en tu, i afònics estem tots, me penso. Gràcies de nou a tu, a l'organització i a tothom, te'n dones conte en dies com ahir de quina llàstima haver perdut anys i anys contacte en persones a les que de veritat estimes, si no fos així lo "feeling" s'hagués perdut en lo temps, però segueix milagrosament intacte. Ara se tracta de no perdre lo recuperat. Vos estimo a tots, apañeros, gràcies de nou !!! (sobretot a man germaneta que pulula per aquí, ja ja ja)
Toni jo ja no vaig poder saludar-te perquè quan et vaig veure feies cara d'estar molt cansat. Gràcies per tot el que has aconsseguit, pel blog, per la trobada, per futures trobades arrel d'aquesta,per les emocions viscudes,....i sobretot perquè sense el teu suport això no haguès estat possible.
Gràcies i mil vegades gràcies.
Carme Gracia
T'has explicat d'alló més bé.
Des d'aquí és més fàcil donar-te les gràcies per tot el que has fet, ja que tots els sentiments que et van arribar, en una o altra mesura ens van arribar a tots.
Va ser un dia fantàstic, a banda dels altres dies genials que ens hem trobat gràcies al teu blog.
Mil gràcies, i ja pots estar content i satisfet, t'ho mereixes !
Carme Castellá
quina enveja que em doneu! felicitats pel blog i per la trobada. soc del 67 i del bisbe moll, de la merce recordo les guerres de pedres al castell.
Lluis, gràcies. Sempre complau que una persona de fòra sigue tan agradable. I les guerres de pedres eren a la resi potser? Perquè m'en vaig endur, de pedrades per aquell temps, i lo que xalavem, ja ja ja.
Publica un comentari a l'entrada