Bloc dels exalumnes del Col·legi de la Mercè de Tortosa i de tothom que sent com a pròpia aquesta escola emblemàtica, creada el 1848 i la pública més antiga de Catalunya. Internet 2.0 per compartir relació, idees i coneixement. A la xarxa des del 5 d'abril de 2008.
dissabte, 31 de maig del 2008
Hola a tots i a totes els que esteu fent possible que això funcione.He trobat per un calaix algunes fotos de membres de la meva família que com jo, són exalumnes de la Mercè.
Molt bé Cinta...Com t'escaqueges!!! Primer penges a ta mare en ta tia. Després la colleta de tun germà David...Molt bé! I tu on pares? Per cert, la de la samarreta rosa és la Maite Pedret (la filla de la cuinera). Ella no pot venir, però diu que suns pares possiblement sí. Va Cinta, fes lo favor i dóna la cara.
Ja que parleu de la cuinera, a vore si algu em pot ajudar. Durant el curs 76-77 ( si no me euivoco) no se per que, ens vam quedar al menjador i jo vaig ser una d les que fregaba els plats per vore de que sortiguera mes barat el menjador. Se que estavem una altra noia i jo, pero no me'n recordo qui era. Sera dificil saber-ho, suposso.
Hola a tots! Ostras, aquesta foto em porta mooolts records! D'esquerra a dreta som: Elisa Carles, Maite Serret, J. Antonio Molina (o García), David Gisbert i Laura Talarn (aquest última soc jo). No recordo on va ser l'excursió, però si que ens van acompanyar les nostres mares o iaies, i cursavem 1er o 2on d'EGB! Per casa ma mare en para una còpia també! Gràcies, moltes gràcies per tots els records que m'ha portat aquesta foto! Laura Talarn i Thomas
QUANT TEMPS... I PAREIX QUE VA SER AHIR QUE JUGAVEM ENTRE OLIVERES PEDRES I ESTRELLETES.
HAN PASSAT ELS DIES, LES SETMANES, ELS MESOS, ELS ANYS I ESTE FORT VENT DE LES TERRES EBRENQUES ENS HA PORTA A CADASCU CAP A UNA DIRECCIÓ.
AVEGADES ENS TROBEM PEL CARRER I SI NO SABEM QUE DIR ES PERQUE ES FA MOLT DIFICIL RESUMIR 20 ANYS EN 20 SEGONS.
PERO ALGO QUEDA, 5 AMIGUETS QUE COMENÇAVEN A APRENDRE, A RIURE, A VIURE, CREANT UNA COSA UNICA QUE RES NI NINGU POT TRENCAR, ALGO QUE ESTA DINS I QUE VINDRA EN NATROS PER SEMPRE.
US ENVIO UNA ABRAÇADA MOLT FORTA I PERDONEU PER LA BRAGUETA OBERTA, ARA ENCARA ME PASSA, I QUI NO TE UN DESPISTE DE QUANT EN QUANT...
9 comentaris:
Molt bé Cinta...Com t'escaqueges!!! Primer penges a ta mare en ta tia. Després la colleta de tun germà David...Molt bé! I tu on pares? Per cert, la de la samarreta rosa és la Maite Pedret (la filla de la cuinera). Ella no pot venir, però diu que suns pares possiblement sí.
Va Cinta, fes lo favor i dóna la cara.
Si �s la filla de la cuinera Carme, ser� Maite Serret, no Pedret.
Sí, tens raó: és SERRET. Los anys no perdonen... Perdoneu!
Ja que parleu de la cuinera, a vore si algu em pot ajudar.
Durant el curs 76-77 ( si no me euivoco) no se per que, ens vam quedar al menjador i jo vaig ser una d les que fregaba els plats per vore de que sortiguera mes barat el menjador. Se que estavem una altra noia i jo, pero no me'n recordo qui era. Sera dificil saber-ho, suposso.
Hola a tots!
Ostras, aquesta foto em porta mooolts records! D'esquerra a dreta som: Elisa Carles, Maite Serret, J. Antonio Molina (o García), David Gisbert i Laura Talarn (aquest última soc jo).
No recordo on va ser l'excursió, però si que ens van acompanyar les nostres mares o iaies, i cursavem 1er o 2on d'EGB!
Per casa ma mare en para una còpia també!
Gràcies, moltes gràcies per tots els records que m'ha portat aquesta foto!
Laura Talarn i Thomas
PODEU FICAR ALGUNA FOTO DE ELS QUE VAN ANR A LA MERCE DURANT EL TEMPS QUE ESTAVA EN RUINES IENS VAN DESPLAÇCAR A ALTRES COL.LAGIS GRACIES
Hola, sóc Elisa Carles. M'ha fet molta il·lusió trobar esta foto penjada al bloc. Diria que també la tinc per casa. Quins records!
Com has dit tu, Laura, aquí deuriem fer 1r o 2n i posaria la mà al foc que és un Dijous Jarder a l'ermita de Mig Camí.
Ostres, veient els comentaris i les fotos del bloc em fa molta pena no haver assistit al dinar del dissabte!!!
Una salutació a tots els de l'any 79!
QUANT TEMPS... I PAREIX QUE VA SER AHIR QUE JUGAVEM ENTRE OLIVERES PEDRES I ESTRELLETES.
HAN PASSAT ELS DIES, LES SETMANES, ELS MESOS, ELS ANYS I ESTE FORT VENT DE LES TERRES EBRENQUES ENS HA PORTA A CADASCU CAP A UNA DIRECCIÓ.
AVEGADES ENS TROBEM PEL CARRER I SI NO SABEM QUE DIR ES PERQUE ES FA MOLT DIFICIL RESUMIR 20 ANYS EN 20 SEGONS.
PERO ALGO QUEDA, 5 AMIGUETS QUE COMENÇAVEN A APRENDRE, A RIURE, A VIURE, CREANT UNA COSA UNICA QUE RES NI NINGU POT TRENCAR, ALGO QUE ESTA DINS I QUE VINDRA EN NATROS PER SEMPRE.
US ENVIO UNA ABRAÇADA MOLT FORTA I PERDONEU PER LA BRAGUETA OBERTA, ARA ENCARA ME PASSA, I QUI NO TE UN DESPISTE DE QUANT EN QUANT...
SORT!!!!
ANONIM
Laura la teva risa, es la mateixa. Es com si estiguessis miran el peix de pedra que tira aigua per la boca. Port del Grau Castello.
Publica un comentari a l'entrada