Com tots sabeu últimament està molt de moda organitzar sopars d'exalumnes. Ara ja fa un temps que un grup de companyes n'anàvem parlant quan ens trobàvem. Jo personalment vaig dir que si ho havia de montar jo, ho faria, l'any que complíssim 40 anys.
Així va anar la idea. La cosa era fer un sopar de la "promoció". Al juliol de l'any passat vaig començar a materialitzar-la. Als companys que m'anava trobant pel carrer els anava demanant els telèfons. Em vaig posar en contacte amb el col·le i vaig començar a buscar-me un grupet de companyes i amigues per tal que m'ajudéssin a organitzar la trobada. En principi havia de ser d'un curs. Després vam pensar en 2 ó 3 cursos (per trobar també els repetidors). Meditant-ho més vam pensar d'allargar-ho fins a 5 anys diferents.
En posar-nos en contacte amb la Direcció del Centre ens van dir que aquest any se celebrava el 160è aniversari de la Fundació del Col·legi de la Mercè a Tortosa i que podríem fer alguna cosa conjunta. Vam parlar inicialment de què i cóm.
La veritat és que jo vaig sortir de la reunió amb ganes i empenta però preocupada perquè tot allò que ens estaven proposant des del Col·legi no s'assemblava res a allò que en un principi preteníem fer nosaltres. Des d'aquell moment vaig tenir molt clar la gran feinada que se'ns presentava però també vaig tenir molt clar que era el moment d'aprofitar-ho, i, que si no ho féiem perdríem una oportunitat única per al Col·legi, per a Tortosa i per a nosaltres mateixes. Són coses d'aquelles que diuen "si no agafes aquest tren ja no passa mai més... i així els ho vaig fer saber a les meves amigues"... No em volia quedar amb el gust agredolç de pensar en el que haguéssem pogut fer i no fer-ho...
Tot i així em vaig reunir amb el NUCLI DUR del meu equip, de l'organització (com l'anomenem col·loquialment). Després de discutir, divagar i reconduir el tema, el nostre acord va ser unànim: Mans a l'obra!.
Déu Méu. Quina il·lusió i quina responsabilitat!. L'objectiu des del primer dia va ser reunir el màxim de gent possible. Fer-ho gros. El més gros que la gent pogués respondre.
El col·legi ens va anar facilitant les relacions d'exalumnes (també conegudes com "actes") i nosaltres a localitzar adreces, fer i ensobrar cartes i buscar suports i ajudes. A crear el correu electrònic... La direcció del centre també va crear l'apartat exalumnes a la seva web i tots a treballar conjuntament per un objectiu comú: ajuntar esforços per organitzar un acte que uneixi la part insitutcional amb la part social (col·legi i exalumnes).
Poc a poc tot ha anat prenent forma. Ara que ja fa molts mesos que hi estem treballant estem començant a veure els fruits de la nostra sembra.
Els fruits són les vostres inscripcions. Els fruits són la difusió que ens han fet els mitjants i els fruits és que tothom de Tortosa i comarca parla de la trobada. Els fruits són les vostres aportacions al bloc i el vostre recolzament.
Des d'aquí vull ecoratjar-vos encara més perquè truqueu i envieu correus a aquells companys que encara no s'han sumat a la jornada. Animeu-los. Hem de fer història!.
Us recordo que aquests 160 anys formen part de la història de Tortosa i de la seva gent. Parlar del col·legi de la Mercè és parlar de 160 anys enrera. És parlar de la memòria col·lectiva. Parlar de la memòria col·lectiva és posar en valor l'actiu del col·legi de tots els temps: les persones (professors i alumnes).
El dia 7 de juny mateix farà 160 anys de la donació a la Ciutat per a Escoles públiques dels edificis que actualment ocupa la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, al carrer de la Mercè. Es va fundar una escola per a 800 alumnes, en principi. És per això que la organització hem triat el mateix dia de l'aniversari per fer la celebració.
Per tal de buscar suports institucionals hem formalitzat la nostra organització creant una PLATAFORMA D'EXALUMNES per tal de presentar-nos oficialment i protocolaritzar aquest aniversari.
La Plataforma d'Exalumnes continuarà oberta d'aquí en endavant. Tots esteu invitats a participar-hi i sumar-vos-hi activament. Les vostres aportacions i la vostra col·laboració seran benvingudes.
Aprofito aquest escrit per comunicar-vos que el 160è aniversari és durant tot l'any. Per tal motiu hem programat més actes a part de la jornada del dia 7.
Com a primícia us informo que cap al mes de Setembre-octubre estem preparant una exposició fotogràfica de gran format amb contingut històric. Per organitzar aquesta exposició comptem amb el suport de la Diputació de Tarragona. Esperem poder tenir-la un temps en alguna sala de la Ciutat i després fidelitzar-la als passadissos de l'edifici del col·legi actual al barri del Rastre.
En la mateixa línia esperem que es pugui editar una publicació en format llibre que reculli la recerca històrica que ens oferirà el Sr. Vicent-Josep Ruiz Prades, director de l'Oficina de Turisme de Tortosa el dia 7. Si tot va bé pensem que la presentació del llibre podria fer-se cap al mes de Desembre. Per a aquesta publicació comptem amb el suport de la Delegació a les Terres de l'Ebre del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Per tal motiu penso que hem de mantenir el blog actiu fins, com a mínim, el dia 31 de desembre en què s'acaba l'any de l'aniversari. Què em dieu?.
14 comentaris:
Pues que hem de dir ,que endavant!!! i que ho esteu fent molt bé.Que no és ja sols una trobada de exalumnes sinó que és una volta per la história d`un dels primers col-legis públics, que encara existeis a Tortosa.
ANIM !
Gracies per lo vostra idea, heu vist quina movilitzacio?
Jo també trobo la vostra tasca meravellosa.A més a més la participació de tots els ex-alumnes ha superat totes les expectatives possibles.Jo mateixa estic recollint fotos i informació de familiars i coneguts(de les generacions més antigues)i me n'adono que tenen tanta il.lusió(o més) que nosaltres.
No podem desaprofitar l'ocasió de recopilar tota aquesta memòria històrica de la nostra ciutat.
Així,donçs,ENDAVANT!!!!!!!!!
Cinta, Susana, Neus i tots/es que em pugui deixa d’anomenar, ja que no se s’hi ha algú més dins de l’organització. Sou tots uns cracs, per la força, ganes, il•lusió, temps, etc...que heu invertit en aquest projecte sense ànim de lucre, senzillament amb ànim de que un dia, el 7 de juny, uns exalumnes d’un col•legi, del qual tenen tots amb comú se pugessin trobar per celebra que un dia hi van estar com a mínim 8 anys, els qui van estar fins a 8è i els qui no va poder ser per diferents motius, al menys un o dos ....cursos, qui els va realitzar també te un record per compartir.
No em digueu que tot aquest treball no es mereix un:
GRÀCIES PER TOT
Vaja com es poden embolicar les coses, d'un sopar de classe a una macro trobada d'exalumnes.
Moltes Felicitats per la tasca que esteu realitzant.
Fina melero
Que mas se puede decir? Todo es poco. De tener poco interes con el pc he pasado a estar colgada cada momento que puedo, y alguno ke no puedo tambien, me cuesta conciliar el sueño despues de estar leyendo comentarios y ya no me kedan uñas, me las he mordido tooooooodassssss! MUCHAS GRACIAS
Primer vaig pensar que això no anava amb mi, que ningú hem recordaria, que feia molts anys, que quina vergonya...
Després vaig començar a sentir emocions, i a recordar, i com vosaltres dieu vaig veure "un tren que no tornarà a passar".
I després vaig retrobar-me amb el passat i vaig sentir que jo també comparteixo els records i la il·lusió que tots estem vivint.
Per tot això jo també vull fer historia, per tot això jo també hi seré... PER TOT AIXÒ MOLTES GRÀCIES!
Les meues paràules han de ser les mateixes que les d'Imma Monserrat. Quan em van parlar per primera vegada d'aquesta festa vaig pensar que a mi no m'agradava tornar al passat, que no tenia ganes de compartir taula amb gent que feia més de 30 anys que no els parlava i tot això.
Vaig parlar a Imma (ello i jo parlem molt sovint) i li vaig explicar, però més com una anècdota que com una proposta i em va respondre que ja ho coneixia a través de sa mare i que ella (la mare) s'havia apunta. Aquí es va encendre la primera llum d'alarma.
Com una dona de més de 70 anys i amb una vida social "nul.la" havia decidit anar a aquella festa.
Un sopar amb el meu germà Ximo i el seu entusiame, van fer despertar en mi "el cuquet". La trucada, per cert la segona, de Pili Lalana per tonar a parlar i per dir-me que venia Mònica Redósn, van ser el detonant que van que que m'ho plantegés de form seriosa.
Ara bé, el punt final ha estat el blog. Quina idea més genial¡. Contactar directament passat i futur, passat perquè trobes velles amistats i futur per la il.lusió d'una trobada que, hores d'ara, no puc imaginar si serà festinva o no, perquè després de 30 anys no sé què pot passar.
Tal com em va dir Pili Lanana en la seva priemra trucada: "La Mercè ara és el que és, però durant anys va ser el referent a la ciutat i jo me'n sento molt orgullosa d'haver-hi anat".
Per tot això, per fer possible els records i molt més, moltes gràcies.
Aci en el meu poble casi continuament se estan fent sopars de ex alumnes o quintos.Me feien enveja perque pensava que jo mai hi podria anar a un sopar d'eixos, nomes perque jo vaig anar escola a Tortosa.
Pero, si senyor, JO TAMBE PUC TENIR UN SOPAR DELS MEUS QUINTOS.
Serà multitudinari, pero enstrobarem amb els amics de clase i amb els seus germans, amb els profesors que hi puguen estar... En el col.legi nou pero que es la Merce igualment.
No se que esperem de aquesta trobada, pero jo al menys vull retrobar les companyes de clase, de jocs al carrer, d'anar creixent,..... en fi retrobar i estimar a aquells que son part de la meva vida.
GRACIES A TOTS ELS QUE ESTEU AL DARRERA.
mONICA
S'ha de reconèixer que ha estat un gran treball i que ha exigit una gran dedicació.El fet que haguéssiu tingut en compte la gent d'altres generacions tot un detall. Això és com la pedra que cau al llac i fa ones cada cop més grans... Moltes gràcies a tots les implicades i implicats al "meollo". Enhorabona.
No podia imaginar-me mai tota aquesta revolució que s'ha montat, ni tampoc l'adicció que he agafat a entrar tots els dies al bloc. Quan m'ho vau comentar, lo del sopar d'uns cursos pels 40 anys, em va sembla molt bé, la idea de trobar-me en gent que des de que vaig acabar 8è. no he tornat a veure .. molta curiositat ..
Felicitats a tots els organitzadors, heu fet una gran feina !!!
PERO AIXO NO HA ACABAT !!!!
Pensó que tothom ja us ho ha dit i està molt clar, però les coses si convé s'han de dir tantes vegades com facin falta així que, va per "vatros" oerganitzadors: MOLTES FELICITATS I MOLTES GRÀCIES DE TOT COR!!!
Anda, man germana online, ja ja ja
Me uno a las felicitaciones, auqneu ya poca cosa puedo decir yo. Creo que ya se ha dicho todo. Estoy muy agradecida a todos los que os habéis subido a "este tren", (sobretodo a los que los habéis puesto en marcha) que vuela a toda velocidad, como también han volado y pasado mis recuerdos por mi mente a toda pastilla! Nunca hubiera imaginado que iba a tener tantos recuerdos dormidos en mi interior y que gracias a vosotras han revivido todos!!!!!!! GRACIASSSSSSSSSSSS MIL GRACIASSSSSSSSS!!!! y por supuesto: MUCHÍSIMAS FELICIDADES A LAS QUE HABÉIS MONTADO ESTE "TINGLADO" MARAVILLOSO!!!
Publica un comentari a l'entrada