d'esquerra a dreta, fila superior: Juan Redó, Pilar Pijoan, Agustín Subirats, Montserrat Viladrich, Juan Castellá (director), Agustín Conesa, José Duart.sentades: Catalina González, Ma. Cinta Febrer, Ma. Carmen Monge, Teresa Hernández, Hermínia Sabater, Pilar López, Josefina Montserrat, Josefa Blay
primera fila: Miguel Accensi, José M. Cid, Santos Nieto.
9 comentaris:
Uff, quins records que em porta aquesta foto!!! La majoria han estat mestres meus. Me'n recordo de tots però sobretot recordo a D. Joan Redó (que encara veig de tan en tan per Tortosa...que em va "despertar" la meva vocació i que ara s'ha convertit en la meva feina. Espero veure'l el dia 7) però molt especilment recordo D. Santos, el profe de mates...Uf que malament ho passava a les seves classes, jo sempre tan "negadeta" en això de les sumes i les restes...A ell si que no l'he tornat a veure (crec que va tornar a la seva terra) i no en se res de la seva vida.
Bé, espero saber-ne alguna cosa més el dia que ens veiem.
Alícia
Alícia, crec que D. Santos va morir fa uns mesos. Tal vegada algun altre dels autors o visitants del bloc en tenen algun detall més.
Jo a Don Santos el vaig tindre quan venia a La Merçe al repas, jo ja anava al Insti i la veritat quin gran mestre "en caracter" igual que Don Miguel. els recordo amb molt de carinyo, efectivament Don Santos ja es mort. per cert ell hem va fer sentir un sert carinyo per la U.D.Salamanca que hi era forofo
També me'n recordo molt de don Santos, vaig mantenir el contacte amb ell quan va marxar a Palencia, especialment amb la seua filla Mónica que era del meu curs, 1971. Lamento confirmar-vos que va morir el passat mes de desembre. Per cert que no he sentit a ningú d'aquesta promoció pel bloc, hi ha algú que s'apunte al dinar del 7 de juny?
Si, efectivamente murió en Diciembre. Nosotros le enviamos siempre la tarjeta de Navidad, y este año nos avisaron que había muerto. Ha estado enfermo bastante tiempo, muy delicado del corazón, creo.
Me acuerdo mucho de él, de sus clases. REcuerdo cuando fumaba en clase y hacía esas "oes" con el humo! ja jajajajja y siempre estaba coloradete de cara.
En fin, recuerdos!
Ja ho podeu dir que sí, D. Santos era un excel.lent mestre i persona.
mare de deu senyor quina foto!!!
Jo es que...no tinc paraules
Quins records!!!!
Soc Elena Castells del 66, els conec a casi tots si no per mi pels meus germans...tos eren don i doñes: juan redó,les pilars, agusto, montserrat, santos , herminia, maria cinta, miguel (amb el seu peuquin),
Jo també recordo les oooooss que feia Don Santos a classe !!!! i lo roig que es posava con el feiem enfadarrrr, tots tremolavem ... de totes maneres quan t'havia de animar ho feia amb la mateixa força, jo sempre, sempre m'he recordat d'ell, sóc del 67, quins records, estic fascinada en veure totes aquestes fotos !!!
Publica un comentari a l'entrada