L'exposició, a la biblioteca de Roquetes

A la biblioteca de Roquetes, l'exposició estarà instal·lada fins a principis del mes de juny. L'horari de visita és el de la mateixa biblioteca: de dilluns a divendres, de 16 h a 20.30 h, i el dimecres i el dissabte de 10 h  a 13.15 h.

L'exposició s'instal·la a partir de divendres 26 de març a la Biblioteca de Roquetes

Avui dimecres i demà dijous al matí encara es pot veure a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa (carrer de la Mercè 6) l'exposició "La Mercè. Una història en imatges". Però a partir de divendres, l'exposició, organitzada per l'Associació d'exalumnes de la Mercè, podrà visitar-se a la Biblioteca Municipal de Roquetes (carrer Torres d'en Gil s/n). Els que ja la coneixeu, ja sabeu que aquesta biblioteca està a l'última planta d'un edifici d'equipaments públics. Si no sabeu on és, potser Google Maps us sigui d'ajut.

A Roquetes, l'exposició estarà instal·lada fins a principis del mes de juny. L'horari de visita serà el de la mateixa biblioteca: de dilluns a divendres, de 16 h a 20.30 h, i el dimecres i el dissabte de 10 h  a 13.15 h.

Aprofitant la presència de la nostra exposició, l'Associació d'exalumnes de la Mercè col·laborarà en algunes activitats que organitza la biblioteca de Roquetes, molt relacionades amb el món educatiu. Anirem informat aquí al bloc de les dates i horaris.

Com va anar tot això de l'exposició

 Ara que l'exposició que es pot veure a la Biblioteca Marcel·lí Domingo és a punt d'acabar (i d'iniciar un petit periple per altres indrets, de la qual cosa informarem properament), fa certa gràcia recollir la petita peripècia que va significar el muntatge. En les fotos adjuntes no es veu més que el procés final de producció dels plafons i la seva instal·lació a l'antiga escola del carrer de la Mercè.

Com passa sovint, la feina més complicada va ser la que generalment no es veu. D'una banda, la selecció, particularment dura, donades les limitacions d'espai i de pressupost, quan tenim centenars d'imatges que constitueixen un autèntic tresor. De l'altra, localitzar els originals de moltes de les imatges que aquí al bloc es van penjar amb resolucions baixes, o en tot cas, inferiors a les que necessitava el format d'exposició. Molta gent ens ha ajudat i no tan sols recuperant l'original i portant-lo a la impremta, sinó també ajudant-nos a trobar algunes fotos especialment emblemàtiques (i que creiem que no podien faltar) i que, per aquells atzars de la vida, se'ns resistien.

És especialment remarcable la col·laboració de moltes persones alienes a la Mercè, que, no obstant, s'han deixat encomanar pel nostre entusiasme. No diguem aquí noms, per no crear greuges ni caure en oblits. Recordeu, en tot cas, que a l'exposició hi ha un plafó que recull agraïments. Allí ho trobareu.

També hi ha hagut troballes ocasionals, sorgides sobre la marxa, però que han resultat ser extraordinàries. I com a tals han acabat apareixent a l'exposició, quan originalment no se sabia ni que existissin. Ha estat una recerca apassionant, en què cada joia trobada i recuperada ens animava a buscar-ne més.

També som conscients que 20 imatges no donen més de sí que això. Per als que esperen més, recordem que el projecte que tenim és el d'editar un llibre (potser també en suport digital), que reculli moltes més imatges. Molt en particular, totes aquelles que podrien figurar en l'exposició amb tots els mereixements i que ara s'han hagut de quedar fora. És un projecte a llarg termini, això que quedi clar. Caldra esperar un mínim d'un any, perquè la feinada és immensa i, d'acord amb l'esperit 2.0 d'aquesta comunitat, el farem entre tots, la qual cosa vol dir que l'anirem fent en la mesura de les nostres possibilitats de temps.

Les fotos d'aquesta entrada van fer-se durant la jornada del 19 de febrer passat, el dia abans de la inauguració de l'exposició. Recullen els darrers retocs a impremta i el muntatge de l'exposició, amb una imatge final del dia 20, quan la biblioteca bullia d'animació. Els autors de les imatges són uns quants: la Neus Jove, el José Manuel Cardona, la meva filla gran (l'Emma Gallardo), jo mateix i la dona del José Manuel. Espero no deixar-me ningú.

A les imatges també veureu al Fito Font, exalumne i titular de Gràfica Dertosense (la "Cooperativa" de tota la vida). El Fito és l'impressor que va digitalitzar totes les imatges (i unes quantes més, que ja resten a l'arxiu, preparades per al que faci falta) i va traslladar-les al suport de paper. També hi veureu el Philippe, el dissenyador gràfic de la impremta, un autèntic crack de la seva feina gràcies al qual les imatges poden lluir en tot el seu esplendor, que no és poc.

El cassette de la rifa de 1977

L'entrada que ha deixat la Pilar Lalana a propòsit de la rifa que va fer la seva generació (1964) per al viatge de fi de curs, m'ha despertat la curiositat. Com devia ser aquell artefacte que es va sortejar i que en la butlleta es descriu d'una forma tan "exhuberant"? Una mica de recerca per Internet m'ha permés trobar una imatge i quatre dades mínimes.

És la foto d'aquí a dalt. Correspon, si més no, al model citat a la papereta. Si no fos el cas,  qui se'n recordi de l'aparell que ho digui. Us deixo l'enllaç d'una pàgina bastant curiosa on he trobat la informació: és un museu digital de la ràdio, amb base a Austria, més o menys accessible perquè està en anglès (també inclou alguns continguts –no he pogut comprovar-ho tot– en espanyol). La web inclou informació d'uns 144.000 aparells radiofònics antics, amb fotos i fins i tot esquemes tècnics.

Papeleta Sorteo Pro-viaje de fin de curso (Año 1977)

Una compañera de generación (la del 1964), Montse Redó, ha encontrado esta papeleta de un sorteo de los que se hacían para los tan comentados por aquí, Viajes de fin de curso a Mallorca.

La verdad es que es una auténtica "relíquia" por lo menos para nosotros, y hemos pensado que estaría bien compartirlo con todos vosotros. Esto, nos hará recordar los diferentes sorteos que han habido a lo largo de los años y generaciones, donde todos intentábamos vender nuestras papeletas para obtener dinero para el viaje.

Curioso lo que se sorteaba, y el precio de las papeletas, que nos hacen pensar que nos hemos hecho mayores!