Aquest 7 de juny de 2018, l’escola de la Mercè de Tortosa fa 170 anys. No és una xifra rodona de les que s’acostumen a commemorar, però sí que més rodona que altres. Però el que sí que és rodó és l’altre aniversari del dia. I és que avui fa deu anys de la mítica trobada d’antics alumnes de 2008.
N’hem palar tantes vegades del 7 de juny que segurament ens repetiríem. Però no està de més recordar dos grans arguments.
El primer, recordar aquella decisió de l’Ajuntament de Tortosa, un 7 de juny de 1848, de fer una escola municipal al desamortitzat convent de la Mercè. Una escola de pobres, però força moderna per a l’època (fins i tot tenia escola nocturna per a treballadors), que seria la primra escola pública de Catalunya.
El segon, recordar ja no la història sinó l’emoció viscuda avui fa 10 anys. De fet, l’emoció d’aquell dia i de les setmanes precedents, que molts vam viure com una de les millors experiències de la nostra vida. No va ser una simple trobada d’antics companys d’escola, com tantes que es fan per aquests mons, sinó una vivència única, i potser irrepetible, per tot el que la va envoltar. Algú hauria de escriure-ho i contar-ho...
Cal agrair novament la idea i la feinada dels que van posar en marxa aquella trobada i en van fer un esdeveniment tan important. Tenim entés que el cap de setmana vinent els d’aquella generació de 1968, d’on va sorgir la idea de la trobada perquè feien 40 anys, es reuneixen perquè en fan 50. De fet, les trobades no s’han aturat mai des d’aquell dia. Més o menys nombroses, més o menys freqüents, amb unes generacions més actives i mobilitzadesque altres, és el millor llegat de tot allò que algú va batejar com l’esperit de la Mercè.
