Una altra imatge del pati del carrer Montcada, del curs 1939-1940

Aquesta és una altra image que ens sonarà, tot i que no de forma exacta. Si, és el pati de l'edifici del carrer Montcada, de l'època en què era institut. Però d'un curs molt especial, el 1939-1940, just acabada la Guerra Civil, moment en què el casalici havia représ l'activitat docent, si bé amb una gran precarietat, a causa dels danys patits durant el conflicte, tant pel bombardeig de Tortosa com per actes de saqueig.

L'Ajuntament de Tortosa va fer unes reparacions d'emergència que van permetre continuar usant l'edifici, però no va ser fins l'any 1953 que s'hi va fer una gran reforma, realitzada per Regiones Devastadas i acabada el 1956, que va canviar notòriament l'edifici, sobretot el seu interior.

Per això, la foto no mostra l'aspecte que el pati va tenir després d'aquesta reconstrucció i que és la que coneixem els que vam ser alumnes de la Mercè entre els anys 1970 i 1982. No hi són les galeries que va "inventar-se" Regiones Devastadas, a títol de passadís per accedir a les aules. Però en aquesta perspectiva que mira cap al carrer Montcada hi podem descobrir detalls, que tot i les moltes modificacions que va haver-hi, eren perfectament identificables en la "versió" posterior.

Entre aquests elements que continuaven després de la reconstrucció, hi ha la porta del fons, que donava a una vestíbul a l'altra banda del qual hi havia la porta del carrer. També les tres arcades i les dues columnes, que recordem en un format rectilini. Però també recordarem les escales que pujaven cap a una mena d'altell i que era un habitatge on residien els porters del centre. En la nostra època, la casa era ocupada per la portera i cuinera Asunción Sorribes, els dos fills de la qual Mateu i Ramon Izquierdo Sorribes, eren també alumnes de la Mercè.

Del pou no se'n va tenir més notícia després de la rehabilitació. Segurament deuria ser segellat. I encara que costi de creure, atés el canvi d'imatge experimentat, la porta que es veu a l'esquerra era la de la sala d'actes. Una sala que a l'època de la foto tenia un escenari que era més un altar que una altra cosa, com podrem comprovar en una altra imatge que publicarem properament.

La fotografia prové del llibre "L'Institut de Batxillerat de Tortosa", publicat per l'Institut "Joaquín Bau" el 1982 i del qual en va ser l'historiador  Ramon Miravall Dolç (Roquetes, 1940), tal com explicàvem en aquesta entrada anterior.

El pati del carrer Montcada, quan encara era institut, cap a 1968

La Mercè només va estar una dotzena d'anys, entre 1970 i 1982, a l'edifici del carrer Montcada, que prèviament havia estat l'institut "Joaquín Bau", anteriorment seminari diocesà de Tortosa i encara abans convent dels jesuïtes. Es conserven relativament poques fotos d'aquell edifici, una part significativa de les quals correspon al període del segle XX que va funcionar com a centre d'ensenyament secundari.

Per bé que aquella etapa és aliena a la Mercè, la història dels edificis que han acollit en un moment o altre la nostra escola sempre ens ha interessat. Entre altres raons, perquè ens permet recuperar imatges que podem recordar, encara que siguin d'èpoques anteriors. Però també perquè l'edifici del carrer Montcada és la referència d'algunes de les generacions més actives d'antics alumnes.

La foto d'aquesta entrada correspon al pati interior, amb les característiques galeries obertes que donaven accés a les aules i que provenien de la reconstrucció a fons que va fer-ne Regiones Devastadas després de la Guerra Civil. De fet, es va trigar gairebé 15 anys a recuperar l'edifici, que no va tornar a usar-se fins a 1954, pel volum de danys que havia patit.

La imatge està presa probablement l'any 1968, en els dies previs a les festes de Nadal. La data no és segura, però la foto ha estat publicada amb altres que sí que estan datades aquell any amb un percentatge més alt de certesa. L'autor ens és desconegut, però la foto forma part d'una col·lecció que devia estar en mans de l'institut "Joaquín Bau", ja que es va incloure en el llibre "L'Institut de Batxillerat de Tortosa, publicat pel propi centre el 1982.

Aquella obra va ser escrita per l'historiador Ramon Miravall Dolç (Roquetes, 1940) i incloïa un annex sobre els actes del cinquantenari del centre, que s'havia celebrat el 1978, a càrrec del que llavors n'era director, Antoni Gomà.

Les reparacions a l'edifici de la Mercè de 1968

La Mercè ha passat moltes circumstàncies als edificis que ha ocupat al llarg de la seva història. Els dos primers (al carrer de la Mercè i al carrer Montcada) van ser abandonats a correcuita, amb l'amenaça de ruïna, que si més no en el primer cas va resultar ser bastant un pretext. Però que l'edifici orginal de l'escola estava atrotinat no podia discutir-se. Era un casalici els orígens del qual es remuntaven a ni més ni menys que 1446, que va ser sotmés a innombrables reformes, millores i remodelacions.

El pas dels anys cada cop deixava sentir el seu efecte. I el 1968, només dos anys abans que l'escola abandonés l'edifici per traslladar-se a l'antic seminari i institut del carrer Montcada, el ministeri d'Educació i Ciència i l'Ajuntament acordaven dedicar una partida de diners a la seva reparació i millora.

L'hemeroteca del diari "La Vanguardia" és un gran tresor informatiu que ha estat digitalitzat íntegrament i posat a disposició gratuïtament de tothom. Això ens permet accedir a notícies d'altres èpoques de forma molt pràctica i eficaç. És el cas d'aquesta notícia, apareguda el 25 de febrer de 1968, signada pel llavors corresponsal del diari a Tortosa, Josep Bayerri Raga. S'informava que, en el marc d'un conveni existent entre el ministeri i l'Ajuntament, s'havia assignat una quantitat propera als tres milions de pessetes de l'època a obres de reparació, ampliació i construcció en diferents grups escolars (com se'ls anomenava llavors) del terme municipal.

Els diners s'havien de destinar a "la reparación general y mejora del Colegio Nacional de la Merced, en Tortosa; acondicionamiento y reparaciones en el Grupo Esoolar del barrio rural de Bítem; construcción de cinco nuevas aulas en el Grupo Escolar Daniel Mangrané, del barrio de Jesús".

Afegia la notícia que "no obstante, la obra más importante es la construcción de nueva planta de un grupo escolar que, inicialinente, tendrá cinco aulas, en la barriada del Lígajo del Gánguil de la partida de Camarles, con lo cual se trata de resolver el problema docente que existía en este núcleo de población del término municipal tortosino".

Segons l'acord existent, l'Ajuntament de Tortosa havia de fer-se càrrec del 20% de la inversió i de les gestions generals de les obres. Deurien arribar a temps? O tot va ser un subterfugi encaminat ja llavors a habilitar l'edifici com a seu de la Policia Armada?

Comiat als antics alumnes Lluís Montagut i Josefa Barbosa

Ens sap greu publicar aquesta notícia. Els antics alumnes de la Mercè Lluís Montagut i Josefa Barbosa han estat acomiadats aquesta tarda a l'església de Remolins de Tortosa. Són el matrimoni que va morir fa un parell de dies en un accident a la N-340 a l'Ampolla. Lluís era dels nascuts el 1946. Molt sovint comentava coses que publicàvem sobre la història de la Mercè. Companys de classe seus ens han dit que recorden que la Josefa, nascuda el 1947, també era alumna. No tenim la certesa al 100% i preguem disculpes si la informació és errònia. El més important, però, és expressar el nostre condol i el nostre suport a la família en aquests moments tan difícils.

Lluís Montagut era una persona molt coneguda a Tortosa. Com ens explica el diari digital La Marfanta, era una persona molt coneguda a la ciutat, pel seu activisme cultural. De fet, va ser l'autor del llibre "Els gegants de Tortosa", editat el 1996 per la Cooperativa Gràfica Dertosense. Des de la seua jubilació com a treballador de l'Arxiu Històric, Montagut també era molt actiu a Facebook, on sovint polemitzava sobre temes de l'actualitat tortosina, catalana i espanyola.

era una persona molt coneguda a la ciutat, pel seu activisme cultural. De fet, va ser l'autor del llibre 'Els gegants de Tortosa', editat el 1996 per la Cooperativa Gràfica Dertosense. Des de la seua jubilació com a treballador de l'Arxiu Històric, Montagut també era molt actiu a Facebook, on sovint polemitzava sobre temes de l'actualitat tortosina, catalana i espanyola. - See more at: http://lamarfanta.blogspot.com.es/2015/02/la-segona-victima-mortal-laccident-de.html#sthash.thDYi7K9.dpuf

Montagut era una persona molt coneguda a la ciutat, pel seu activisme cultural. De fet, va ser l'autor del llibre 'Els gegants de Tortosa', editat el 1996 per la Cooperativa Gràfica Dertosense. Des de la seua jubilació com a treballador de l'Arxiu Històric, Montagut també era molt actiu a Facebook, on sovint polemitzava sobre temes de l'actualitat tortosina, catalana i espanyola. - See more at: http://lamarfanta.blogspot.com.es/2015/02/la-segona-victima-mortal-laccident-de.html#sthash.HRMjYY41.dpuf

Montagut era una persona molt coneguda a la ciutat, pel seu activisme cultural. De fet, va ser l'autor del llibre 'Els gegants de Tortosa', editat el 1996 per la Cooperativa Gràfica Dertosense. Des de la seua jubilació com a treballador de l'Arxiu Històric, Montagut també era molt actiu a Facebook, on sovint polemitzava sobre temes de l'actualitat tortosina, catalana i espanyola. - See more at: http://lamarfanta.blogspot.com.es/2015/02/la-segona-victima-mortal-laccident-de.html#sthash.HRMjYY41.dpuf

Montagut era una persona molt coneguda a la ciutat, pel seu activisme cultural. De fet, va ser l'autor del llibre 'Els gegants de Tortosa', editat el 1996 per la Cooperativa Gràfica Dertosense. Des de la seua jubilació com a treballador de l'Arxiu Històric, Montagut també era molt actiu a Facebook, on sovint polemitzava sobre temes de l'actualitat tortosina, catalana i espanyola. - See more at: http://lamarfanta.blogspot.com.es/2015/02/la-segona-victima-mortal-laccident-de.html#sthash.HRMjYY41.dpuf

Montagut era una persona molt coneguda a la ciutat, pel seu activisme cultural. De fet, va ser l'autor del llibre 'Els gegants de Tortosa', editat el 1996 per la Cooperativa Gràfica Dertosense. Des de la seua jubilació com a treballador de l'Arxiu Històric, Montagut també era molt actiu a Facebook, on sovint polemitzava sobre temes de l'actualitat tortosina, catalana i espanyola. - See more at: http://lamarfanta.blogspot.com.es/2015/02/la-segona-victima-mortal-laccident-de.html#sthash.HRMjYY41.dpuf

Montserrat Viladrich Martorell, en el record

És molt difícil trobar un sol nom que simbolitzi o representi els centenars de mestres que des del 1848 han format part de la plantilla de la Mercè. En realitat, dels del segle XIX n'hi ha poques referències. Al segle XX ja és una altra cosa. Ja abunden les fotos i, sobretot, queden molts antics alumnes vius, encara que siguin grans, i fins i tot molt grans, que se'n recorden.

Aquí sempre hem intentat estar molt prudents en aquestes qüestions i si avui posem sobre la taula el nom de Montserrat Viladrich Martorell és bàsicament perquè la pròpia escola de la Mercè li té dedicat aquest petit record en les seves actuals instal·lacions al carrer Providència. Com resa la placa, és un homenatge dels seus companys de magisteri. També la ciutat de Tortosa li va dedicar un carrer, al Temple, just on hi ha l'escola del barri.

Era descendent d'una nissaga de mestres de la Mercè, filla de don Fermín Viladrich i donya Carmen Martorell. La seva vida era l'ensenyament, com ho era també de la seva més íntima amiga, la també mestra Maria Cinta Curto Loras (1936-2000). Totes dues van morir relativament joves. A la qualitat docent s'hi afegia una qualitat humana que va deixar empremta en moltes generacions d'alumnes. Segurament per això, l'any 2008 (ha plogut molt, sí) en una entrada d'aquest bloc es van generar uns animats comentaris, tot recordant que a la Mercè hi havia hagut grans mestres, però que donya Montse era única...

Potser sí...