S'ensorra la casa que va acollir provisionalment la Mercè el curs 1939-1940

Que s'ensorrin cases al nucli antic de Tortosa ha deixat de ser notícia. És així de trist: si per notícia entenem novetat, fa temps que en va deixar d'haver. Però si destaquem aquest ensorrament, ocorregut el passat 26 d'agost de 2014, a la nit, és perquè va afectar un edifici del carrer Sant Felip Neri que va acollir provisionalment l'escola de la Mercè durant el curs 1939-1940.

La Guerra Civil havia acabat a la primavera de 1939 i l'edifici històric de la Mercè, al carrer que porta el seu nom, havia patit danys que feien impossible fer-hi classes. Durant aquell curs, es van reparar les destrosses i el curs següent, el 1940-1941, l'escola ja es va poder reobrir. Mentrestant, l'activitat docent es va realitzar al casalici que veieu al centre de la foto, que ens ha facilitat l'antic alumne Joan Ramírez Montserrat, amb la façana de color groc o crema.

Va cedir un mur lateral, com es pot apreciar a la imatge, i l'ensulsiada va ser bàsicament interior. La façana aguanta dreta, però, llevat d'alguna actuació o més aviat un miracle, és una simple qüestió de temps que també vagi a terra. Sembla que a la vora s'havien fet en els dies anteriors unes obres d'enderrocament... En realitat, és igual, les cases antigues abandonades durant anys i anys acaben caient per una raó o per una altra.

Amb aquest ensorrament desapareix pràcticament per complet el carrer Sant Felip Neri. Actualment, només queda la casa que fa cantonada amb la plaça de l'absis de la Catedral, que va ser comprada i restaurada per l'Ajuntament.

No tan sols va apagant-se l'esplendor que havia tingut el nucli antic de Tortosa. També s'apaga un episodi de la història de la nostra escola, que si bé va ser molt breu, va coincidir amb una època especialment dura i complicada, de la qual la Mercè, com en altres casos, va aconseguir sobreviure.

La vida de l'antic alumne Josep Otero Gendre, en imatges (7)

El proper 19 de setembre, homenatge a Migueli

El proper divendres 19 de setembre se celebrarà un homenatge al nostre company Miquel Zaragoza Vileta, conegut com a Migueli per tothom, que ens va deixar l'1 de juny de 2012 (llegiu aquí). El grup musical que ell va liderar, La Familia Armando Ruido, organitza aquest homenatge, que tindrà lloc a partir de les 22.30 hores al Pub Sancho de Tortosa (Rambla de Catalunya 23).

A Facebook hi ha creat un esdeveniment on podeu confirmar la vostra assistència (cliqueu aquí). Quan tinguem més informació d'aquest acte, en donarem més dades.

Migueli, nascut el 1967, va ser l'heroi de tota una generació d'antics alumnes de la Mercè, però també d'amplis sectors de la joventut tortosina. Era el cantant i l'ànima d'un conjunt que practicava una crítica social sense complexos, fet que influiria molt en el seu exili al Pirineu a partir d'un històric concert a les festes de la Cinta de 1990. Però sobretot era una persona que es feia estimar, la qual cosa té el seu mèrit quan s'és tan directe i es parla tan clar.

Des de la seva mort, fa dos anys i escaig, han estat diverses les activitats en record seu. Tant a Tortosa com a Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà), on vivia. El desembre de 2013, La Familia Armando Ruido, grup que també integraven altres alumnes de la Mercè, va reaparèixer al festival Xerta Roc (vegeu-ho aquí). Al grup ja li rondava pel cap de feia temps tornar-se a reunir. La mort de Migueli va trastocar els plans, però els nostres companys van creure que era més necessari i just que mai.

El "Guernica" del carrer Montcada

Hem trobat a internet aquesta imatge (cliqueu aquí per veure el lloc). Diguem-ho directament: és un dels emblemes de la Mercè del carrer Montcada. La nostra escola només va ser a l'antic seminari i antic institut de Tortosa durant una dotzena d'anys (1970-1982). Va deixar arrel, com és normal, entre els alumnes d'aquella època. Lògicament, els que van anar a l'edifici original del carrer de la Mercè no el senten tan propi. Segurament tampoc els que ja van anar a l'escola actual, al Rastre. Queda inscrustat pel mig un grup de promocions que van conèixer el casalici del carrer Montcada, però també els anys de l'exili, batejats amb gran encert pels seus protagonistes com la generació de les caragoles.

No volem insistir gaire en temes coneguts i que ja hem comentat en moltes ocasions. Simplement posem en situació aquesta foto, que mostra la rèplica del "Guernica" de Picasso, que van pintar l'any 1982 els alumnes de la generació del 1968 i que tots ells (i molta més gent) té en un pedestal. Va ser una referència del carrer Montcada durant anys, fins i tot durant els 20 anys que van passar entre l'abandonament de l'edifici i el seu enderroc definitiu. Cada cop més deterioritat, això sí, com pot veure's a la foto, fins que va anar a terra junt amb aquella porció de la història de la nostra escola.

És curiós com el "Guernica" és el record de la Mercè més arrelat entre molts antics alumnes, de generacions molt diverses, i fins i tot un record per a molts tortosins, especialment els nascuts o residents al nucli antic. Un gest tan senzill..., ja veieu.

La connexió emocional és molt alta perquè entre els autors de la pintura n'hi ha que ja no hi són entre nosaltres. És més, el "Guernica" es va pintar pocs mesos abans de l'abandonament urgent de l'edifici: com si fos un mal presagi... I de fet, s'ha arribat a l'extrem de conservar el motllo de paper amb el qual es va fer el dibuix de base al mur exterior de l'escola. El guardava l'antic alumne Rafael Pedret. Concretament, era a casa de la seva àvia. No s'haguessin guardat coses així si tals coses no s'haguessin estimat i haguessin significat quelcom molt important.

Aquí trobareu una altra entrada, de l'exalumne Ildefonso García, que parla de la seva vivència personal en relació al "Guernica" i sobretot sobre la seva desaparició.

La vida de l'antic alumne Josep Otero Gendre, en imatges (6)