I ja que hi érem, la Mercè original, 165 anys després

En aquesta entrada anterior, explicàvem que havíem passat pel nucli antic de Tortosa i que havíem aprofitat per fer unes fotos de com està l'obra que havia començat a l'espai de l'escola en la seva etapa al carrer Montcada. Ja que hi érem, i atés que està a dues passes, vam fer unes fotos de la Biblioteca Marcel·lí Domingo i el seu entorn. Aquí va estar la primera escola de la Mercè, fundada per l'Ajuntament de Tortosa el 7 de juny de 1848. Està punt de fer-ne 165 anys. I com és obvi, algunes coses han canviat molt. Altres, no tant...

Com està l'antiga Mercè del carrer Montcada...

Aquesta setmana passàvem pel carrer Montcada de Tortosa i vam fer unes fotos de com estan les obres (o potser seria millor dir les no-obres) de la que algun dia acabarà sent, se suposa, la seu de la Generalitat a les Terres de l'Ebre. Com hem explicat en anteriors ocasions, el projecte es troba aturat a causa de les retallades pressupostàries. Però pel que es veu a simple vista, ni tan sols s'ha obert l'aparcament soterrani, que ja estava acabat i que s'havia anunciat que ja es posaria en servei amb independència de l'ajornament de l'edifici.

Lògicament si ens interessa què passa sobre aquest projecte és, més enllà de ser contribuents preocupats per les retallades, que afecta un espai molt important per a tots els que vam anar a l'escola de la Mercè, durant la dècada i escaig que va ser-hi instal·lada. Un pas efímer si el comparem amb els 120 anys que el col·legi va estar instal·lat a l'antic convent mercedari del carrer de la Mercè (d'aquest doble origen va sorgir el nom del centre) o els 25 que ja porta al barri del Rastre, al carrer de la Providència.

Però una etapa que correspon amb l'època escolar d'algunes de les generacions més actives en tot aquest moviment d'antics alumnes (amb el degut respecte per generacions anteriors, que potser no són tan visibles perquè han arribat tard, per edat, al món d'internet).

No ens vam poder estar de fer algunes fotos d'aquest espai del nucli antic de Tortosa, que no sabem si definir com a buit o com a mig fer. En tot cas, és difícil no sentir una certa punxada quan el recordem com un indret que bullia de vida...

L'actual escola compleix 25 anys (11)

Hi ha un grup de Facebook, anomenat Baix Ebre i Montsià Antic (cliqueu aquí per visitar-lo), que lidera l'antic alumne de la Mercè Joan Ramírez Montserrat. S'hi posa sobre la taula, digital, la recerca d'imatges antigues que realitzen diverses persones de les Terres de l'Ebre. Una feina tan de recollida i preservació, com de documentació, sovint gràcies al treball en xarxa dels qui pengen fotos i dels qui només les veuen, però poden aportar informació.

Gràcies al Joan Ramírez i a aquest grup de Facebook podem publicar sovint imatges que tenen a veure amb la història de l'escola de la Mercè. Com aquesta, una postal de principis del segle XX amb una vista parcial de Tortosa des de la Costa dels Capellans. Per nosaltres, la gràcia de la foto és que hi apareix, en una posició més o menys destacada, l'antiga fàbrica del gas de Tortosa, sobre la qual va construir-se, ara fa 25 anys, la nova escola de la Mercè.

Aquesta foto va ser feta per la Fotothipia Thomas, una empresa familiar barcelonina que es dedicava al negoci de les postals i que va estar activa fins als anys cinquanta del segle XX. Va ser fundada el 1880 per Josep Thomas i Bigas (Barcelona, 1853–Berna, Suïssa, 1910). L'arxiu històric de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya conserva actualment una col·lecció de 22.000 imatges, del període de màxima activitat de l'empresa (des de finals del segle XIX al primer terç del segle XX).

Els autors són molt diversos, ja que la Fotothipia Thomas comptava amb una xarxa de fotògrafs escampada per tot arreu. Això es devia al fet que el negoci de les postals comportava un seguiment exhaustiu de ciutats i poblacions de tot l'Estat espanyol i les mans del nucli familiar no donaven per a tot. La temàtica de la col·lecció està centrada en el paisatge i l'arquitectura. També feien reproduccions fotogràfiques d'obres d'art, com quadres i escultures.

Aquest intens seguiment permetia als fotògrafs de la Thomas obtenir imatges costumistes de valor documental, com és el cas d'aquesta foto de Tortosa. Potser la dona que apareix en primer terme no passava casualment per allí, però el que està clar és que fins i tot introduïda expressament a l'escena aporta moltes coses sobre com era la vida en aquella època.


Anteriors entrades
L'actual escola compleix 25 anys (10)
L'actual escola compleix 25 anys (9)
L'actual escola compleix 25 anys (8)
L'actual escola compleix 25 anys (7)
L'actual escola compleix 25 anys (6)
L'actual escola compleix 25 anys (5)
L'actual escola compleix 25 anys (4)
L'actual escola compleix 25 anys (3)
L'actual escola compleix 25 anys (2)
L'actual escola compleix 25 anys (1)

Foto escolar, al pati i amb la mestra doña Paca, cap a 1945

Aquesta és una foto que l'antic alumne i gran ànima de la recuperació d'imatges antigues Joan Ramírez Montserrat qualifica de molt bonica. I ho és segurament, però també un document valuós. Ja no tant per l'estampa escolar com pels records que suscitarà a les persones que s'hi reconeguin o hi reconeguin familiars seus. El seu valor fonamental és perquè està presa entre els anys 1944 i 1946, una època de postguerra de la qual queden relativament pocs testimonis gràfics. Bàsicament perquè no es feien fotos, o se'n feien molt poques, a causa de la gran penúria existent.

Hem d'intentar posar-nos en situació i pensar que la fotografia només ha estat un art popular i a l'abast de tothom des de fa pocs anys. Això s'ha degut a dos factors. El primer, la digitalització, que ha abaratit molt el cost de la fotografia. El segon, que la digitalització ha permés que altres aparells diferents de les càmeres facin fotos, i per reblar el clau que aquests ginys, com els mòbils o les tauletes facin ja fotos de qualitat més que raonable.

Però girar la vista enrera ens obliga a tenir present el tresor que són fotos com aquesta, en apariència tan modestes. Això no vol dir que no hi hagi altres testimonis d'aquella època tan dura. No, en podeu trobar uns quants, molts penjats a diferents llocs d'internet. La clau està en què les persones es feien molt poques fotos al llarg de la seva vida. Com que la fotografia era cara, un només es retratava en alguns moments significatius o importants. L'escola era un d'aquests moments, com també ho era el servei militar, gràcies a la perspicàcia comercial de fotògrafs professionals, molts d'ells vinguts de Barcelona, que "copaven" aquest mercat. Aquesta foto en concret va ser feta per una empresa barcelonina anomenada Filmofilm. Ens arriba per la mediació de Joan Ramírez, però que li ha passat a ell és Pepita Fatsini.

Joan Ramírez ens explica, però, alguns elements que apareixen a la foto, a partir de la seva pròpia experiència com alumne. Ens conta que a l'esquerra de la imatge treuen el nas unes rajoles que eren part d'una font que hi havia al pati de l'escola, que et trobaves de cara tal com entraves del carrer. El Joan la recorda sense aigua.

Una altra anècdota peculiar. Darrera del xiquet de la darrera fila, a l'esquerra, s'hi entreveu una mena de petita portella. Segons relata el Joan, "en l'època de la llet en pols, per aquesta porteta, que comunicava amb la cuina, allargaven coses des de dins".

Com podeu comprovar, el grup és un grup de xiquets i xiquetes. De les classes de pàrvuls, sense cap mena de dubte, ja que eren les úniques on nois i noies anaven "mesclats". La mestra és donya Paca, una històrica professora de la nostra escola, que feia classe precisament als més menuts.

Som 165 al Facebook, quan la Mercè fa 165 anys

Hi ha coses que segurament són casualitat. Però si és així, són casualitats boniques i oportunes. És el que ha passat amb el grup de Facebook Som de la Mercè (cliqueu aquí), el nombre de membres del qual ha arribat a 165, a pocs dies que es compleixi el 165è aniversari de la nostra escola.

Aquest grup de Facebook no és l’únic que funciona en l’àmbit dels antics alumnes de la Mercè. Tanmateix és el que està més directament vinculat a l’aventura digital que aquest bloc va iniciar l’abril del 2008.

Avui, la coincidència de xifres no té altre valor que l’anecdòtic. Però com dèiem al principi, hi ha coincidències molt felices. Queda dit.