Quan la Mercè era casa de caritat

L'edifici original de l'escola de la Mercè,  al carrer tortosí d'aquest aquest mateix nom, tenia molts usos a més de l'educatiu. De fet, l'antic convent mercedari desamortitzat el 1836 s'havia usat fins i tot com a teatre i com a corral. Després de 1848, quan va crear-se la nostra escola, l'edifici va acollir diferents serveis: de parc de bombers a museu provisional, passant per casa de caritat.

És sobre aquest ús com a casa de caritat que parlem avui, a partir de la fotografia que ens fa arribar l'exalumne Joan Ramírez Montserrat. La imatge va prendre's al pati de la Mercè el dia 3 de gener de 1914. Hi apareix un grup de persones que esperaven rebre l'ajut d'una festa amb l'expressiu títol de "Navidad del pobre". Organitzava tal "festivitat" una entitat anomenada Requeté Jaimista, d'orientació política carlista.

Els "jaimistes" eren els seguidors de Jaime de Borbón y Borbón-Parma (1870-1931), pretendent carlista a la corona d'Espanya amb el nom de Jaime III. També reclamava el tron de França amb el nom de Jaime I. Aquí trobareu una breu ressenya biogràfica del personatge, en part digna de "Hazañas bélicas".

Fet aquest apunt històric, només ens resta tornar a agrair Joan Ramírez les seves nombrosíssimes aportacions a aquest bloc, que són d'un valor històric i documental incalculable.

El bloc, fàcilment accessible des de dispositius mòbils

Un bloc no és potser avui l'eina digital més fresca i més dinàmica que hi ha en el món de les xarxes socials. Però mirem d'anar-lo posant al dia. Perquè el que està clar és que encara dóna molta guerra i permet fer coses amb uns ritmes i un grau de profunditat diferents. Avui, la utilitat que afegim és un codi QR per facilitar l'accès al bloc des de dispositius mòbils, bé smartphones o bé tauletes.

Aquesta imatge dóna un accès directe al bloc, simplement enfocant-la amb la càmera del vostre dispositiu mòbil. Us caldrà tenir alguna aplicació de lectura, però en podeu trobar a desenes, i gratuïtes, si no és que l'aparell ja venia equipat d'origen amb una d'elles.

Òbviament, aquí mateix no fa de gaire ajut. Ja sou al bloc. Però la intenció és anar escampant aquest codi per tot arreu. És en aquest sentit que podeu compartir-lo i entre tots farem la bola grossa. Per la nostra part, l'incorporarem a tota la papereria física i a tot el material digital que poguem fer: no és molt, però allò hi serà.

Bé, la cosa no té més història, però resulta útil.

L'adéu a Josep Otero

El traspàs de l'antic alumne de la Mercè, Josep Otero Gendre, ha tingut un ressó extraordinari a Tortosa i més enllà de la ciutat. Josep Otero és segurament l'esportista tortosí més emblàtic de la Tortosa del segle XX. Com a futbolista (va jugar amb un dels equips més històrics del CD Tortosa) i sobretot com a entrenador, feina en la qual va ser un segon pare per a diverses generacions d'esportistes. No volem estirar més una notícia que no deixa de ser dolorosa, però sí ajudar a fer justícia a una persona que s'ho mereixia sobradament. Aquest és un recull de les informacions aparegudes en els darrers dies i que parlen de la defunció d'Otero i de l'homenatge ciutadà que ha rebut.

Canal Ebre TV
Informació del funeral
Vídeo homenatge

Canal TE
Programa Més Esports (a partir del minut 18)

Bloc La Marfanta
Notícia
Article de Quimo Panisello
Comunicat d'agraiment de la família

Imagina Ràdio
Notícia

Mundo Deportivo
Notícia

JNTV
Notícia

La Veu de l'Ebre
Notícia

Bloc dels exalumnes de l'escola la Mercè de Tortosa
Mor l'antic alumne Josep Otero Gendre, l'esportista més emblemàtic de Tortosa
Se n'ha anat un heroi discret
Josep Otero, un adéu emocionant
Josep Otero, un adéu emocionant (2)

L'actual escola compleix 25 anys (8)

 

La construcció de la nova escola de la Mercè, al carrer Providència, van ser seguides amb força interès al barri del Rastre. Els terrenys en desús de l'antiga fàbrica del gas s'estaven convertint en un equipament públic al barri. I era un gran esdeveniment, perquè el Rastre estava i està envoltat de serveis públics pels quatre costats, però no gaudia de cap equipament que pogués considerar propi. La nova escola, òbviament, no era només per al barri, sinó per tot el nucli antic i de fet, per tot el centre de Tortosa (si més no, així es planificava en aquell moment: les coses després no van anar en aquesta exacta direcció). Per això al Rastre es vivien les obres amb la màxima expectació.

En dóna prova el fet que el veïnat crivellava les obres amb les càmeres fotogràfiques. No amb la intensitat que ho faríem ara, gràcies a les càmeres digitals o directament els telèfons mòbils: la fotografia encara era una afició cara, si més no més cara que ara. En realitat encara subsistien formats com el de les dues imatges d'aquesta entrada, quadrats, que es fa estrany als ulls actuals, però que no ha estat gens infreqüent, ans el contrari, al llarg de la història de la fotografia.

Són fotos, per exemple, que una veïna del Rastre, Maria Cinta Prades Moragrega, feia des del balcó de casa seva, situada al mateix carrer de la Providència, a tocar de l'escola. Aquestes dues ens les va cedir la tardor de 2010 (cliqueu aquí) i testimonien tant les obres (dalt) com la jornada inaugural del 21 de desembre de 1987 (baix). Sempre des de la perspectiva de casa seva. Aprofitem per renovar-li l'agraïment per la seva aportació. També a les diferents persones que contribueixen tan destacadament a la publicació d'uns documents valuosos que ens recorden un passat, de vegades proper, de vegades llunyà, sense el qual no s'expliquen un munt de coses.

Anteriors entrades
L'actual escola compleix 25 anys (7)
L'actual escola compleix 25 anys (6)
L'actual escola compleix 25 anys (5)
L'actual escola compleix 25 anys (4)
L'actual escola compleix 25 anys (3)
L'actual escola compleix 25 anys (2)
L'actual escola compleix 25 anys (1)

Record de la senyora Adela, la portera de la Mercè de fa més de 80 anys

L'antic alumne Joan Ramírez Montserrat ens fa arribar un retall de premsa dels que troba investigant per tot arreu.  En aquest cas, la troballa va efectuar-se al fons de publicacions de la Biblioteca Marcel·lí Domingo. El retall és de la revista "La Veu dels Jubilats". L'any 1990, l'antic alumne Francesc Climent, habitual col·laborador dels mitjans de comunicació i ja difunt, publicava un article que, citant un escrit de Rosa Sánchez, també antiga alumna de la Mercè, evocava la senyora Adela, la portera de la Mercè, a l'edifici original on avui hi ha la Biblioteca, farà pel cap baix 80 anys. Rosa Sánchez va anar a la nostra escola, "com la majoria de la gent del Rastre de la seva època", segons ens ha comentat el seu nebot, Joan Mulet.

Francesc Climent, o Paco Climent, com signava i se'l coneixia, va morir l'any 2010. Ell mateix havia escrit, en el text que aquí reproduim, sobre els pocs companys de la seva generació que encara quedaven en vida. Avui serien gairebé centenaris. Climent va ser-hi a temps d'assistir a la gran trobada d'exalumnes que vam celebrar el 7 de juny de 2008, i que és la mare d'aquesta moguda, que encara continua. Va rebre una placa commemorativa (de mans del llavors regidor Ricard Forés) i vam poder fer-li aquesta foto.