Més records de Migueli a la seva etapa com a solista de La Familia Armando Ruido. Al fons, Archi. Tots dos van estudiar amb mi. Un bon record per a mi.
Aquí hi ha més fotos.
dilluns, 9 de juliol del 2012
Migueli, amb La Familia Armando Ruido
Més records de Migueli a la seva etapa com a solista de La Familia Armando Ruido. Al fons, Archi. Tots dos van estudiar amb mi. Un bon record per a mi.
Aquí hi ha més fotos.
dijous, 5 de juliol del 2012
L'exalumna Alícia Andreu Pons també va participar en l'ArtXiBarri 2012
Que el dels antics alumnes de la Mercè sigui un col·lectiu que es compta per centenars de persones ens pot portar de vegades a oblits imperdonables. Però mai és tard per esmenar-los i d'això tracta aquesta entrada.
Recentment hem publicat aquesta entrada, en la qual parlàvem de tres exalumnes de la nostra escola que treballen a la Xarxa per la Convivència de Tortosa i que estaven al capdavant de l'ArtXiBarri 2012, la jornada de participació i civisme que va celebrar-se al nucli antic el passat 9 de juny de 2012.
Però ens vam deixar una persona que va tenir també un paper destacat en la jornada, l'exalumna Alícia Andreu Pons. L'Alícia estava al capdavant del mural que va pintar-se a Santa Clara. No és estrany, ja que l'Alícia és un tros d'artista i, a més, està involucrada en moltes guerres socials i culturals. En aquesta foto la veieu al peu del canó al mural de Santa Clara.
Potser no vam caure en el fet que l'Alícia Andreu havia estat alumna de la Mercè perquè era d'una generació diferent a la nostra (ella és del 1962) i perquè només va anar dos anys a la nostra escola. Segons ens ha explicat, ella venia del col·legi de la Puríssima i a la Mercè va fer setè i vuitè i de la desapareguda EGB. Ens recorda que "el setè encara el vaig fer amb classe separada dels xics. A vuitè ens van ajuntar xics i xiques perquè ens anéssim adaptant de cara a les classes "mixtes" de l'institut". Ens diu que seria l'any 1974 o 1975: "Res, una anècdota". Una anècdota, sí, però que va ser el pa de cada dia a l'escola del franquisme fins dos o tres anys després de la mort del dictador.
L'Alícia també ens ha contat que surt a una de les fotos de l'exposició de la Mercè, una dada que no teníem controlada. És aquesta d'aquí baix, que va fer-se en l'excursió de final de curs dels alumnes de 8è. Era l'any 1974, al mes de maig. Aquell any, l'excursió va ser a Madrid. La foto va prendre's a l'Escorial. També van visitar el Valle de los Caídos... El viatge va fer-se en autobús, el que es veu a la foto, pertanyent a la històrica empresa tortosina, ja desapareguda, Autobuses Ebro.
L'Alícia Andreu és la primera per l'esquerra de la filera de persones ajupides i l'hem marxat amb una X per facilitar la localització. A part de reconèixer altres cares, constatem en aquesta foto que els mestres que van participar en l'excursió van ser don Joan Redó i donya Montserrat Viladrich.
Recentment hem publicat aquesta entrada, en la qual parlàvem de tres exalumnes de la nostra escola que treballen a la Xarxa per la Convivència de Tortosa i que estaven al capdavant de l'ArtXiBarri 2012, la jornada de participació i civisme que va celebrar-se al nucli antic el passat 9 de juny de 2012.
Però ens vam deixar una persona que va tenir també un paper destacat en la jornada, l'exalumna Alícia Andreu Pons. L'Alícia estava al capdavant del mural que va pintar-se a Santa Clara. No és estrany, ja que l'Alícia és un tros d'artista i, a més, està involucrada en moltes guerres socials i culturals. En aquesta foto la veieu al peu del canó al mural de Santa Clara.
Potser no vam caure en el fet que l'Alícia Andreu havia estat alumna de la Mercè perquè era d'una generació diferent a la nostra (ella és del 1962) i perquè només va anar dos anys a la nostra escola. Segons ens ha explicat, ella venia del col·legi de la Puríssima i a la Mercè va fer setè i vuitè i de la desapareguda EGB. Ens recorda que "el setè encara el vaig fer amb classe separada dels xics. A vuitè ens van ajuntar xics i xiques perquè ens anéssim adaptant de cara a les classes "mixtes" de l'institut". Ens diu que seria l'any 1974 o 1975: "Res, una anècdota". Una anècdota, sí, però que va ser el pa de cada dia a l'escola del franquisme fins dos o tres anys després de la mort del dictador.
L'Alícia també ens ha contat que surt a una de les fotos de l'exposició de la Mercè, una dada que no teníem controlada. És aquesta d'aquí baix, que va fer-se en l'excursió de final de curs dels alumnes de 8è. Era l'any 1974, al mes de maig. Aquell any, l'excursió va ser a Madrid. La foto va prendre's a l'Escorial. També van visitar el Valle de los Caídos... El viatge va fer-se en autobús, el que es veu a la foto, pertanyent a la històrica empresa tortosina, ja desapareguda, Autobuses Ebro.
L'Alícia Andreu és la primera per l'esquerra de la filera de persones ajupides i l'hem marxat amb una X per facilitar la localització. A part de reconèixer altres cares, constatem en aquesta foto que els mestres que van participar en l'excursió van ser don Joan Redó i donya Montserrat Viladrich.
diumenge, 1 de juliol del 2012
L'exalumne Manel Castaño Bachiller
L'exalumne Manel Castaño Bachiller ens ha fet arribar aquesta foto de la seva època escolar a la Mercè. El Manel viu actualment a Tarragona, però va nàixer a Tortosa el 1955, concretament al barri de Santa Clara. La seva família encara viu a Tortosa.
Va ser alumne de la Mercè de petit, els cursos 1959-1960, 1960-1961 i 1961-1962. Després va anar a l'escola de Sant Lluís, que funcionava als Reials Col·legis. A continuació, va fer el Batxillerat a l'Institut Joaquín Bau. I més tard, va anar a estudiar a Tarragona, on ja va quedar-se.
Ens explica que "remenant calaixos he trobar la foto, que és d'un d'aquests anys a la Mercè. Ens la feien a tots els nens". Ens diu també que és lector del bloc i que ens segueix també al Facebook. I ens envia la foto per si creiem oportú publicar-la. I és clar que sí. Aquest bloc fa quatre anys que va construint-se gràcies a aportacions com aquesta. I tot el que hem aconseguit ha estat gràcies a molts exalumnes, tant dels que continuen vivint a Tortosa com dels que han marxat fora. En realitat, al Manel cal dir-li que no és una qüestió d'oportunitat, sinó d'alegria. La que tenim per rebre'l.
dijous, 28 de juny del 2012
dimarts, 26 de juny del 2012
En record de Migueli
Poc podem afegir al que ja s'ha dit en record del Miquel Zaragoza Vileta, el nostre company que va morir el passat 1 de juny. N'hi ha prou de llegir els comentaris que han aparegut en aquest bloc i a Facebook per adonar-se'n que Migueli, com el coneixíem, va ser un alumne de la Mercè especialment carismàtic i estimat.
No obstant això, hem recuperat algunes de les fotos que s'havien publicat al bloc de la gran trobada d'exalumnes del 7 de juny del 2008, en què apareix Migueli, acompanyat d'altres exalumnes. La seva assistència als actes d'aquella jornada va aixecar una enorme expectació entre els seus antics companys. Tot un esdeveniment que va quedar reflectit en entrades com aquesta.
Aquests petits reconeixements no fan justícia a una persona que va patir un exili professional i personal simplement per parlar clar a una ciutat que no tolerava la discrepància. El sistema, que sap defensar-se perfectament... Però espero que publicacions com aquestes serveixin per fer palès que a Migueli no l'oblidarem fàcilment.
P.S.– José Manuel Cardona segurament s'emocionarà en veure Migueli vestit amb l'uniforme complet de l'Espanyol. És la foto de baix de tot. Del partit de futbol que va jugar-se el 7 de juny de 2008, al pati de la Mercè. Eren els integrants d'un equip històric de l'escola, que un munt d'anys després van tornar a jugar junts.
No obstant això, hem recuperat algunes de les fotos que s'havien publicat al bloc de la gran trobada d'exalumnes del 7 de juny del 2008, en què apareix Migueli, acompanyat d'altres exalumnes. La seva assistència als actes d'aquella jornada va aixecar una enorme expectació entre els seus antics companys. Tot un esdeveniment que va quedar reflectit en entrades com aquesta.
Aquests petits reconeixements no fan justícia a una persona que va patir un exili professional i personal simplement per parlar clar a una ciutat que no tolerava la discrepància. El sistema, que sap defensar-se perfectament... Però espero que publicacions com aquestes serveixin per fer palès que a Migueli no l'oblidarem fàcilment.
P.S.– José Manuel Cardona segurament s'emocionarà en veure Migueli vestit amb l'uniforme complet de l'Espanyol. És la foto de baix de tot. Del partit de futbol que va jugar-se el 7 de juny de 2008, al pati de la Mercè. Eren els integrants d'un equip històric de l'escola, que un munt d'anys després van tornar a jugar junts.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)