Un comentari, 7 anys després

Avui fa set anys que aquest bloc va aturar-se. Havia viscut moments d’autèntic esplendor digital en la seva etapa inicial, al voltant de la gran trobada d’exalumnes de l’any 2008. Passat aquell encontre, el seu tarannà col·laboratiu va atenuar-se, però encara quedava un petit grup de persones que el tirava endavant, bé escrivint, bé buscant i documentant la història gràfica de La Mercè.

Com tot en la vida, els projectes tenen un cert recorregut, però un dia la cosa va apagant-se i arriba el moment de deixar-ho quan pot fer-se bé. No va ser cansament ni desinterés. Tampoc va influir-hi alguna moguda rara que ens hauríem pogut estalviar. Ara, tot són etapes i un dia hi ha un altre projecte que et crida més. I el que cal és saber parar i deixar i mantenir el millor dels records. 

I això darrer ho té claríssim qui signa amb nom i cognoms aquestes línies, sense representar a ningú. Però compartint alguns comentaris al respecte, perquè crec que val la pena fer-los i potser a algú li poden interessar.

Si em permeteu una disgressió personal: ha estat el millor projecte digital en què participat en la meva vida; i ho diu un individu que aquests afers s’hi dedica professionalment i ha tingut ocasió de viure experiències molt i molt boners.

Arribats aquí, caldia dir res avui? Doncs potser no, pels motius expressats fins ara. Però és que he fet un cop d’ull a la criatura (ho faig de tant en tant) i he al·lucinat per les estadístiques de visites. N’hi ha hagut prop de 100.000 des de l’aturada. És a dir, unes 14.000 anuals, una mitjana de 40 al dia. Per fregar-se els ulls en un bloc aturat des de fa tant temps.

Evidentment, hi ha ajudat molt la celebració del 175 aniversari de la nostra escola, ara fa dos anys. En els dies previs i posteriors va haver-hi ràfegues de moviment i emoció que recordaven els primers temps d’aquest bloc. Va ser, però, bàsicament a les criatures que encara remenen la cua a les xarxes socials. Aquí només hi havia visites i fotos compartides, però Déu n’hi do les que hi havia.

Per descomptat, l’orgull de ser la Mercè hi continua sent, encara que s’expressi d’altres formes.

Per acabar… Aquesta entrada d’avui és un híbrid de nostàlgia, d’estima per La Mercè i de les grates sorpreses que internet pot deparar-nos. Però una vegada dit el que he volgut dir, el bloc torna al seu silenci, que no necessàriament solitud, mentre algú continuï passant-se per aquí de tant en tant a buscar records.

Moltes gràcies a tots.

Toni Gallardo

La generació del 68 es troba amb motiu de l'aniversari de la Mercè (i 4)

La generació del 68 es troba amb motiu de l'aniversari de la Mercè (3)

La generació del 68 es troba amb motiu de l'aniversari de la Mercè (2)

La generació del 68 es troba amb motiu de l'aniversari de la Mercè

La generació dels nascuts el 1968 va trobar-se a sopar dissabte passat, 9 de juny. És un any simbòlic per ells i elles (tot allò del mig segle) i també perquè fa 10 anys d'aquella gran trobada d'antics alumnes, que va originar-se en aquesta generació.

Ens han enviat algunes fotos que es van fer abans, durant i després del sopar. I sabeu què? Que tot allò de l'esperit de la Mercè, l'alegria de mantenir el vincle, o d'haver-lo retrobat..., es veu a la perfecció en aquestes imatges. Les cares ho diuen tot.

En posteriors entrades penjarem la resta de fotos.

La Mercè fa 170 anys

Aquest 7 de juny de 2018, l’escola de la Mercè de Tortosa fa 170 anys. No és una xifra rodona de les que s’acostumen a commemorar, però sí que més rodona que altres. Però el que sí que és rodó és l’altre aniversari del dia. I és que avui fa deu anys de la mítica trobada d’antics alumnes de 2008.

N’hem palar tantes vegades del 7 de juny que segurament ens repetiríem. Però no està de més recordar dos grans arguments.

El primer, recordar aquella decisió de l’Ajuntament de Tortosa, un 7 de juny de 1848, de fer una escola municipal al desamortitzat convent de la Mercè. Una escola de pobres, però força moderna per a l’època (fins i tot tenia escola nocturna per a treballadors), que seria la primra escola pública de Catalunya.

El segon, recordar ja no la història sinó l’emoció viscuda avui fa 10 anys. De fet, l’emoció d’aquell dia i de les setmanes precedents, que molts vam viure com una de les millors experiències de la nostra vida. No va ser una simple trobada d’antics companys d’escola, com tantes que es fan per aquests mons, sinó una vivència única, i potser irrepetible, per tot el que la va envoltar. Algú hauria de escriure-ho i contar-ho...

Cal agrair novament la idea i la feinada dels que van posar en marxa aquella trobada i en van fer un esdeveniment tan important. Tenim entés que el cap de setmana vinent els d’aquella generació de 1968, d’on va sorgir la idea de la trobada perquè feien 40 anys, es reuneixen perquè en fan 50. De fet, les trobades no s’han aturat mai des d’aquell dia. Més o menys nombroses, més o menys freqüents, amb unes generacions més actives i mobilitzadesque altres, és el millor llegat de tot allò que algú va batejar com l’esperit de la Mercè.

Vuit anys, ja, de la Medalla d'Or de Tortosa

Aquest 20 de febrer de 2018 ha fet vuit anys de l'acte de lliurament a la Mercè de la Medalla d'Or de la Ciutat de Tortosa. Com passa el temps... Vuit anys, ja... Fins i tot alguns que hi eren aquell dia, ja no hi són... Un dels que falta, qui va ser director de la Mercè, Àngel Ismael, va clavar-la aquell dia, tot expressant l'orgull de tota la comunitat de la Mercè: "Podrem dir que hi érem"...

Minitrobada nadalenca de la generació de 1969

La generació de 1969 ha tornat a fer la minitrobada nadalenca per repartir-se les butlletes de la Grossa de Cap d'Any. Enguany ha estat molt complicat aconseguir participacions del número 1848, al qual jugaven per ser l'any que va fundar-se l'escola de la Mercè. Però ni que sigui de forma compartida amb altres números, han mantingut un costum recent, que també han ampliat al sorteig de la Grossa de Sant Jordi.

Com pot comprovar-se a les imatges, han aprofitat per endrapar-se un senyor esmorzar. Ja sabeu que moltes trobades dels antics alumnes tenen sempre aquest component gastronòmic...

La generació del 69, que aplega alguns antics alumnes dels anys més propers, és una de les més actives. I la seva fidelitat a la Mercè no pot negar-se, considerant el número que trien quan juguen a la loteria... 

Trobada 2017 de les antigues alumnes dels anys 50 (i 4)

Trobada 2017 de les antigues alumnes dels anys 50 (3)

Trobada 2017 de les antigues alumnes dels anys 50 (2)

Sopar anual (2017) de la generació de 1969 i properes (i 3)

Trobada 2017 de les antigues alumnes dels anys 50

Hi ha una cosa que està vist que es diu fidelitat a les arrels. De vegades, també se’n pot dir agraïment a aquells que t’han ajudat a ser com ets, o si més no a entendre el món com l’entens. És el cas de l’escola de la Mercè de Tortosa, la pública més antiga de Catalunya. Una escola fundada l’any 1848 per l’Ajuntament, a un convent mercedari desamortitzat: d’aquí el nom i d’aquí que sigui la pública més antiga, amb 169 anys d’història. Que es diu aviat...

Potser per això passen coses com aquestes. Que unes antigues alumnes de la dècada de 1950 es reuneixen a sopar des de fa prop d’un quart de segle, 23 edicions concretament. I que nosaltres venim a fer-los fotos des de fa prop d’una dècada. Per penjar-les al bloc dels antics alumnes de la Mercè i a les xarxes socials. Encomiable és la seva trobada...

I com en tots els anys anteriors que fa que venim, no ens quedarem a sopar perquè la festa és seva i nosaltres ja estem contents que ens deixin deixar-ne testimoni gràfic. I és curiós: a la pràctica totalitat només les veiem una vegada l'any, justament aquesta nit, però sempre ens sentim extraordinàriament ben acollits quan els fem la visita. I és que compartim quelcom molt preuat.

Ildefonso García exposa al Museu de l'Ebre

L'antic alumne de la Mercè Ildefonso García presenta l'exposició "Obituario", fins al proper 10 de desembre, al Museu de l'Ebre. La mostra recull il·lustracions de García amb un nexe comú: els seus mites musicals, ja difunts. Es pot isitar els dissabtes d'11 a 14 h i de 17 a 20 h, i el diumenge, d'11 a 14, al primer pis del Museu de l'Ebre, que ja sabreu que està al Pont del Mil·lenari de Tortosa.

La veritat és que Ildefonso sembla viure una mena de segona joventut d'un temps ençà. No és que abans no tingués una vida artística, però el que li veiem a les xarxes socials (i ara amb aquesta exposició) és una mena de no parar. Molt interessant i valuós, per cert, que a Tortosa ja li va bé que corri l'aire, i no ens referim al vent de dalt.

Érem a Tortosa, precisament amb motiu d'un dels sopars que en aquesta època de l'any fan diferents generacions de la Mercè, i no vam dubtar a anar a la inauguració de l'exposició. Visiteu-la, val la pena de debò.