Som de la Mercè

Nosaltres vam ser-hi (segon aniversari de la concessió a la Mercè de la Medalla d'Or de Tortosa)

2012-02-20T00:15:00.030+01:00

El temps passa volant. Ja fa dos anys de l'històric 20 de febrer de 2010. El dia que la ciutat de Tortosa va lliurar la seva Medalla d'Or a la Mercè. La màxima distinció que concedeix l'Ajuntament reconeixia una dilatadíssima trajectòria (de més de 160 anys) al servei de l'educació de la igualtat d'oportunitats.

Va ser un dia carregat d'emocions. Fins i tot va ser emocionant l'acte purament institucional, celebrat a l'Espai Sant Domènec. Perquè coses així rarament es veuen més d'un cop a la vida. I com va comentar en el seu parlament qui era llavors director de la Mercè, Àngel Ismael, tots podrem dir, d'aquí molts anys, i mentre tinguem vida, que aquell dia nosaltres hi érem.

Hem volgut recordar aquest segon aniversari d'una manera senzilla. Per això publiquem un recull d'enllaços a totes les entrades que van fer-se al bloc sobre aquella gran festa. Que el gaudiu.

Àlbum de fotos de l'acte d'atorgament de la medalla d'or

La medalla d'or (i quin goig que fa)

Encara vaig tenir temps de fer algunes fotos (i 2)

Diari de Tarragona, 25 de febrer de 2010

Encara vaig tenir temps de fer algunes fotos

El fotógrafo... fotografiado... jejeje

Dinar 20 - Febrer - 2010

Biblioteca Marcel·lí Domingo, inauguració de l'expo: La Mercè. Una història en imatges

Premsa: Medalla d'Or

Asunción Sorribes, Mateu Izquierdo, Josep Otero i Joan Otero

Acte entrega de la Medalla d'or de la ciutat de Tortosa a l'Escola de la Mercè

Dinar, 20 - febrer - 2010

Espai Sant Domènec, lliurament Medalla d'Or

"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (5)

2012-02-17T08:24:00.000+01:00

Els que passem dels quaranta anys recordarem segurament els llibres de religió que usàvem a l'escola. L'assignatura era, a diferència d'avui, obligatòria i s'impartia amb el suport d'un "Catecismo escolar", que editava als anys setanta del segle passat la "Comisión de Enseñanza" de la Conferència Episcopal espanyola. La característica més visible d'aquests llibres era que tenien un disseny exterior idèntic, que només es diferenciava en el color de les tapes, un per cada curs, i un número que corresponia també a cada nivell de l'antiga EGB.

L'interior era molt més variat, tot i compartir un cert patró de disseny. Sovintejaven les il·lustracions, que experimentaven una evolució a mesura que s'anaven passant els cursos. Els dibuixos infantils inicials deixaven pas a reproduccions d'obres pictòriques de temàtica religiosa, com en el cas que il·lustra aquesta entrada, un quadre del Greco conservat al Museu del Prado. Aquesta mateixa pintura havia il·lustrat la portada d'anteriors edicions del Catecisme escolar.

Ens consta que, com molts altres materials bibliogràfics d'aquells anys, se'n poden trobar a Internet, on es venen a bons preus. Fins i tot és possible comprar-ne un lot sencer i en alguns casos s'ofereixen nous a estrenar. A la biblioteca de la Mercè se n'ha conservat un exemplar, concretament un de sisè d'EGB. Pertanyia a l'alumna Josefina Melero Martínez (el nom apareix manuscrit a l'interior). L'exalumna Cinta March ens ha informat que la Josefina va ser companya de classe seva, raó per la qual aquesta deu ser de l'any 1968.

Resultat de l'enquesta sobre les retallades a l'ensenyament

2012-02-14T14:45:00.000+01:00

Ja sabeu que les enquestes que, de tant en tant, publiquem aquí al costat no tenen valor científic. No obstant, sempre donen algun indici de per on bufa el vent en els temes que plantegem. En realitat no diuen res de molt diferent del que probablement diria una enquesta feta amb tots els requisits tècnics per ser fiable, però agafem-nos sempre com una senzilla expressió del que pensem o opinem els visitants d'aquest bloc.

La darrera que hem fet versava sobre les retallades. Preguntàvem si havien afectat l'ensenyament i el resultat ha estat aquest:

Molt: 17 (68%)
Ni molt ni poc: 1 (4%)
No s'ha notat gaire: 6 (24%)
No s'ha notat gens: 1 (4%)

És evident que les retallades al sistema educatiu preocupen i força. Però també que potser no ho fan en la mateixa mesura que les retallades a la sanitat. No pot obviar-se que un 24% de respostes diuen que no s'han notat gaire. És una mica allò de "Dios aprieta, pero no ahoga".

Que les retallades educatives han espantat menys la ciutadania que les sanitàries una impressió que ja teníem i que podia fins i tot objectivar-se. Això és així perquè les mesures aplicades al sistema sanitari han estat molt més contundents. Però també, i això és una opinió meva, perquè les retallades educatives s'han gestionat amb més traça política que les sanitàries, que de vegades semblaven plantejades per autèntics aficionats a la gestió pública, o si més no a la política.

"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (4)

2012-02-09T17:00:00.000+01:00

La biblioteca de la Mercè acollia autèntiques joies bibliogràfiques, com hem anat comentant en entrades anteriors. No són llibres que avui hagin d'estar a una escola, però el seu valor és que retraten fidelment com era una època recent de la nostra història. La gent que té menys de 30 anys sovint no sap ni qui era Franco, i de vegades millor, perquè el que saben no pot estar més lluny de la realitat. Però contra les moltes tergiversacions que sovint es fan a la història no hi ha eina més eficaç que la memòria. Un record que, si és documentat, molt millor. Per això és tant important no deixar perdre testimonis documentals de primera mà com aquests llibres. Avui, insistim, no poden usar-se com a instrument pedagògic per als infants. Però ensenyen moltes altes coses que convé no oblidar. Aquí us n'oferim algunes petites mostres (n'hi haurà més).

"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (3)

2012-02-04T19:08:00.001+01:00

Una de les troballes més peculiars que s'han fet a la biblioteca de la Mercè és "Escritos Heortásticos", un volum editat l'any 1911 i dedicat al músic tortosí Felip Pedrell. El va editar el Casal Social de l'Orfeó Tortosí, que va confiar la impressió a una impremta de Vilanova i la Geltrú, i no té autor, ja que es tracta d'un recull de textos que enalteixen i honoren la figura de Pedrell.

L'autoria dels textos no pot ser més diversa. Fins i tot hi apareix un escrit del Papa Pius X, redactat en llatí. Tot plegat, es tracta de fer a Pedrell "un obsequi tres cops just i tres cops sagrats", segons expliquen en el preludi els qui s'identifiquen com "los amigos de siempre, los entusiastas consecuentes y convencidos".

Però aquest llibre arrossegava una petita incògnita. Saber què volia dir exactament el títol. En concret, el mot "heortástico". Els mestres de la Mercè van estar buscant-ho i no van trobar la paraula enlloc. Un servidor va decidir fer una consulta amb els serveis de la Real Academia de la Lengua, la resposta de la qual podeu llegir en aquesta anterior entrada.

Sorprenentment, la Real Academia ens deia no tan sols que la paraula no estava vigent en l'espanyol actual, sinó que, desprès de fer diverses recerques "en nuestros extensos bancos de datos", no s'havia trobat cap presumpte ús en cap text de cap època. El més fort, però, és que no se'ns va ocórrer consultar cap diccionari en català. Condicionats perquè la paraula ens arribava impresa en espanyol, vam consultar únicament diccionaris en aquesta llengua. Però vet aquí que al Gran Diccionari de la Llengua Catalana apareix la següent entrada:

heortàstic -a: adj Relatiu o pertanyent a una festa religiosa.

Havíem trobat alguna cosa al Google que ens induïa a pensar que el terme tenia alguna significació bíblica. També cabia la possibilitat que es referís a alguna mena de celebració. Però en un interessantíssim fil de discussió a Facebook, se'n va acabar de treure l'entrellat. L'aportació definitiva ens va venir de Zoraida de Torres Burgos, una exalumna de l'any 1964 (a la Mercè va fer sisè, setè i vuitè de la llavors EGB), que és traductora de professió i que per la seva feina es passa el dia consultant diccionaris.

Zoraida ens explica també que és filla de Zoraida Burgos, escriptora tortosina que va ser molts anys directora de la Biblioteca Popular. Li ha comentat l'anècdota a la seva mare i aquesta recordava el llibre, que formava part de la col·lecció local.

Paral·lelament, va fer-se una altra gestió. Joan Otero, gran col·laborador del bloc, deduïa que la paraula tenia un orígen clàssic i va decidir consultar una coneixença seva que té coneixements de llatí i grec. La persona en qüestió era ni més ni menys que el Padre Apeles, un capellà que anys enrera va fer-se molt popular arran de la seva participació als mitjans de comunicació. Pels que no ho sapigueu, el Padre Apeles (de nom complet José-Apeles Santolaria de Puey y Cruells) té vinculació amb Tortosa, perquè va estudiar durant quatre anys al Seminari i va seguir classes al Conservatori de Música.

La resposta del Padre Apeles ens confirma el significat etimològic de la paraula "heortàstic":

"Eortastikós" = relativo a festividades (de "Eorté" = día festivo), Escritos Heortásticos, pues, son escritos festivos.

I efectivament es tracta d'escrits festius si més no en el sentit d'homenatge. Incògnita resolta. Ara bé, voldria afegir alguna reflexió personal. Confesso, com ja vaig fer al Facebook, que em vaig sentir molt inútil per haver donat crèdit a la RAE, fet que em va induir a no consultar un diccionari català. Però també cal dir que si la maquinària de la RAE no va poder amb aquest tema i una colla de matats com nosaltres, actuant en xarxa, ho hem resolt en qüestió d'hores..., doncs és que algú s'ho ha de fer mirar.

La campanya en pro de la biblioteca de l’escola de la Mercè ha recollit més de 300 libres

2012-01-31T22:45:00.001+01:00

La campanya engegada fa mes i mig per recollir llibres per a la biblioteca de l’escola pública de la Mercè ha aconseguit recollir més de 300 exemplars, segons s'ha anunciat aquest 31 de gener de 2012, en una roda de premsa. La comunitat educativa i les altres entitats organitzadores han expressat el seu agraïment a tota la societat tortosina per la seva implicació en aquesta iniciativa, que volia renovar el fons bibliogràfic del centre i fomentar la lectura entre els alumnes.

La campanya va arrencar el passat 15 de desembre i va tancar-se formalment el passat 20 de gener, si bé poden continuar-se fent donacions a la pròpia escola en qualsevol moment, tant de llibres com de jocs didàctis adequats a alumnes de 3 a 12 anys. El propi centre, l’Associació de Mares i Pares, l’Associació d’Amigues i Amics de la Unesco de Tortosa, l’Institut de l’Ebre i el col·lectiu d’exalumnes del centre han tirat endavant la iniciativa, que tenia també el suport de la direcció territorial del departament d’Ensenyament de la Generalitat.

La directora de la Mercè, Aurèlia Subirats, ha destacat les moltes donacions que han arribat directament al centre, les que van lliurar-se a l’Institut de l’Ebre i també les que s’han fet mitjançant l’adquisició de llibres als establiments col·laboradors, “moltes d’elles anònimes, però igual de sentides que les que porten nom i cognoms”.

Amb aquestes aportacions, la biblioteca podrà actualitzar el seu catàleg, que havia quedat desfassat, i esdevenir una eina que ajudi “l’objectiu del departament d’Ensenyament de fomentar la lectura. Una de les nostres prioritats absolutes és millorar els resultats acadèmics i per aconseguir-ho la lectura és fonamental”, ha dit, de la seva banda, la inspectora del departament d’Ensenyament, Olga Fernández.

La presidenta de l’Ampa, Anna Cid, ha destacay “el suport que aquesta campanya ha rebut” i el fet que “era una llàstima que un equipament com la biblioteca no pogués rendibilitzar-se plenament perquè el fons havia quedat antiquat i no era apropiat per als temps actuals”. I el representant del col·lectiu d’exalumnes, Toni Gallardo, va recordar que “hem participat en la campanya, fent-nos ressó a través de les eines que el nostre grup té a Internet i a les xarxes socials, però també adquirint un important lot de llibres i amb donacions a títol particular d’antics alumnes”.

Finalment, Toni Pons, de l’Associació d’Amigues i Amics de la Unesco va insistir enla importància de la lectura per a la formació de les noves generacions. “La comprensió lectora és fonamental per a l’aprenentatge. Si no s’entén el que es llegeix no s’aprén bé o no s’aprén. I per això la lectura és un hàbit que cal introduir en els més petits, tant a casa com a l’escola”. Ponts va afegir que “la lectura és una porta oberta al coneixement, però també una porta oberta al gaudi personal i a tot un univers de sensacions i alegries”.

Fotos
Dalt de tot, la roda de premsa de balanç de la campanya.
Aquí baix, exposició dels llibres recollits.

La família d'exalumnes Balagué Manuel

2012-01-25T18:04:00.001+01:00

A través de Joan Otero Roselló, col·laborar per excel·lència d'aquest bloc, ens arriben noves imatges de la història de la Mercè. Són imatges de les exalumnes Balagué Manuel, tres germanes que van anar a l'escola als anys 40 del segle passat.

D'esquerra a dreta de la foto, són Àngels, Pepita i Maria Balagué Manuel. Avui només viu ja la Pepita, una persona que conserva material molt valuós per a la història escolar no tan sols de la Mercè, sinó per a la del país. En concret, llibres de text d'aquelles èpoques remotes que avui en dia són buscadíssims i pràcticament introbables.

En aquesta foto de grup, també dels anys quaranta, Pepita Balagué Manuel és la noia amb trenes que està dreta davant d'una altra que porta una bata o un abric de color blanc.

Pepita Balagué va ser una de les alumnes que l'any 1940 es van reintegrar a una certa normalitat acadèmica després de la guerra i el primer any de postguerra. Com hem explicat en una entrada d'octubre de 2011 (cliqueu aquí), el curs 1939-1940 va impartir-se a una casa del carrer Sant Felip Neri. Després de l'estiu de 1940, es van reiniciar les classes a l'edifici del carrer de la Mercè, el primer que va tenir l'escola. Cinquanta anys després, el 1990, les noies que van recomençar els estudis van organitzar una trobada, de la qual també us hem parlat anteriorment (podeu clicar aquí, aquí, aquí o aquí). En la foto que publiquem a continuació, Pepita Balagué és la tercera començat per l'esquerra.

Gràcies al bar Sport de Tortosa

2012-01-18T19:52:00.002+01:00

Aquest passat cap de setmana vam despenjar l'exposició que durant el darrer mig any s'ha pogut veure al Bar Sport de Tortosa. Era una tria de les imatges més antigues d'entre les que formen l'exposició "La Mercè. Una història en imatges", que els exalumnes vam posar en marxa fa gairebé dos anys.

Vam voler que Manolo Colomé Vallés, actual titular de l'establiment, despengés la darrera imatge. Era una forma simbòlica d'agrair-li la col·laboració. I és que l'Sport no ens ha cedit durant mesos una paret qualsevol. Ens han deixat una sala del local que anomenen Sala Vuit Peces, perquè hi tenen penjades habitualment vuit pintures propietat de la família. Aquesta era una singularitat tan especial que ens hi vam adaptar, tot triant vuit de les fotografies de l'exposició. I per reforçar la singularitat vam escollir també les més antigues (elegir per criteris temàtics, en tot cas, hauria estat gairebé impossible).

L'agraïment cap fer-lo extensiu a la mare del Manolo, la Pepita Vallés Rallo, exalumna dels anys de la guerra civil i la postguerra que ha participat, i molt activament, en les activitats que els exalumnes venim organitzant en els darrers tres anys i mig.

L'exhibició pública d'aquestes imatges sempre ha estat molt útil. No tan sols pel gaudi que ha representat per molts exalumnes retrobar rastres del seu passat escolar. És que el pas de l'exposició per diferents indrets ha fet aflorar noves imatges. Quan un veu aquest material sempre pensa que a casa en té més i que el podria buscar i fer-nos-el arribar. Aportar-lo al fons gràfic que anem acumulant és una forma no tan de preservar-lo com de compartir-lo. Al bar Sport això ha passat i ha demostrat que l'esperit de la Mercè pot estar més o menys adormit, però que no ha mort.

Ara, l'exposició es pren un breu respir. Hem de fer algunes petites reparacions i plantejar com encarem el futur, després de prop de dos anys de "gira" per Tortosa, Roquetes, Jesús, Bítem i els Reguers. Molt probablement, l'exposició passarà els propers mesos exhibint-se fora de les Terres de l'Ebre. De fet, hi ha dates compromeses de l'any 2013. Us anirem informant de tot plegat.

Els exalumnes lliurem llibres a l'escola

2012-01-13T17:49:00.001+01:00

Aquesta tarda del 13 de gener de 2012, el col·lectiu d'exalumnes hem fet lliurament a l'escola de la Mercè del lot de llibres que vam adquirir dins de la campanya que vol "omplir" la biblioteca del centre (més informació, aquí). Sempre és una satisfacció anar a la Mercè, però la felicitat és doble si podem contribuir a la millora de la nostra escola. Com vam dir el dia que va presentar-se la campanya, un dels nostres objectius és donar suport a l'actual escola, en agraïment pel molt que aquesta ens va donar quan en vam ser alumnes.

Podeu trobar més informació sobre aquesta donació aquí i aquí.

Alguns hem aprofitat per fer una donació de llibres a títol particular, perquè el nostre compromís amb la Mercè és molt personal, a banda del que puguem fer de forma més o menys pública. També un goig, és clar.

Recordem que la campanya de recollida de llibres continua oberta fins al 20 de gener. Poden donar-se llibres tant nous com usats, així com jocs didàctis. La donació pot fer-se directament a l'escola (carrer Providència 11-15) i a l'Institut de l'Ebre (avinguda Cristòfol Colom 34-42), dins de l'horari escolar. Una altra fórmula és comprar un llibre a diferents establiments tortosins, com La 2 de Viladrich, Centre del Llibre i del Paper El Cid, Ebrebooks, Papereria Cris, Didó i altres. Les llibreries faran arribar les donacions a l'escola, un cop acabi la campanya.

"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (2)

2012-01-11T10:00:00.000+01:00

Les perles escolars del franquisme no són les úniques joies que es conserven a la biblioteca de l'escola de la Mercè de Tortosa. També s'hi han fet troballes editorials més antigues. Per exemple, un llibre editat l'any 1911, "Escritos Heortásticos", dedicat al músic tortosí Felip Pedrell. L'obra és d'autor desconegut, però figura com a editor el Casal Social de l'Orfeó Tortosí.

El mateix dia que va presentar-se la campanya de recollida de llibres, el passat 13 de desembre (vegeu-ho aquí), els professors que assistien a l'acte ens van comentar una curiositat sobre el títol d'aquesta obra. El mot "heortástico", que havien buscat als diccionaris (tant als impresos com als que es troben per internet), sense arribar a trobar-ne el significat. El contingut del llibre tampoc és que doni gaires pistes del significat de tan poc habitual paraula.

Nosaltres hem fet també una petita recerca i l'única referència que hem trobat a la xarxa és que el mot en qüestió es refereixi a alguns aspectes dels estudis bíblics, però sense confirmació. Quan una eina tan potent com Google només és capaç de donar-te dos o tres resultats, i a sobre imprecisos i gens definitius ni aclaridors... Però també cal dir que un llibre dedicat a un músic i editat per una entitat musical no acaba de lligar amb els estudis bíblics.

Com que ens ha acabat picant la curiositat, hem fet una consulta a la Real Academia Española. El llibre i el seu títol són en castellà i, per tant, qui millor que l'acadèmia de la llengua espanyola podia saber què significa "heortástico". Aprofitem per recordar que la RAE compta amb un servei de consulta a través d'Internet molt eficaç i gratuït. Però la resposta a la consulta no resol el problema, perquè a la RAE no li consta l'existència, ni present ni al llarg de la història d'aquest terme. Copiem aquí la resposta que ens han fet arribar:

"Con nuestros procedimientos de búsquedas hemos podido rastrear centenares de diccionarios tanto españoles como hispanoamericanos desde el siglo XV hasta hoy y no hemos encontrado en ninguno lo que usted nos indica.

Del mismo modo, hemos realizado diversas búsquedas en nuestros extensos bancos de datos para intentar encontrar ese supuesto empleo en algún texto de cualquier época y tampoco hemos podido documentarlo.

En suma, no es voz de uso de nuestra lengua, hasta el punto de que ni siquiera aparece ningún caso en búsquedas en Internet a través de Google u otras herramientas análogas".

En definitiva, un autèntic misteri que ens agradaria aclarir, tot i que serà difícil.

L'edifici actual de l'escola complirà enguany 25 anys

2012-01-09T15:16:00.002+01:00

El temps passa amb una velocitat... Aquest 2012 es compleix el 25è aniversari de l'actual edifici de l'escola de la Mercè, el situat al carrer de la Providència, al barri del Rastre de Tortosa. És el tercer edifici que ocupa l'escola en els seus gairebé 164 anys d'història (els complirà el 7 de juny). Els dos anteriors, com és sabut, van ser el del carrer de la Mercè (des de la fundació fins al desembre de l'any 1970) i el del carrer Montcada (del gener de 1971 al novembre de 1982).

Haureu comprovat, sumant i restant anys, que hi ha un buït de cinc anys. Són els cinc anys de lluita per la construcció de la nova escola, època durant la qual el centre va sobreviure com va poder, escampat a títol provisional per diferents ubicacions de Tortosa. Només la perseverança de la comunitat educativa de l'època va empènyer l'Administració. Una perseverança tant dels professors, que es van posar al capdavant de totes les protestes i manifestacions, com de les famílies, que en una immensa majoria es van mantenir fidels a la Mercè, sense renunciar a la que era, si no comptem l'escola de Remolins, l'única oferta d'ensenyament públic del nucli antic (fins i tot del centre) de Tortosa.

Tots recordem don Joan Redó, a les manifestacions, dirigint guitarra en mà la interpretació col·lectiva d'una cançó que havia escrit. El seu títol "La Mercè, quan s'ha de fer" va acabar presidint les pancartes d'aquelles mobilitzacions. Els testimonis gràfics que hem recollit en aquest bloc ens mostren també don Agustí Subirats a primera fila de les manifestacions, assistint als plens municipals en què es tocaven assumptes relacionats amb el problema...

Seria injust fer una llista, perquè molts altres professors van participar d'aquella lluita. Però no podem oblidar l'enteresa que va demostrar el director de l'època, el ja difunt don Joan Castellà. Deien que era home de poc caràcter, però va estar a l'alçada. Potser va ser amb una feina d'autèntica formiga i menys vistosa. Una feina no exempta de plantar cara quan calia. Es conta l'anècdota d'una conversa entre don Joan i el ministre d'Educació José Maria Maravall (en tenim fotos), aprofitant una visita d'aquest darrer a Tortosa. El ministre li va retreure al director que l'escola tenia un nombre molt escàs d'alumnes. Don Joan li va replicar, enèrgicament, que què esperava d'un centre desperdigat per fins a cinc emplaçaments diferents i sense pràcticament cap servei.

El setembre del 1987 obria les portes la nova escola. La inauguració oficial va celebrar-se el 21 de desembre. Creiem que val la pena recordar aquesta història i fins i tot commemorar-la. No és tan sols la història de la supervivència d'una escola. És la història de la mobilització social i ciutadana més gran que hi ha hagut mai a Tortosa, després de les protestes contra els transvasaments de l'Ebre.

Els llibres que donem a la biblioteca de l'escola

2011-12-31T12:27:00.001+01:00

Tal com informàvem en una anterior entrada (cliqueu aquí), el col·lectiu d'exalumnes de la Mercè ha fet una adquisició de llibres, per valor superior als 100 euros, per donar-los a la biblioteca de la nostra escola. És la nostra contribució a la campanya engegada aquest desembre pel centre i l'Ampa, amb la col·laboració d'altres centres educatius i entitats de Tortosa (vegeu-ho aquí).

Com dèiem en l'anterior entrada, la nostra idea era aportar un llibre adient a l'edat de cadascun dels nou cursos que s'imparteixen a la Mercè: els tres d'educació infantil (P-3, P-4 i P-5) i els sis de primària (primer, segon, tercer, quart, cinquè i sisè). A més, hi ha un desè llibre que La 2 de Viladrich ens ha obsequiat.

Hem mirat de seleccionar llibres molt interactius i que fins i tot poguessin ser fets servir a classe. I a part del criteri d'edat, hem buscat obres que aportessin algun valor especial, literari o educatiu. Ens ha agradat regalar un gran clàssic de la literatura, el "Conte de Nadal" de Charles Dickens, en una adaptació per nens sota l'òptica de Les Tres Bessones.

Un altre llibre que creiem valuós és "Biel, què et passa?", del qual són autors Estela Tomàs i Ignasi Blanch. És una obra que ajuda els nens a entendre què és el transtorn per dèficit d'atenció, amb hiperactivitat o sense, i en general a valorar les persones "diferents".

I "Cinc llegendes", de la seva banda, recull cinc contalles tradicionals catalanes, una d'elles tortosina, sobre un lladregot medieval. Finalment, el llibre que ens ha obsequiat La 2 de Viladrich és una original proposta nascuda a les Terres de l'Ebre. "El gat Galeret i la Terrissa" és una història que explica els nens la indústria de la terrissa a la Galera (Montsià). L'autora és Susanna Ibáñez i les il·lustracions són de Toni Térmens. El llibre, tot i ser de ficció, pot usar-se com a eina pedagògica: al Museu Terracota de la Galera el personatge del gat Galeret acompanya els petits en les visites amb jocs i endevinalles que ajuden a conèixer l'ofici artesà de la terrisseria.

Per no fer-h més llarg, els títols escollits, amb la col·laboració dels professionals de La 2 de Viladrich, són aquests que veieu a continuació.

P-3. Els meus primers nombres. Aprenc a comptar.

P-4. Amagatall sorpresa a la selva.

P-5. Fum, fum, fum. Cançons de Nadal. Inclou CD.

1r. El conte de Nadal, de Charles Dickens.

2n. Cinc llegendes.

3r. Biel, què et passa?

4t. El llibre de les endevinalles 2.

5è. Vull conèixer Joan Maragall.

6è. El llibre dels enigmes

I l'obsequi de Viladrich. El gat Galeret i la terrisa.

Els exalumnes donem llibres per a la biblioteca de la Mercè

2011-12-29T16:26:00.001+01:00

El col·lectiu d'exalumnes de la Mercè s'ha implicat a fons en la campanya per recollir llibres de lectura per a la biblioteca de la nostra escola (vegeu-ne més informació clicant aquí). No ens limitem a fer-ne difusió (tota la que podem des d'aquesta eina 2.0). Com que el moviment es demostra caminant (ja sabem que no és així, però la frase feta és molt descriptiva), hem fet una adquisició de llibres, per un import superior als 100 euros, que lliurarem a l'escola tan bon punt es reprenguin les classes desprès de les festes.

Hem pensat que seria una bona idea que hi hagués un llibre adequat a cadascun dels nou cursos que s'imparteixen a la Mercè (tres de preescolar i sis de primària). I hem d'agrair a la llibreria La 2 de Viladrich que ens hagi ajudat, amb tota la seva professionalitat, a triar els títols. Confiem haver-la encertat (en una propera entrada us informarem dels llibres adquirits).

La 2 de Viladrich és una de les llibreries tortosines que col·laboren amb la campanya. Hi hem anat ja que l'establiment ha col·laborat sovint amb el col·lectiu d'exalumnes: per exemple, a les seves parets s'hi va poder veure, temps enrera, l'exposició commemorativa "La Mercè. Una història en imatges".

Volem fer públic un doble agraïment a la gent de Viladrich, ja que no tan sols ens han assessorat, sinó que ens han fet el màxim descompte possible i, a més, ens han obsequiat amb un altre llibre que també donarem per a la biblioteca de l'escola.

Aquesta donació no és altra cosa que portar a la pràctica un dels objectius del col·lectiu d'exalumnes: ajudar l'actual Mercè en agraïment al molt que vam rebre d'ella quan en vam ser alumnes.

Una foto de 1923 que ens arriba des de Suïssa

2011-12-27T12:32:00.000+01:00

A través de l'exalumne Joan Ramírez ens arriba una foto facilitada per Anna Roig Chavarria, una tortosina que viu a Ginebra, a Suïssa. L'Anna guarda moltes fotos familiars, algunes de les quals estan penjades al bloc Tortosa Antiga. La que ens arriba és de l'any 1923. És d'un grup de nois, on surten el pare i un oncle de l'Anna. Són els dos xiquets marcats amb una X a la camisa blanca. El pare de l'Anna, Leandre Roig Roig és el de la segona fila (primer per l'esquerra). El seu germà i oncle de l'Anna (estem pendents que ens diguin el nom) és el de primera fila (quart per l'esquerra).

Un atre Nadal, bones festes a tots!

2011-12-24T15:50:00.002+01:00

Com passa el temps...Només dir-vos que de nou us voldria transmetre agraïment i molta estima a tots los visitants del bloc. La crisi dels trons mos porta amargats ja quatre anys, però que menys que unes felicitacions per estes festes a tothom. S'ha de parlar de la impagable faena del Toni Gallardo: pràcticament en solitari, i per amor al col.legi (alguns diríen amor al arte), manté este racó en marxa. Igualment s'ha de dir de la Cinta, un suport impagable.
Esta campanya de Nadal s'ha engegat, com sabreu, una proposta de millora de la biblioteca del centre. Encara estem a temps, estos dies són de stand-by, però recordeu que de nou a l'inici del curs i fins al dia 20, em sembla, es poden fer aportacions. Lo col.lectiu d'ex-alumnes hauríem de fer un esforç en este tema. Està molt bé quedar una vegadeta a l'any en petit comité per fer sopars nostàlgics i, personalment, molt agradables. Però hi ha més a fer, més a tornar al lloc on vam passar tants i tan bons anys, penso. Així que, no em prengueu per pesat, però sóc dels que pensa que la lectura és mooooooolt important: fem tots una miqueta d'esforç més, OK? Les pròximes generacions ho agraïran.
I només dessitjar un bon Nadal a tothom, lo final de la trista crisi econòmica, la recuperació de l'alegria en una societat que em sembla deprimida, i èxits per al col.legi que és lo nostre nexe d'unió.

"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (1)

2011-12-21T12:19:00.003+01:00

El director territorial d'Ensenyament, Antoni Martí, i la presidenta de

l'Ampa, Anna Cid, "delectant-se" amb alguns d'aquests incunables.

La necessitat de llibres de lectura a la biblioteca de la Mercè es fa evident quan es comprova quines obres s'hi havien acumulat al fons bibliogràfic de l'escola: llibres de l'època franquista que no tenen lloc en l'educació de les noves generacions d'avui. I consti que això no és una crítica. Que els llibres que s'estan rescatant són autèntiques joies que cal preservar, en interés de la memòria històrica, perquè retraten diferents èpoques.

El dia que va presentar-se la campanya de recollida de llibres no ens vam poder resistir a fotografiar alguns d'aquests incunables. Només els títols ja provoquen un somriure d'orella a orella. "Cara al sol y cara al mar" és una glossa de la marineria de guerra franquista; "Niñas candorosas", una espècie de manual de moral i conducta per a les noies joves; "Yo soy español" o "España y sus epopeyas" llueixen si fa o no fa, en un vessant d"orgullo patrio" i "España imperial", farcit de jous, fletxes i àligues, que fa feredat.

El més bo és que coses així es publicaven i es llegien no fa ni cinquanta anys. De vegades, tot allò ens sembla una cosa llunyana, que hagués passat fa segles, quan els que tenim poc més de quaranta anys encara vam ser obligats a cantar el "Cara al sol" abans de començar la jornada escolar i teníem els retrats de Franco i José Antonio Primo de Rivera presidint les aules.

Però que aquests llibres no siguin obres mestres de la pedagogia, que no ho són, no vol dir que s'hagin de llençar a les escombraries. Tot el contrari, hem de conservar-los per a memòria de tothom. I en l'adequat context. Exhibir-los en una vitrina no ha de significar enaltir-los. Ha de servir perquè se'n guardi memòria i qui no ho ha viscut (per sort per ell) sàpigue què passava quan els seus pares i avis eren joves.

L'escola ens felicita el Nadal (2011)

2011-12-20T12:47:00.000+01:00

El mercadet de la campanya de recollida de llibres

2011-12-19T21:39:00.003+01:00

L'Associació de Mares i Pares de la Mercè va organitzar, la setmana del pont de la Constitució, un mercadet per recollir fons per a la campanya que vol dotar de llibres de lectura la biblioteca de l'escola. Segons ens ha informat la presidenta de l'Ampa, Anna Cid, es van aconseguir 400 euros. Els productes a la venda eren donacions de particulars, però també de diferents establiments comercials de Tortosa. Agraim a Juan Revillas, fotògraf que treballa al "Diari de Tarragona", que ens hagi cedit algunes de les imatges del mercadet per reproduir-les al bloc.

Podeu llegir més informació d'aquesta campanya clicant aquí.

Nadal 2011 a l'escola

2011-12-15T15:44:00.001+01:00

Arriben les vacances de Nadal, però l'ambient nadalenc presideix l'escola des de fa dies. Aprofitant la presentació de la campanya de recollida de llibres per a la biblioteca de la Mercè, vam fer algunes fotos d'aquest ambient. Les classes acaben aquest divendres, però dissabte, 17 de desembre, a partir de les 10 del matí, se celebrarà la festa que organitzen l'escola i l'Ampa.

La campanya de recollida de llibres, als mitjans de comunicació

2011-12-14T18:56:00.001+01:00

Els mitjans de comunicació s'han fet un considerable ressó de la campanya de recollida de llibres per a la biblioteca que impulsa la comunitat educativa de la Mercè, amb la col·laboració d'altres entitats culturals i centres educatius. Adjuntem la portada i la pàgina interior que ha publicat avui "Diari de Tarragona", amb un reportatge sobre la realitat de l'escola, complementat amb la notícia de la campanya. També adjuntem enllaços a diferents publicacions digitals.

Diari de Tarragona (reportatge general sobre l'escola).
Diari de Tarragona (notícia de la campanya).
Bloc La Marfanta.
Canal 21 (notícia web).
Més Ebre.

L'escola de la Mercè fa una crida a tota Tortosa per ampliar el fons de la biblioteca del centre

2011-12-13T12:34:00.007+01:00

Presentació de la campanya, a la biblioteca de l'escola.

L'escola pública de la Mercè ha engegat una campanya per aconseguir ampliar el fons de llibres de la seva biblioteca. El centre fa una crida a tota la societat tortosina perquè faci donacions de llibres i jocs didàctics adequats a alumnes de 3 a 12 anys. La iniciativa es desenvoluparà aquests mesos de desembre i gener.

La campanya compta amb el suport de l’Associació de Mares i Pares de la Mercè, l’Associació d’Amigues i Amics de la Unesco de Tortosa, l’Institut de l’Ebre i el col·lectiu d’exalumnes del centre. També té el suport de la direcció territorial del departament d’Ensenyament de la Generalitat.

La donació de llibres i jocs didàctics pot fer-se directament a l’escola (carrer Providència 11-15) i també a l’Institut de l’Ebre (avinguda Cristòfol Colom 34-42), en horari escolar del 15 al 22 de desembre i del 9 al 20 de gener. Una altra fórmula és comprar un llibre a diferents establiments tortosins, com La 2 de Viladrich, Centre del Llibre i del Paper El Cid, Ebrebooks, Parereria Cris, Didó i altres. Els establiments faran arribar després les donacions a l’escola.

La setmana passada, l’Ampa ja va promoure un mercadet al pati de l’escola, per tal de recaptar fons per comprar llibres: es van aconseguir 400 euros. També poden fer-se donacions econòmiques al local de l’Ampa, situat a la mateixa escola i amb accès directe des del carrer.

En la presentació de la campanya, aquest 13 de desembre de 2011, la directora de l’escola, Aurèlia Subirats ha recordat “el valor de la lectura en la formació de les persones” i ha remarcat la importància que a l’escola hi hagin els recursos bibliogràfics necessaris. En aquest mateix sentit s’ha pronunciat el director territorial d’Ensenyament, Antoni Martí, qui ha destacat que “iniciatives com aquesta s’emmarquen perfectament dins del projecte del departament de fomentar la lectura; per això aquesta campanya tindrà el nostre suport”.

De la seva banda, la presidenta de l’Ampa, Anna Cid, ha explicat que “la Mercè té una bona biblioteca, àmplia i amb bon equipament de mobiliari i fins i tot amb una bona col·lecció d’obres de consulta, però li falten llibres de lectura”. Sobretot falten llibres de lectura per a les joves generacions d’avui. La Mercè atresora alguns llibres que són autèntiques joies, per ser el retrat de diferents èpoques, “però no són adients per donar-los a llegir avui i que el que hem de fer-ne és conservar-los en benefici de la memòria històrica”, ha dit la directora de l’escola.

Toni Ponts, de l’Associació d’Amigues i Amics de la Unesco ha indicat que “l’objectiu és que tota Tortosa pugui implicar-se en aquesta campanya, fins i tot les Terres de l’Ebre”. “Perquè la idea que volem transmetre”, ha afegit, “és que tots som Mercè”.

I Toni Gallardo, representant del col·lectiu d’antics alumnes, ha compromès la participació d’aquest grup a la campanya “perquè un dels nostres objectius és donar suport a l’actual escola, en agraïment pel molt que aquesta ens va donar quan en vam ser alumnes”. Els exalumnes posen a disposició de la campanya el seu bloc (http://exalumnes-lamerce-tortosa-blogspot.com), un espai 2.0 de relació obert a tothom que suma més de 384.000 visites, amb una mitjana diària de 300.

L'exposició al bar Sport pot visitar-se fins a final d'any

2011-12-07T22:59:00.000+01:00

Fins a final d'any podrà visitar-se al bar Sport de Tortosa una selecció de les imatges més antigues que hem recuperat fins avui gràcies a la xarxa d'aquesta comunitat digital i que formen part de l'exposició "La Mercè. Una història en imatges". Entre les fotos exposades, n’hi ha de 1898, 1905, 1918, 1932 o dels anys 40 del segle passat. Aquesta mostra pot veure's en els horaris d'obertura del local.

El bar Sport (carrer Teodor González 18) té un espai d’exposició, la sala “8 peces”, que rep aquest nom perquè habitualment s'hi exhibeixen vuit pintures de la família propietària. Vista aquesta singularitat, vam pensar que seria una bona idea adaptar-s'hi i fer una selecció de vuit fotografies que també fossin singulars. I com que triar per criteris temàtics hauria estat molt complicat (hi ha moltes imatges que es mereixerien figurar en un eventual rànquing de les millors imatges exposades), hem optat per exhibir a l'Sport les vuit més antigues que formen part de l'exposició.

Hem de recordar que l'establiment, fundat el 1922, compta amb exalumnes entre la família que el regenta. L'actual titular de l'Sport és Manolo Colomé Vallés. És la tercera generació que regenta aquest conegut establiment tortosí. La seva mare, Pepita Vallés Rallo, que va estar al capdavant del negoci amb el seu difunt marit la major part de la seva vida. és exalumna de la Mercè. En concret, pertany al grup de noies que el 1940 va tornar a ocupar l'edifici original de l'escola, al carrer de la Mercè, després dels sotracs de la guerra civil i del primer curs de la postguerra.

Els aiguats de 1994 a l'escola (2)

2011-12-05T14:19:00.001+01:00

Els aiguats de 1994 van fer destrosses importants a l'escola i van ferir lleument una professora, tal com podieu llegir en l'entrada anterior. Però aquells fets no van estar exempts d'una anècdota que fa somriure, tot i pertànyer a la categoria de l'humor negre.

El cas és que l'esllavissada del turó de la Suda que va entrar pels finestrals es va emportar per endavant la placa inaugural del centre, que el president de la Generalitat, Jordi Pujol, havia descobert el 21 de desembre de 1987. És la imatge que encapçala aquesta entrada. Gairebé set anys després, l'aigua i la terra van fer que la placa es desprengués de la paret. Quan va caure a terra, es va descobrir que es tractava d'un marbre reaprofitat o reciclat. Per la cara visible, la placa estava gravada amb la inscripció corresponent a la inauguració, però l'altra cara, que quedava oculta per estar enganxada a la paret, tenia una altra inscripció.

El cas és que la inscripció amagada era mortuòria. Era ni més ni menys que una làpida de cementiri amb el nom del difunt, la data de naixement i la de defunció, les sigles RIP... El perquè és evident: el marbrista va aprofitar una placa que ja tenia (potser no la van voler un cop encarregada o no li van pagar, vés a saber), tot pensant que no l'enxamparien mai perquè les proves del delicte quedarien ocultes contra la paret per sempre més.

La placa que podeu veure avui al vestíbul de l'escola és una rèplica de l'original, però sense la inscripció mortuòria a l'altra cara. Ja veieu si la història de la Mercè dóna de sí. Això no és més que una anècdota, és clar, però prou sucosa com per compartir-la.

Els aiguats de 1994 a l'escola

2011-12-01T17:01:00.001+01:00

El 10 d'octubre de 1994 mitja Catalunya va patir uns aiguats de grans proporcions. Potser les grans destrosses que va haver-hi al Camp de Tarragona (a Tarragona ciutat o a pobles del Priorat com Porrera) van "amagar" que la pluja va caure amb molta força, i que va fer mal, a altres indrets com Tortosa. La torrentada que va haver-hi al barranc del Rastre va afectar bona part del nucli antic. Però, a més, l'escola de la Mercè es va veure seriosament afectada.

Donya Joana Querol Beltrán, mestra en aquella època, ens porta el record d'aquell dia, documentat amb algunes imatges dels estralls que la pluja va provocar a La Mercè. Un esllavissament de terres va afectar l'escola. I és que poca gent sap que la part posterior de l'edifici està enganxat al turó del castell de la Suda. De fet, quan baixeu del turó en direcció al Rastre, el que queda a peu de carrer és la teulada de l'escola. Però fins i tot així, l'encaixonament no és fàcilment perceptible.

L'aigua i la terra van entrar per un dels finestrals del hall d'entrada de l'escola. Els danys materials van ser quantiosos, inclosa, segons la premsa local, la caiguda d'un mur. I també va haver-hi danys personals, tot i que afortunadament lleus: donya Joana sap de què parla perquè l'esllavissada la va enganxar mentre passava per allí i va patir ferides lleus.

També va donar-se el cas que la barrancada, que baixa a tot l'ample del carrer Providència, va estar a punt d'endur-se una veïna del Rastre i els seus néts, alumnes de la Mercè. La dona havia anat a buscar els nens a l'escola i de poc que l'aigua no se'ls va emportar a tots. Afortunadament, la cosa no va passar d'un ensurt que, no obstant, la dona qualificava d'"horrorós" a la premsa local, tal com podeu veure en el retall de premsa que reproduim, i que també ens ha enviat donya Joana.

4ª Trobada "Generació 1964 i rodalies"

2011-11-28T21:33:00.002+01:00

La Generació 1964 i Rodalies va celebrar la seva 4a. trobada el passat dissabte 19 de novembre.

Vam sopar al Restaurant Matadero de Remolins, en un ambient molt agradable i acollidor i un menú molt bo.

Vam passar una bona estona, parlant, rient, recordant anècdotes, contant acudits, etc, etc.

I com ja és habitual vam escollir Rei i Reina 64, amb una votació lliure i democràtica.

Vam ser 27 exalumnes d'aquella emblemàtica Mercè que no volem deixar de repetir cada any aquesta trobada.

I tot i que "encara ens queda molt per a complir els 50..." ja vam començar a proposar idees per a celebrar el canvi de dècada d'una manera especial i divertida.

Us deixem unes fotos que simbolitzen l'esperit de la trobada: un enorme i exquisit pastís fet per una de les companyes on cada any bufem les espelmes del 64 i un detall de record fet per una altra companya que representa el "bibi" del col·le.

La pluja que va caure no ens va deixar fer foto de grup a la porta del Restaurant.

Salutacions a tots els que segueixen aquest blog

GENERACIÓ 1964 I RODALIES

Imatges d'entre 1920 i 1925

2011-11-26T20:27:00.000+01:00

Joan Otero ens fa arribar dues fotografies que ha aconseguit mitjançant un periple que és gairebé tan interessant com les mateixes imatges (i no és el primer cop). La història de la recuperació d'aquestes fotos comença al Bar Sport de Tortosa, on tenim exposades una selecció de les imatges més antigues que fins ara hem recopilat.

Aquest mes d'octubre, va anar-hi a sopar un dia Joaquim Peransi, que és el gerent de l'empresa Samsa, la concessionària de Citroën a Tortosa. El Joaquim veu l'exposició i decideix buscar altres fotos que pugui tenir a casa, ja que recorda que el seu pare li havia parlat de l'escola de la Mercè i d'un mestre a qui identificava com a senyor Duart.

Les fotos apareixen i el Joaquim les deixa al bar Sport. El Joan Otero passa un dia pel local i els seus responsables li fan a mà, sabedors que el Joan recull imatges antigues i que col·labora en aquest bloc. Però com ja hem explicat altres vegades, el Joan Otero i el seu germà Michel no tan sols les recullen, sinó que les investiguen: entrevisten i demanen dades a les persones que els cedeixen fotos.

D'aquesta recerca, resulta que les dues fotos són d'entre 1920 i 1925. I no tan sols apareix el pare del Joaquim (Emili Peransi Hidalgo), sinó també un germà d'aquest i tiet de Joaquim (Ramon Peransi Hidalgo). En aquesta foto que ve a continuació, l'Emili Peransi és el primer per la dreta de la primera fila que estan drets. I el Ramon Peransi, el cinquè per l'esquerra de la fila de dalt de tot.

I en aquesta segona foto, Emili Peransi apareix el primer per l'esquerra de la primera fila. I el Ramon Peransi, el quart per l'esquerra de la segona fila.

Hi ha alguna dificultat per ubicar exactament l'emplaçament de les fotos. El més normal és que es fessin al pati. El Joaquim Peransi ho ha consultat amb una cosina germana seva, però cap dels dos pot identificar aquest espai. Com de costum, fem una crida als lectors del bloc per si poden aportar alguna dada al respecte. La crida és extensiva a la identificació dels professors. N'hi ha un que apareix a les dues fotos (amb corbata clara a una i gavardina a l'altra). En cap dels dos casos en sabem els noms.

GENERACIO 1964 I RODALIES

2011-11-18T15:11:00.001+01:00

La Generació del 1964 i rodalies fa la 4a. Trobada de companys i companyes.

Ho vam emprendre arran de la macro festa del 2008 i ens hem anat trobant any rera any per aquestes dates.

Demà, 19 de novembre, fem un sopar i ens reunim quasi una trentena d'exalumnes de La Mercè de la generació del 1964.

Com sempre esperem passar-ho d'allò més bé, recordant anècdotes i altres coses, perquè ja comencem a tenir una edat.... però encara ens sentim "joves".

Ja us farem arribar alguna foto.

Salutacions

Cinta Chavarria

Històries de la llet en pols i del formatge de la postguerra

2011-11-14T21:38:00.001+01:00

Després de llegir les referències a la llet i el formatge que es donava a les escoles a la postguerra (una postguerra que va durar ben bé vint a nys), el Joan Ramírez, exalumne d'aquella època, ens fa arribar un relat ple d'anècdotes a propòsit del consum d'aquests productes, que provenien de l'ajut americà.

Ens diu Joan Ramírez que "jo mateix em vaig fer un tip de remanar la llet en grans cassoles i unes culleres que semblaven rems. Costava molt de diluir, sempre hi quedaven grumolls i molts xiquets no en volien". Ens conta també que la llet "anava envasada en bidons de cartró i era de l'ajut americà. Tots els xiquets anàvem a l'escola amb una bossa de roba o plàstic penjada a la cintura, amb el got, el sucre i la cullera".

El formatge, que es donava a la tarda, també era americà. "Al sortir de classe ens donàvem un tros de formatge. El formatge venia envasat en pots de llauna com si fossin els de 5 quilos de tomata d'ara". No era un formatge fàcil de tallar en porcions regulars. I per això l'escola va encarregar la fabricació d'una eina al pare de Joan Ramírez, que tenia un negoci de materials per hosteleria. Aquest negoci, que llavors estava al carrer Gil de Frederich, va ser regentat pel propi Joan. I ara, ja jubilat, el porten els seus fills.

"Al meu pare li van encarregar", diu, "fer un artefacte semblant als que ara tallen els ous durs. La idea era aconseguir uns talls de formatge regulars".

Al Joan, però, el formatge americà no li agradava. "Era molt mantecós", explica. Que en feia del preuat tall? "Cada dia el posava dins d'una llibreta que portava expressament a la bossa, entre dues fulles. A la nit, anava al repàs del 'Coixo', al carrer d'en Carbó, on se'l menjava el germà de Ramon Cardús, que va ser regidor, que a ell li agrada molt".

La família Cid Ginovart (2)

2011-11-12T16:42:00.001+01:00

Els germans Joan i Michel Otero, grans col·laboradors d'aquest bloc, ens fan a mans dues noves imatges de la família Cid Ginovart. En aquest cas, són les fotos escolars de la Dolors Cid Ginovart, la germana que no sortia fotografia en l'anterior entrada sobre els exalumnes de la Mercè d'aquesta família tortosina.

Com podeu veure, són les típiques fotos dels anys cinquanta, que tenen elements decoratius (com el fons, amb imatges de la natura o escenes eqüestres) molt semblants, quan no idèntics. El que si detectareu és que no tots els anys se seguia la mateixa tècnica fotogràfica, malgrat que les fotos fossin pràcticament calcades pel que fa al seu contingut. Aquí podem comprovar com a la Dolors Cid li van fer una foto clavada a la dels seus germans, amb el mateix fons i tot, però la imatge, en comptes de ser colorejada (no eren fotos originals en color, sinó colorejades posteriorment, en la fase de revelat), es va lliurar en blanc i negre. De fet, amb un virat sípia característic de diferents etapes de la historia de la fotografia. La imatge és de 1958.

En canvi, dos anys abans, el 1956, la imatge sí va ser colorejada. Canvia també el fons: enlloc dels cavalls que surten a infinitat de fotos d'aquells anys, es veu un paisatge més general.

Els que conegueu a la Dolors Cid en l'actualitat podreu constatar que a la foto de 1956 potser costa una mica reconèixer-la, però que a la de 1958 la identificació és molt més senzilla.

La Dolors és avui la "baldanera" de la família. La Rosita, que va heretar el renom de la seva mare, Rosa Ginovart (Rosa la baldanera), està jubilada. La Dolors es va fer càrrec de la popular parada que regentava la Rosita al Mercat Municipal i, amb el seu marit, ha impulsat un negoci que coneixereu sota la marca Forés & Cid Cansaladers.

La família Cid Ginovart

2011-11-10T16:56:00.001+01:00

Els germans Otero, Joan i Michel, ens fan arribar unes imatges d'antics alumnes de la Mercè i tota la història personal i familiar que hi ha darrera de les fotos. En aquest cas, és l'exalumna Rosa Cid Ginovart. Potser el nom no us dirà gaire. Però si us parlen de Rosita la baldanera, la cosa potser canviarà. Sobretot si teniu certa edat.

Rosita va regentar durant molts anys l'antiga parada número 52 del Mercat Municipal de Tortosa, al costat del riu i prop de la plaça de la Pau. Avui aquesta activitat de cansaladeria i carnisseria ha evolucionat. Rosita està jubilada i el negoci el porten la seva germana Dolors i el seu marit. Els coneixereu sota la marca Forés & Cid Cansaladers i al mercat els trobareu al passadís central cap a la banda de la plaça de Barcelona.

Rosita, Dolors i un altre germà, José, eren fills de José Cid Mascarell, que era fuster de professió, i de Rosa Ginovart, que ja era coneguda com a Rosa la baldanera (Rosita va heretar el renom) perquè es dedicava a l'elaboració d'aquest producte tan tortosí. Vivien a la Costa de Capellans i tenien una caseta enganxada a la muralla del Castell de la Suda on elaboraren les baldanes. És aquesta que es veu a la foto.

Els germans Cid Ginovart van estudiar a la Mercè. A principis dels anys 50, Rosita i José es van fer junts la tradicional foto escolar. Comprovareu que els motius decoratius són els mateixos que en altres fotos d'aquella època que han estat publicades aquí al bloc. És la imatge que encapçala aquesta entrada.

La Rosita ha explicat al Joan i al Michel Otero diverses anècdotes escolars d'aquells anys. Ha recordat la llet i el formatge que es donava als escolars per completar la magra alimentació de la postguerra. I amb un detall curiós: al matí tocava llet i a la tarda, formatge, però si no et prenies la llet, a la tarda no hi havia formatge.

La Rosita recorda una bona mitja dotzena de professors que va conèixer a la Mercè: don Paco, don Joaquín, donya Rosita Rico (que vivia prop de l'escola, situada llavors al carrer de la Mercè, a la vora de l'església de la Reparació), donya Maria i donya Pepita Solé. També un matrimoni de mestres del tot emblemàtics a la Mercè: don Fermín Viladrich i donya Carme Martorell. La parella van ser pares d'una altra mestra il·lustre de la nostra escola: la malaguanyada Montserrat Viladrich.

Però Rosita també ens ha aportat altres records de la vida tortosina de la seva infantesa. Conserva la memòria de les festes pròpies que feien a la Costa dels Capellans. Unes festes que després s'ampliarien als carrers immediatament propers. I com a testimoni, ens ha deixat aquesta imatge en què apareix amb el seu germà amb els vestits típics tortosins.

800 entrades

2011-11-08T20:46:00.000+01:00

L'entrada anterior, la de la trobada d'exalumnes del passat 5 de novembre, era la número 800 que es publica en aquest bloc. El número no és ni tan sols rodó, (500, 1.000...) i tampoc té una significació especial. Però mira, si més no té el valor de la curiositat.

Les èpoques en que el bloc treia fum han quedat enrera. Però aquest racó d'internet també ha aconseguit resituar-se en el seu pes ideal. Una cosa pausada, però no exempta de continguts interessants i que valen la pena. A un servidor li agrada molt, en particular, que no s'hagi exhaurit la font de fotos antigues. Hem publicat autèntiques joies, que retraten no tan sols una època escolar, sinó la mateixa història d'una ciutat i d'un temps.

Bé, no cal fer-ho més llarg. Només constatar (feia dies que no m'hi fixava) que el comptador de visites marca ara mateix més de 378.000 visites. No està mal, no. Algun dia d'aquests, si estic inspirat, escriuré alguna cosa sobre la teoria de la llarga cua (The Long Tail), que espero que ajudi a explicar l'evolució que ha tingut aquest bloc i la seva llarga permanència a la blocosfera, sense deixar de donar guerra en cap moment.

Trobada d'exalumnes del 5 de novembre de 2011

2011-11-07T14:14:00.000+01:00

Aquest 5 de novembre de 2011 va celebrar-se una trobada de petit format d'antics alumnes de la Mercè. Des del 2008, un grup de companys de l'any 1969 organitzen un sopar, obert a alumnes d'altres anys. Enguany ens vam tornar a trobar al restaurant La Gela, de Jesús. Com veureu a les fotos va regnar una gran alegria i fins i tot li vam donar una sorpresa al Jorge Teruel, del 1968, que feia anys i es va trobar amb un pastís d'aniversari que no s'esperava.

Va ser un sopar molt agradable en el qual ens vam intercanviar anècdotes a raig sobre el nostre pas per la Mercè. I una constatació que va aportar Rafel Pedret: tot i que l'edifici del carrer Montcada va ser el més efímer dels tres que han acollit l'escola (una dotzena d'anys), congrega bona part d'aquests records potser perquè els exalumnes més actius són de generacions que hi van estudiar. No obstant això, no cal oblidar que divendres vinent, 11 de novembre, se celebra un altre sopar, d'antigues alumnes els anys 1954, 1955 i 1956. En trobareu més informació clicant aquí. Per cert, enguany aquest col·lectiu obre la seva trobada a la resta de generacions.

Vídeos de la trobada de les caragoles 2011

2011-10-31T16:40:00.000+01:00

Imatges de la trobada de les caragoles 2011 (i 2)

2011-10-31T15:24:00.000+01:00

Imatges de la trobada de les caragoles 2011 (1)

2011-10-31T15:11:00.000+01:00

Quarta trobada de la generació de les caragoles

2011-10-31T12:46:00.000+01:00

Aquest diumenge, 30 d'octubre de 2011, la generació de les caragoles ha celebrat la seva quarta trobada. Hem estat una trentena de persones, exalumnes d'aquesta generació i alguns de convidats d'altres anys, així com cinc professors jubilats. El lloc elegit ha estat l'ermita del Coll de l'Alba, un indret tortosí per excel·lència on ens hem sentit molt ben acollits i on hem fruit d'un àpat de germanor molt agradable. Els Amics del Coll de l'Alba, liderats per la família Espinach Curto, ens han atés de primera i han ajudat a fer de l'encontre una ocasió que recordarem sempre.

Com en ocasions anteriors, hi ha hagut molta alegria, records a dojo, moments de nostàlgia i instants de tristesa en evocar companys que ja no hi són. Les fotos antigues que vam portar (és el muntatge que podia veure's aquest estiu al local dels Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa) vam "triomfar": bona part de la sobretaula va dedicar-se a veure-les i comentar-les.

I finalment, després de la foto de família de rigor, a la mateixa ermita del Coll de l'Alba va celebrar-se una missa, oficiada per mossèn Josep Blasco Curto, exalumne de la generació de les caragoles, nascut l'any 1978 i rector de les parròquies de Flix, Riba-roja d'Ebre, La Palma d'Ebre i la Bisbal del Priorat. Pel Josep no sempre resulta fàcil fer missa davant dels seus antics companys. És normal, no els pot veure com a simples feligresos. Però se'n surt prou bé, fent una celebració molt sentida i emotiva, que no deixa indiferents ni tan sols als descreguts.

La generació de les caragoles, com hem comentat en altres ocasions, aplega antics alumnes dels anys en què la Mercè va estar dispersa per diferents indrets de Tortosa, entre el tancament de l'edifici del carrer Montcada i la inauguració de l'actual escola, al carrer de la Providència. Són un grup petit, però molt cohesionat, que, a partir de la gran trobada d'exalumnes del juny de 2008, s'han anat reunint cada octubre. I ja en van quatre.

Encara són joves (bé, més joves que altres) i per això alguns van a la trobada amb la parella amb la qual s'acaben de casar o amb nens molts petits. Però és evident que tot i les obligacions familiars, laborals i de tota mena, conserven un vincle molt estret amb el seu passat escolar i que mantenen ben viu una cosa que aquí s'ha anomenat "esperit de la Mercè".

Un esperit que també "contamina" (perdoneu la forma de dir-ho) professors que durant molts anys, inclosos també els del dur exili, van matenir aquesta mateixa fidelitat a la Mercè. Que no van deixar l'escola, malgrat que potser el més còmode era agafar un trasllat, i que van lluitar aferrissadament per aconseguir el nou col·legi.

Ha estat un goig tornar a trobar don Joan Redó, donya Eva Morelló i donya Joana Querol, que ja van assistir a la trobada de l'any passat. També retrobar-nos amb donya Lina González i amb don Francesc Juan. La veritat és que avui es deu fer estrany sentir com ens referim als mestres com a "don" i "donya". Però quan es té certa edat, es ve d'on es ve i en aquelles èpoques les coses eren així.

Menú del sopar del 5 de novembre i confirmacions d'assistència

2011-10-25T11:54:00.002+02:00

El proper 5 de novembre, com ja vam informar, se celebra un dels tradicionals sopars d'exalumnes de la Mercè que s'organitzen a la tardor. L'organitzen exalumnes nascuts el 1969 i s'hi apleguen alumnes d'altres anys, bàsicament entre 1966 i 1970. Serà a La Gela, a Jesús. La Justina Gallardo, una de les organitzadores, ens fa arribar el menú:

Entrants

Assortit de patés
Assortit d'ibèrics
Carpaccio de bacallà

A triar entre carn o peix

Carn

Ternasco
Cuixa de cabrit al forn
Filet de vedella
Costelletes de cabrit

Peix

Rap a la marinera
Llobarro al forn

Postre, café, vi i agua

El sopar costarà 23 euros. Cal confirmar l'assistència i també triar anticipadament quin plat es vol de segon. Podeu enviar un correu a la Justina Gallardo a justina_onix@hotmail.com

Una altra trobada d'exalumnes, el proper 11 de novembre

2011-10-21T14:35:00.000+02:00

Les exalumnes dels anys 1954-1955-1956 convoquen una nova edició del seu sopar anual que, com altres trobades de la Mercè, se celebra aquest proper mes de novembre. Però enguany aquest col·lectiu ha volgut obrir la seva reunió a altres promocions. Tothom que vulgui anar-hi serà benvingut.

El sopar se celebrarà el proper 11 de novembre, a partir de dos quarts de 10 de la nit. El lloc és el Restaurant Pizzeria Gènova, que està situat al carrer Joan Lamote de Grignon, just darrera del Col·legi de les Teresianes (és un local nou que obre els propers dies). El preu del menú és de 30 euros.

Per apuntar-vos, podeu passar per la botiga Crios (Avinguda de la Generalitat 33) i preguntar per la Tere. També podeu trucar a l'exalumna Pili Jorge (661 903 809).

Recordeu que aquest proper 30 d'octubre se celebra la quarta trobada anual de la generació de les caragoles. Serà al Coll de l'Alba (cliqueu aquí per més informació). Aquesta setmana s'acaba el termini per inscriure-s'hi. I el 5 de novembre hi haurà una trobada intergenaracional al restaurant La Gela, de Jesús: és una trobada que acostuma a aplegar exalumnes nascuts aproximadament entre el 1966 i el 1970, tot i que està oberta a tothom (més informació, cliqueu aquí).

La Mercè de la postguerra

2011-10-06T17:37:00.000+02:00

L'exalumna Margarita Montañés ens ha explicat històries de la Mercè de la postguerra. Una d'elles, que desconeixíem els de les generacions més recents, és que en acabar la guerra civil, el curs 1939-1940, les classes van fer-se a un casalici situat al carrer Sant Felip Neri, molt a prop de l'edifici original de l'escola. És el segon edifici començant per la dreta de la foto. La Margarita apareix fotografiada en primer terme, al carrer de la Mercè.

Ja havíem recollit històries de la guerra, quan hi havia mestres, com la Teresa Marro, que s'emportaven les seves alumnes fora de la ciutat davant del risc de bombardeigs: històries de classes fetes a l'ombra de garrofers, cap a la zona del barranc del Rastre...

Ara, amb testimonis com de la Margarita Montañés recordem que l'edifici de l'escola va estar tancar el primer curs després de la guerra i que les classes només s'hi van reprendre el curs 1940-1941. Tenim pendent una xerrada més àmplia amb la Margarita i altres exalumnes de l'època, per tal de completar aquest relat. Però si algú en té més dades i vol compartir-les, pot avançar-les aquí.

Les alumnes que aquell curs 1939-1940 van anar a escola al carrer Sant Felip Neri, i que es van reincorporar o incorporar de nou a la Mercè el curs següent (va haver un cert batibull d'edats entremesclades a causa de la guerra i les interferències que va causar en la vida escolar), van celebrar una trobada el 27 de novembre de 1990, per commemorar el cinquantè aniversari del retorn a l'escola. En aquest mateix bloc, podeu trobar el testimoni d'aquella trobada organitzada mig segle després del fet (podeu clicar aquí, aquí, aquí o aquí).

Entre les fotos que es van fer aquell dia, en destaquem una on apareix Teresa Marro. Les exalumnes van voler que aquella trobada fos un homenatge a la que havia estat la seva mestra en èpoques d'extraordinària dificultat. La Teresa Marro és la segona, començant per l'esquerra, de la fila del mig.

Més informació de la trobada de la generació de les caragoles

2011-10-02T17:21:00.001+02:00

Ens arriba més informació de la trobada que, el proper 30 d'octubre, han organitzat els exalumnes de la generació de les caragoles. La trobada se celebrarà al Coll de l'Alba de Tortosa i començarà a les 14 hores, amb un dinar. El menú costarà 17 euros i consistirà en unes picadetes (olives, patates, torradetes, galetes, fuet.....), amanida, paella, dolç, beguda i cafè.

Seria molt convenient confirmar amb antelació l'assistència als organitzadors, per tal de poder encarregar el número de dinars necessari. Podeu fer-ho a l'esdeveniment que han creat a Facebook. Els organitzadors ens demanen que diguem que si algú portarà acompanyants (parella, fills, amics...) que ho faci constar.

En acabar el dinar, a les 18.30 hores, se celebrarà una missa a l'ermita del Coll de l'Alba, que oficiarà mossèn Josep Blasco Curto, exalumne nascut l'any 1978 i membre de la generació de les caragoles, també coneguda com a generació de l'exili. Per més informació sobre la trobada, cliqueu aquí.

Trobada intergeneracional el proper 5 de novembre

2011-09-29T23:43:00.000+02:00

S'està preparant l'habitual trobada que des del 2008 se ve celebrant durant el mes de novembre. La data serà el 5 de novembre, i l'hora, les 9 de la nit. La trobada consistirà en un sopar que, en principi, es farà a "La Gela", a Jesús, com l'any passat. El preu encara estar per determinar i s'informarà aquí mateix quan estigui disponible.

Organitzen, com l'any passat, la Leo Rodríguez i la Justina Gallardo. Ens demanen que em fem la màxima difusió (aquí complim) i que els feu saber si hi anireu abans del proper 1 de novembre. Per exemple, podeu confirmar a través del Facebook (cliqueu aquí).

Aquesta trobada és el quart any consecutiu que s'organitza i té un caràcter intergeneracional. Acostuma a aplegar exalumnes nascuts entre el 1966 i el 1970, tot i que és oberta a tothom. Es va començar a convocat el 2008, com una de les cues de la gran trobada d'exalumnes que va celebrar-se el 7 de juny d'aquell any.

Més informació de les trobades anteriors, cliqueu aquí, aquí i aquí.

Una imatge del curs 1931-1932, que ens arriba meitat i meitat

2011-09-26T14:09:00.000+02:00

Joan Ramírez Montserrat ens fa a mans una imatge del curs 1931-1932. Hi surt la seva mare, que, com ell, va ser alumna de la Mercè. El cas és que el Joan tenia la meitat de la imatge, concretament la meitat dreta, que ens havia arribat fa temps. Aquest estiu, el Joan ha aconseguit l'altra meitat de la foto, que guardava la seva germana, Teresa Ramírez Montserrat. Ara, per fi, podem veure la totalitat del grup de noies que es va fotografiar fa prop de 80 anys al patí de l'edifici del carrer de la Mercè. Ah, que no se'ns oblidi: la mare del Joan i la Teresa es deia Irene Montserrat Barceló i és la quarta noia per la dreta de la primera fila.

La meitat de la imatge que vam aconseguir primerament.

I la foto ja completa, per bé que apedaçada digitalment,

en espera d'alguna 'restauració' futura.

Quarta trobada de la generació de les caragoles, el proper 30 d'octubre

2011-09-23T12:06:00.001+02:00

La trobada de 2010, al convent de la Puríssima.

La generació de les caragoles celebrarà la seva quarta trobada el proper 30 d'octubre. La festa se celebrarà a l'ermita del Coll de l'Alba i hi és convidat tothom. No és imprescindible ser membre d'aquesta generació per participar-hi, ja que la trobada és oberta a altres exalumnes, a professors i exprofessors i a tothom que, com resa el lema de la nostra comunitat, senti La Mercè com a pròpia.

La trobada arrencarà amb un dinar, a les 14 hores. El preu per persona serà de 15 euros (euro amunt, euro avall) i es pagarà in situ. No cal fer reserva prèvia, però els podeu avisar que hi anireu confirmant a l'esdeveniment que han creat a Facebook. En acabar el dinar, se celebrarà una missa a l'ermita, que oficiarà Josep Blasco Curto, exalumne nascut l'any 1978 i membre de la generació de les caragoles, també coneguda com a generació de l'exili.

La generació de les caragoles (els trobareu al Facebook) aplega els alumnes que es van veure afectats pel tancament de l'edifici dl carrer Montcada, el desembre de 1982. Fins a la inauguració de la nova escola (l'actual, situada al carrer de la Providència) la Mercè va viure gairebé cinc anys desperdigada per diferents emplaçaments de Tortosa: els sotans del Seminari, els prefabricats de la pujada cap a la Simpàtica, el Casal Tortosí... La denominació de caragoles recorda la provisionalitat d'aquells anys, que van marcar potser el moment més baix de la història de la nostra escola, però també el de màxima lluita i mobilització per aconseguir la nova escola.

El grup, petit però molt cohesionat, aplega principalment exalumnes nascuts entre 1974 i principis dels anys 80. Molts d'ells van aconseguir acabar la seva educació primària a la nova escola, no sense haver passat uns llargs i inacabables anys d'exili a les caragoles.

Una excursió al Coll de l'Alba, durant la postguerra

2011-09-18T11:28:00.001+02:00

Ens arriba una foto que té tanta història per ella mateixa com per la curiosa forma en què ha arribat fins al bloc. La imatge és d'un grup de noies de la Mercè que van fer una excursió al Coll de l'Alba, en algun moment comprés entre els anys 1939-1941. Les nostres fonts no poden afinar més.

Entre les noies, hi ha la Pilar Maties Cruañes. És la noia asseguda a terra i assenyalada amb la inscripció del seu nom. La Pilar Maties era d'una família que vivia al carrer Censal d'En Costa (conegut popurlament durant molts anys amb la deformació Sensalcosta).

Com ha arribat aquesta foto al bloc? La font és Joan Otero Roselló, una de les ànimes d'aquest bloc, al qual aporta valuosíssimes imatges antigues que obté gràcies a la seva afició a la recerca històrica. El cas és que el Joan estava buscant una foto, de la qual tenia notícia, d'un grup de noies jugant a futbol cap allà el 1925. Pels que no ho sabeu, el Joan també investiga la història del futbol local i ha col·laborat en primera línia en el centenari del Club Deportiu Tortosa.

Seguint el fil de la foto, que encara no ha trobat, va fer cap a l'Ajuntament. Un noi que hi treballa li va donar el contacte d'una cosina seva que viu a Sabadell. La cosina era la filla de la Pilar, Pilar Rodri Maties, que tampoc sabia res de la foto del futbol femení dels anys vint del segle passat, però que li va fer arribar la imatge de la sortida al Coll de l'Alba que reproduim en aquesta entrada.

Antonio Ojeda Rius, el curs 1950-1951

2011-09-15T14:09:00.000+02:00

Un altre fruit de l'inesgotable font d'imatges del Joan Otero Roselló. En aquest cas, és una foto del seu oncle, Antonio Ojeda Rius, exalumne de la Mercè que va ser fotografiat així el curs 1950-1951. Fa un parell de dies publicàvem una foto d'un segle, però és que aquesta, tot i ser molt més recent, té ja mig segle.

Nova enquesta sobre els canvis del curs escolar

2011-09-13T12:08:00.000+02:00

Avui pengem una nova enquesta perquè manifesteu la vostra opinió sobre els canvis que aquest curs s'han introduït a les escoles. Com sabeu, les retallades no afecten només als pressupostos. També han arribat als horaris, amb la supressió de la sisena hora. A més, no poques escoles han modificat l'horari tradicional i les combinacions que les famílies han de fer per conciliar la vida laboral i la familiar han saltat pels aires en molts casos.

Una altra qüestió a plantejar és que s'ha decidit tirar de biblioteques i espais compartits per habilitar aules i fer front al nou alumnat sense invertir en nous centres, ni tan sols en els criticats i poc desitjables barracons. És una mesura que ha aixecat controvèrsia perquè significa la supressió pràctica de serveis que donen qualitat a l'ensenyament.

L'enunciat de l'enquesta és molt reduccionista, ho sabem. És conseqüència del format, que no dóna gaire més d'ell mateix. En tot cas, si voleu introduir algun matís o formular una opinió més extensa podeu deixar comentaris a aquesta entreada i encetar, si ho creieu oportú, un fil de discussió.

Una foto de 1911

2011-09-11T14:02:00.000+02:00

Ens plau publicar una foto amb un segle d'antiguitat. Una imatge de 1911. És un grup de nois, fotografiats al pati de l'escola original, la del carrer de la Mercè. Ens la fa arribar Joan Otero, qui no té més informació a banda de la data. La qualitat no és extraordinària, però el valor documental resulta immens. Hi ha només tres o quatre fotos més antigues que aquesta, entre les que hem pogut recuperar gràcies a la xarxa dels exalumnes. Si algú hi reconeix familiars seus, ja sap, pot deixar comentaris i ajudar a documentar del tot aquesta excepcional fotografia.

Ramon Prades, en una fotografia de l'any 1932

2011-09-09T13:47:00.000+02:00

Ramon Prades era alumne de la Mercè l'any 1932. El febrer d'aquell any es va fer una sessió fotogràfica a l'escola i la imatge que li van fer a ell és aquesta. Va ser una sessió a tots els alumnes de l'escola: en tenim constància perquè, al llarg del temps, hem anat publicant diferents fotos d'altres alumnes, del mateix any i iguals que aquesta que ara reproduim. La font a través de la qual ens arriba la foto és el Joan Otero Rosselló.

Reportatge fotogràfic de les festes del Rastre de 2011

2011-09-08T14:43:00.002+02:00

El bloc de l'associació de veïns del barri del Rastre (bloc germà d'aquest) ha creat un àlbum digital de Picassa amb un ampli reportatge fotogràfic de les festes d'aquest 2011. El podeu consultar clicant aquí. Us n'informem atés que bona part dels actes de les festes del Rastre es desenvolupen a les instal·lacions de l'actual escola de la Mercè.

Són 83 imatges que recullen la totalitat dels actes celebrats de l'11 al 15 d'agost. Hi trobareu de tot, des de fotos més o menys "oficials" a instantànies simpàtiques, com la que encapçala aquesta entrada, que mostren la rebotiga de les festes. També s'hi entreveu la molta feina que hi ha al darrera de cadascun dels actes.

Una imatge de cap a 1930: ens ajudeu a documentar-la?

2011-09-06T01:19:00.001+02:00

Joan Otero, inesgotable font de fotos històriques (tant de la Mercè com d'altres aspectes de la vida tortosina), ens fa arribar aquesta imatge. És una foto d'un grup escolar (tot i que hi apareixen persones que no semblen formar-ne part) que el Joan pensa que podria ser de la Mercè. Són noies (els grups i totes les sortides i excursions eren separades per sexes) que van anar a veure una crescuda de l'Ebre, cap a l'any 1930. La imatge està presa a la zona de Remolins, concretament a l'altura de l'Escorxador.

Com dèiem, tot apunta que es tracta d'un grup de la Mercè, però apel·lem a la xarxa del bloc per documentar del tot aquesta foto. Algú hi reconeix familiars? Ha vist a casa seva alguna altra còpia de la foto?

Els petits tresors que ens envia Joan Otero Roselló

2011-09-05T13:59:00.000+02:00

Joan Otero Roselló, com heu pogut comprovar els lectors d'aquest bloc, n'és un antic col·laborador. El Joan va anar a Sant Lluís, però pràcticament tota la seva família va ser alumna de la Mercè. I el més important: a casa han conservat una gran quantitat de fotografies de la Mercè, que abasta diferents èpoques. Algunes de ben antigues.

Per aaquesta antiguitat especialment, però també pel mèrit que té haver-les conservat durant tants i tants anys, es tracta de petits tresors que ens enorgullim de fer públiques. Aquí recuperem una altra petita joia. És una foto que el Joan data cap al 1928-1930. És d'un grup de xiquetes, una de les quals Carmen Otero Bahima, és germana de l'avi del Joan. La Carmen va néixer el 1916 i és la noia que va de negre, amb un llaç al coll, al centre mateix de la imatge.

La peripècia afegida d'aquesta foto és que la conservava una tia del Joan Otero, Àngels, que viu a Madrid. L'Àngels és filla de la Carmen, perquè ens entenguem.

Estaria molt bé acabar de documentar la imatge, en primer lloc intentant identificar les persones que hi surten. Permeteu-me que digui que veient aquestes cares m'ha semblat reconèixer cares de la meva època (sóc de la generació de 1966). És evident que hi ha una gran distància d'anys, però altres cops he tingut la mateixa sensació de cara coneguda: es tracta, sense cap mena de dubte, de la semblança familiar.

Podeu seguir les festes del Rastre per Internet

2011-08-13T21:29:00.000+02:00

Com dèiem en l'anterior entrada, el barri del Rastre celebra les seves festes aquest llarg cap de setmana. L'actual escola de la Mercè és al barri i, de fet, bona part dels actes festius, es fan a les seves instal·lacions. Per això us en donem notícia aquí. I si no podeu acostar-vos a les festes, que són totes gratuïtes, podeu fer-hi un cop d'ull al bloc de l'associació de veïns (cliqueu aquí), un bloc germà del nostre que aquests dies ofereix textos, fotos i vídeos, en una experiència de festes majors 2.0 que paga la pena de seguir.

Festes del Rastre 2011

2011-08-02T22:40:00.000+02:00

Una imatge del sopar popular de les festes de 2010, que va

celebrar-se, com bona part de les festes, al pati de la Mercè.

El barri del Rastre celebrarà la seva festa major entre l'11 i el 15 d'agost vinents. El Rastre és el barri on hi ha l'actual escola. I és més, bona part dels actes se celebren al pati de l'escola, que és, a hores d'ara, el principal equipament del barri. Per això, igual que l'any passat, publiquem en aquest espai el programa d'actes. Podreu seguir el desenvolupament de les festes visitant el bloc de l'associació de veïns del Rastre, un bloc germà d'aquest.

FESTES DEL RASTRE 2011

Dijous 11 d'agost de 2011

18:00 h. Engegada de coets anunciant als veïns l'inici de les Festes i, tot seguit, juntament amb les nostres Pubilles i Pubilletes, vestides amb els vestit de pagesa, repartirem el típic panoli pels carrers del barri, acompanyats per la gaita i el tamboret.

Divendres 12 d'agost de 2011

10:00 h. Engegada de coets i repartiment del típic panoli pels carrers de la ciutat per les Pubilles i Pubilletes, vestides amb els vestit típics de pagesa, acompanyats per la gaita i el tamboret.

18:00 h. Al local de l'Associació Amics dels Castells i Nucli Antic, situada al carrer de La Mercè cantonada Portal del Romeu, tindrà lloc la inauguració d'una exposició de pintura de l'artista del barri Anna Platero Cid.

18:45 h. Visita guiada a les instal·lacions de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, amb la col·laboració de Maribel Alqueza Latorre, treballadora d'aquest equipament cultural.

20:15 h. Missa al carrer en honor de la Mare de Déu de la Providència i processó pels carrers del barri. Serà portador de l'estandard el nou regidor de barri, Joaquim Del Pino Homedes. L'entitat invitada serà l'Associació Amics dels Castells i Nucli Antic.

23:30 h. Ball de presentació de la Reina i Reina infantil des les Festes i les seves Pubilles i Pubilletes,
La vetllada estarà amenitzada pel Duet L'Essència.

Dissabte 13 d'agost de 2011

12:00 h. Festa infantil. Actuació d'un pallasso mag i castell infable Multijungla. Esmorzar patrocinat per l'Associació de Familiars de Malalts Mentals de les Terres de l'Ebre. Un matí diferent i divertit per a la mainada.

22.00 h Sopar de germanor. Farem, arròs amb fesols, col i costella. Actuació del músic Jordi Gómez.

Diumenge 14 d'agost de 2011

19:00 h. Concurs de guinyot per parelles i eliminatòries.

22.00 h. Baldanada popular i continuació de la gresca amb l'actuació del duet Super Músic.

Dilluns 15 d'agost de 2011

10.30 h. Engegada de coets i concentració a la plaça Mossèn Sol, per sortir en romeria cap a Mig Camí.

11.30 h. Santa Missa. En acabar, degustació dels típics pastissets tortosins i coquetes, al so
       de la tradicional gaita i tamboret.

13.00 h. En baixar de Mig Camí i com a cloenda de les festes 2011, se dispararà una traca davant del local de l'Associació, per acomiadar a la Verge.

Agraïment als Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa

2011-07-30T23:02:00.001+02:00

D'esquerra a dreta de la imatge: Cinta March, del col·lectiu d'exalumnes; Maria José Murria, tresorera de l'entitat; Jordi Jordan, president; i David Jarque, titular de la cafeteria.

Una de les novetats que els exalumnes de la Mercè presentem aquest estiu és el nou format audiovisual de l'exposició "La Mercè. Una història en imatges". Es tracta d'una projecció d'una mitja hora de durada, que recull mig centenar de fotografies, moltes d'elles inèdites, ja que no s'han vist en l'exposició física i alguna d'elles ni tan sols en aquest bloc.

Aquesta versió de l'exposició pot veure's al local de l'Associació dels Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa, situat al Portal del Romeu 10. El local ha estat remodelat recentment i s'hi ha instal·lat una cafeteria que ajuda a donar vida al nucli històric de Tortosa, que és precisament un dels objectius de l'associació. L'establiment compta amb una pantalla i un equip de projecció i això ens ha permés tirar endavant una vella idea que teníem per ampliar les possibilitats de difusió de l'immens material gràfic que tenim acumulat, sense costos econòmics ara per ara inassumibles. Penseu que el format audiovisual dóna feina (la de fer la presentació), però no genera despeses materials.

Cal agrair a la junta directiva de l'Associació d'Amics dels Castells i del Nucli Antic la gentilesa de cedir-nos el seu espai; de forma especial al president, Jordi Jordan, i la tresorera, María José Murria. Hem fet les gestions necessàries amb tots dos. També volem agrair la col·laboració de David Jarque, titular de la cafeteria recentment oberta al local, i que ens ha donat totes les facilitats.

Agraïment al bar Sport de Tortosa

2011-07-28T22:41:00.001+02:00

Pepita Vallés (a l'esquerra) i Manolo Colomé.

Volem manifestar el nostre agraïment al bar Sport de Tortosa. Aquest veterà establiment de restauració, fundat el 1922 ja a l'actual emplaçament del carrer Teodor González 18, acull fins a finals d'estiu una tria de vuit fotos de l'exposició gràfica "La Mercè. Una història en imatges".

Com explicàvem en aquesta entrada, el bar Sport té una sala anomenada "8 peces", perquè habitualment s'hi exposen vuit pintures de la família propietària. Vista aquesta singularitat, vam pensar que seria una bona idea adaptar-s'hi i fer una selecció de vuit fotografies que també fossin singulars. I com que triar per criteris temàtics hauria estat molt complicat (hi ha moltes imatges que es mereixerien figurar en un eventual rànquing de les millors imatges exposades), hem optat per exhibir a l'Sport les vuit més antigues que formen part de l'exposició.

Cal agrair la gentilesa de cedir aquest espai a dues persones en concret. Una és l'actual titular de l'establiment, Manolo Colomé Vallés. El Manolo és la tercera generació familiar que regenta aquest conegut establiment tortosí. L'altra persona és la seva mare, Pepita Vallés Rallo, que va estar al capdavant del negoci amb el seu difunt marit la major part de la seva vida. La Pepita és exalumna de la Mercè. En concret, pertany al grup de noies que el 1940 va tornar a ocupar l'edifici original de l'escola, al carrer de la Mercè, després dels sotracs de la guerra civil i del primer curs de la postguerra. Aquestes noies es van tornar a trobar cinquanta anys després i ho hem explicat en aquesta entrada, aquesta, aquesta i aquesta.

Estrenem versió per a telèfons mòbils

2011-07-26T19:41:00.001+02:00

És una funcionalitat gratuïta que ens ofereix Blogger i per això la incorporem al bloc. A partir d'ara, si hi entreu des d'un telèfon mòbil amb accès a Internet, trobareu una versió simplificada del bloc, que consumirà menys ample de banda: es descarregarà més ràpidament i significarà una transferència de dades menor. Al peu de la pàgina trobareu un botó que us permetrà tornar al disseny clàssic del bloc.

L'exposició fotogràfica de la Mercè, a tres indrets aquest estiu

2011-07-19T01:21:00.001+02:00

L’exposició “La Mercè. Una història en imatges” podrà veure’s aquest estiu a tres indrets diferents, i de forma simultània, de Tortosa i Roquetes. L’exposició és un recull de fotografies que s’ha compilat gràcies a les aportacions dels exalumnes de la Mercè, l’escola pública més antiga de Catalunya, especialment a través d'aquest bloc.

Al bar Sport de Tortosa (carrer Teodor González 18) pot veure’s una selecció de les imatges més antigues recuperades fins avui. L’establiment, fundat el 1922 i que compta amb exalumnes entre la família que el regenta, té un espai d’exposició, la sala “8 peces”, que permet exhibir vuit obres d’art. Entre les imatges exposades, n’hi ha de 1898, 1905, 1918, 1932 o dels anys 40 del segle passat.

La cafeteria Da Vinci de Roquetes (carrer Tirso de Molina 1) acull el gruix de l’exposició, amb una trentena d’imatges que abasten des de l’any 1940 fins al 2008. I incorpora una novetat: imatges provinents del fons familiar Ramírez-Sabaté. Es tracta de fotos de l’àlbum del matrimoni format pels exalumnes Joan Ramírez i Isabel Sabaté, que han fet una important donació al col·lectiu d’exalumnes de la Mercè.

Finalment, la cafeteria del local de l’Associació d’Amics dels Castells i el Nucli Antic de Tortosa (Portal del Romeu 10), acollirà un nou format de l’exposició: una projecció en gran pantalla, que a més ampliarà fins a mig centenar les fotografies exhibides.

Les tres exposicions simultànies podran visitar-se fins a finals d’estiu, en els horaris d’obertura dels respectius establiments. Aquesta mostra fotogràfica, que es va posar en marxa el febrer de 2010, és impulsada pel col·lectiu d’exalumnes de la Mercè i compta amb el patrocini de la regidoria d’Ensenyament de l’Ajuntament i de l’Ampa de l’escola. L’exposició permet veure no tan sols com era la Mercè, sinó com es vivia a Tortosa, així com els canvis polítics i socials de bona part del segle XX. Algunes imatges són autèntiques peces úniques, salvaguardades al llarg dels anys per les persones que hi apareixen o rescatades de l’oblit pels seus fills o els seus néts.

Alumnes del curs 1940-1941 (i 4)

2011-07-07T23:19:00.001+02:00

I les alumnes del curs 1940-1941 es van tornar a trobar una altra vegada el dia 20 de febrer de 2010, amb motiu dels actes de concessió a la Mercè de la medalla d'or de la ciutat de Tortosa.

Alumnes del curs 1940-1941 (3)

2011-07-07T23:17:00.000+02:00

Aquí publiquem l'article que va publicar a "La Veu del Baix Ebre" Rosa Sánchez, una de les exalumnes que van assistir a la trobada que estem explicant en aquesta sèrie d'entrades. El text va aparèixer a la pàgina 27 de l'edició número 1722, de data 21 de desembre de 1990.

Alumnes del curs 1940-1941 (2)

2011-07-07T21:44:00.001+02:00

El 27 de novembre de 1990 va celebrar-se la trobada del cinquantè aniversari de la promoció de noies del curs 1940-1941. Entre els diferents actes, va haver-hi una visita a l'actual escola, una missa a la capella de la Cinta de la Catedral (en record de les alumnes difuntes) i una sessió fotogràfica al pati de l'edifici del carrer de la Mercè, on avui s'aixeca la biblioteca Marcel·lí Domingo. Les fotos (també la invitació als actes) ens han estat cedides per l'exalumna Margarita Montañés.

Alumnes del curs 1940-1941

2011-07-07T20:56:00.000+02:00

Durant els actes de commemoració del 163è aniversari de la Mercè, l'exalumna Margarita Montañés ens va fer a mans una col·lecció de fotos de la promoció de noies del curs 1940-1941. També ens va explicar moltes històries de la Mercè de la guerra i la postguerra, com la de la mestra Teresa Marro, que durant el període 1936-1939 s'emportava els alumnes a un camp de garrofers fora del nucli urbà per prevenir riscos durant els atacs aeris. També ens va relatar com el curs 1939-1940, acabada la guerra, les classes es van fer a un edifici del carrer Sant Felip Neri. I el curs 1940-1941, va tornar-se a obrir l'edifici del carrer de la Mercè.

Cinquanta anys després, les antigues alumnes es van voler reunir per celebrar-ho i van organitzar diferents actes, inclosa una visita a l'edifici original de l'escola, en aquella època en desús.

Margarita Montañés conserva les imatges d'aquella trobada. Però també una foto de grup de l'any 1940, que, per raons que desconeixem, es va fer a la portalada de l'actual Espai Sant Domènec, al conjunt renaixentista dels Reials Col·legis. També una altra, feta possiblement al pati de l'escola (no n'estem segurs) amb la presència del bisbe Manuel Moll i alguna persona que per la vestimenta (sobretot el detall de les ulleres fosques, molt característic) podria pertànyer a la jerarquia franquista local.

Aquí reproduim les imatges antigues. En una entrada posterior, publicarem les fotos de la trobada de 1990. I en una tercera, algunes fotos que les exalumnes es van fer el 2 de febrer de 2010, el dia que la Mercè va rebre la medalla d'or de Tortosa i que va ser motiu d'un nou retrobament d'aquesta promoció.

Un grup d'alumnes del curs 1914-1915

2011-06-30T17:46:00.000+02:00

Joan Ramírez ens fa arribar una altra imatge carregada d'història. Correspon al curs escolar 1914-1915. És d'un grup de nois, als quals acompanya un mestre que no tenim identificat, però que ja apareixia en una imatge de 1905, que va fer-nos arribar Joan Otero i que va poder datar-se plenament gràcies a la xarxa del bloc.

Hi ha poques dades més sobre aquesta imatge. El Joan Ramírez ens informa que el tercer noi per l'esquerra, a la filera dels asseguts, és Joan Vidiella Panisello. És el pare d'un conegut de Joan Ramírez i per això s'ha pogut identificar-lo. La nostra font ens indica que sembla ser que a la foto també hi apareix Josep Franquet, un metge tortosí de molta anomenada. No cal dir que si algun lector del bloc reconeix algun familiar seu, estaria molt bé que deixés un comentari identificant-lo. D'aquesta forma, la foto quedarà més documentada.

La lluita per la nova escola, als mitjans de comunicació locals

2011-06-29T23:16:00.001+02:00

Us oferim aquí els retalls de premsa aportats per Carme Pla i Òscar Molina. Corresponen als setmanaris tortosins "Ebre-Informes" i "La Voz del Bajo Ebro", ja desapareguts arran de la transformació del primer en la capçalera "L'Ebre" i la posterior fusió de tots dos en l'actual "La Veu de l'Ebre".

Imatges de la lluita per la nova escola, anys vuitanta (2)

2011-06-29T21:16:00.000+02:00

L'exalumna Carme Pla conserva moltes fotos i retalls de premsa relacionats amb la lluita que la Mercè va lliurar als anys vuitanta del segle passat per recuperar un espai propi, després de l'abandonament a correcuita, el Nadal de 1982, de l'edifici del carrer Montcada. A través del seu fill, Òscar Molina, ens ha fet arribar aquest material, perquè el poguessim digilitzar i conservar-lo. Aquí comencem a publicar algunes de les fotos. En entrades posteriors, trobareu molta més informació.

Joan Castellà, director de la Mercè (a l'esquerra de la imatge), amb el llavors ministre d'Educació, José María Maravall (al centre), i l'alcalde de Tortosa de l'època, Vicent Beguer (a la dreta). Darrera del ministre, amb ulleres, treu el cap Jaume Antich, diputat socialista al Congrés. Era el 5 de novembre de 1984.

La primera d'un seguit de manifestacions diàries a la plaça de l'Ajuntament. Aquesta va ser el 18 de novembre de 1985.

I aquesta imatge correspon a la gran manifestació del 22 de novembre de 1985, amb més de 1.200 participants, que va tancar la tongada de manifestacions diàries començades uns dies abans.

Molts alumnes van assistir a la gran manifestació. També professors que es van destacar molt durant les mobilitzacions, com Joan Redó. També va tenir un paper molt actiu Agustí Subirats (vegeu aquesta entrada).

I els jubilats tortosins es van sumar a les protestes generals d'aquella època.

L'exalumna Cecília Aymí presenta la seva web com a cantant professional

2011-06-27T15:51:00.000+02:00

L'exalumna de la Mercè Cecília Aymí, de la generació de 1978, ha presentat la seva web com a cantant professional. La podreu trobar a www.ceciliaaymi.com. Trigarà uns dies a estar plenament operativa i disponible, però no gaires.

Com molts sabreu, Cecília, descendent d'una nissaga de músics, ha seguit la tradició familiar. Tant des del vessant d'intèrpret com des del pedagògic. Ara, ha tornat a viure a Tortosa, però ha triat Internet per estar connectada professionalment amb el món. És una opció de vida particular, però que sembla excel·lent vista des de fora.

Vam anar a la presentació de la web, dissabte passat, 25 de juny. El lloc va ser la primera sorpresa. L'espai cultural Mossèn Sol, situat a la cripta de l'església de la Reparació amb entrada pel carrer del Vall, ha estat reobert aquest 2011 després d'una acurada restauració projectada per l'arquitecte Josep Bestratén. La sala està equipada per acollir una gran diversitat d'actes culturals, com vam poder comprovar escoltant el recital líric que ens va oferir la Cecília.

Us oferim algunes imatges de l'acte.

I, a continuació, algunes captures de la web.

Imatges de la lluita per la nova escola (anys vuitanta)

2011-06-22T20:14:00.001+02:00

El periodista tortosí Joan Josep Carot, actual delegat del "Diari de Tarragona", ens ha facilitat tres imatges dels anys de lluita de la Mercè per aconseguir una nova escola, un cop que es va tancar l'edifici del carrer Montcada. Carot va fer un prolongat seguiment informatiu d'aquells anys tan difícils per a la Mercè i conserva moltes imatges de la mobilització popular.

Els cinc anys de diàspora (els alumnes d'aquell moment s'han batejat ells mateixos com la generació de les caragoles) han deixat abundant testimoni gràfic, que també ens arribat gràcies a la col·laboració d'altres exalumnes i que publicarem en properes entrades.

De moment, aquestes tres, que corresponen a una manifestació pels carrers de Tortosa cap a l'any 1985 (amb el lema "La Mercè, quan s'ha de fer", que era també el títol d'una cançó composada pel mestre Joan Redó Brunet), un ple a l'Ajuntament on es debatia la situació de l'escola i la concentració (creiem que del mateix dia del ple) a les portes del consistori.

Nova aula multimèdia a la Mercè

2011-06-22T20:06:00.000+02:00

La Mercè ha estrenat aquest curs una nova aula multimèdia. Les instal·lacions i els equips són un autèntic luxe, que s'ha pogut aconseguir gràcies a la bona tasca de l'Associació de Mares i Pares. Teníem pendent d'explicar-ho, ja que ens van convidar a la presentació fa un temps, i ara tenim l'ocasió de fer-ho.

L'aula està equipada amb un dels millors programaris informàtics educatius que existeixen, l'Optimas School. No tan sols permet una gran varietat de possibilitats d'interacció entre alumnes i professors, sinó un control per part del professor de tot allò que els alumnes fan a l'ordinador. Això garanteix que no se'n faci cap mal ús.

Si voleu saber més sobre aquest sistema, podeu visitar la web de Roycan, l'empresa que l'ha creat i que es presenta com a laboratori d'idiomes i aules multimèdia.

I quina ha estat la intervenció de l'Ampa en aquest projecte? Com potser molts recordareu, l'Ampa va acabar un cicle al final del curs 2009-2010. Javi Lluís i Cinta Chavarria, que lideraven l'entitat, van deixar la junta directiva per meres raons "biològiques": la seva filla petita va acabar l'educació primària.

Però darrera seu van deixar un romanent econòmic, fruit de la seva bona gestió i molta feina. Aquests diners han servit, durant el curs 2010-2011, per finançar majoritàriament la nova aula multimèdia de la Mercè.

Us deixem, a continuació, algunes imatges de la presentació.

Alumnes que deixen l'escola en acabar el curs 2010-2011

2011-06-21T01:09:00.000+02:00

Aquest dimecres, 22 de juny, acaba el curs escolar 2010-2011 i un grup d'alumnes de la Mercè deixarà l'escola per iniciar l'ESO. El col·lectiu d'exalumnes ha pensat que seria una bona idea lliurar un petit obsequi de record a aquests estudiants que tanquen el seu cicle a la nostra escola. I aquest dilluns, 20 de gener, hem anat a lliurar-los-hi. L'obsequi és un exemplar del llibre "El Baix Ebre. Mosaic de contrastos".

Com potser recordareu, es tracta d'una edició de qualitat que recorre la comarca del Baix Ebre a través d'espectaculars fotografies. Els exemplars provenen d'una donació que va fer-nos ara fa tres anys el Consell Comarcal del Baix Ebre. I és un bon obsequi per als alumnes de la Mercè perquè, ja que molts no han nascut aquí, els ajudarà a conèixer la terra en la que estan creixent.

Agraim a l'escola i a l'equip directiu la gentilesa i les facilitats que ens han donat per poder fer arribar l'obsequi als que d'aquí a no res seran també exalumnes.

Exalumnes de la Mercè que prenen possessió com a regidors i regidores

2011-06-14T22:27:00.001+02:00

Aquest passat dissabte, 11 de juny, es van constituir els nous ajuntaments sorgits de les darreres eleccions municipals. Diversos exalumnes de la Mercè van prendre possessió del càrrec de regidor o regidora, com explicàvem en aquesta entrada anterior. Tenim tres casos detectats i, si algú sap d'algun altre cas, li agrairem que ens ho faci saber. Un dels tres, el Miquel Castelló Merino, va renunciar a l'escó abans de prendre'n possessió, pels motius que ell mateix explicava en el seu bloc (cliqueu aquí).

Però els altres dos van prometre el càrrec i s'han incorporat als respectius consistoris. Es tracta d'Àlvar Acero Vendrell, regidor del PSC a Roquetes (que estarà a l'oposició), i de Cinta March Pallarés, membre de la junta veïnal de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Campredó per CiU (que estarà al govern).

Vam poder assistir a les sessions de constitució de l'Ajuntament de Roquetes i de l'EMD de Campredó i aquí us en deixem el testimoni gràfic.

Miquel Castelló (a l'esquerra) i Àlvar Acero, a l'entrada de l'Ajuntament de Roquetes.

Àlvar Acero, prenent possessió.

Cinta March, prenent possessió a Campredó

Agraïment a la Biblioteca Marcel·lí Domingo

2011-06-10T00:43:00.000+02:00

Volem fer públic el nostre agraïment a la Biblioteca Marcel·lí Domingo per la seva col·laboració en els actes de commemoració del 163è aniversari de la fundació de la Mercè, que van celebrar-se aquest 4 de juny. Una col·laboració que continuarà durant tot aquest mes de juny, ja que l'exposició commemorativa dels exalumnes s'hi podrà visitar novament. L'agraïment és per tot l'equip de professionals de la Biblioteca i de forma especial per la seva directora, Irene Prades (a la dreta de la foto, rebent un petit obsequi: un llibre que va dir que incorporaria de seguida als fons bibliogràfics de la Marcel·lí Domingo).

L'exposició podrà veure's tot el mes de juny a la Biblioteca Marcel·lí Domingo

2011-06-07T00:03:00.001+02:00

Una novetat important. L'exposició commemorativa "La Mercè. Una història en imatges" podrà veure's tot aquest mes de juny a la Biblioteca Marcel·lí Domingo. Inicialment, l'exposició només havia d'estar aquest passat dissabte a la Biblioteca, per qüestions del seu calendari d'activitats. Però un canvi de darrera hora ha fet possible que les fotos de l'exposició s'hi puguin quedar exposades fins a final de mes.

Els que hi aneu us trobareu una altra sorpresa. L'exposició ha pràcticament duplicat el nombre d'imatges que tenia al principi, quan la vam inaugurar també a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, el 20 de febrer de 2010, amb motiu del lliurament a la Mercè de la medalla d'or de Tortosa. Això ha estat possible gràcies a una donació que hem rebut del matrimoni format per Joan Ramírez i Isabel Sabaté, tots dos exalumnes de la Mercè. La seva aportació consisteix en una vintena llarga de fotografies (per raons d'espai, ara només se n'han pogut exposar una part) del fons gràfic familiar.

La gràcia d'aquestes noves imatges rau en el fet que mostren a diversos membres de la família de la Isabel Sabaté, al llarg de diversos decennis. Tots ells van ser alumnes de la Mercè en diferents moments i entre les fotos també n'hi ha d'èpoques posteriors a l'escolar. A un servidor li semblen especialment curioses les del servei militar a Àfrica, quan el Marroc era encara una colònia espanyola.

És especial encomiable aquesta aportació, perquè Joan Ramírez i Isabel Sabaté no s'han limitat a cedir les imatges, sinó que han pagat de la seva butxaca el cost de la seva digitalització, la seva impressió i el seu muntatge damunt de plafons d'exposició. Poques fidelitats a la Mercè trobareu com aquesta, tan compromesa i tan valuosa. Des d'aquí els ho volem agrair de forma pública.

Recordeu que podeu visitar l'exposició fins a finals del mes de juny. Els horaris d'obertura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo els trobareu clicant aquí.

Més informació d'aquesta activitat al bloc de la Biblioteca (cliqueu aquí).

163è aniversari de la Mercè

2011-06-06T23:40:00.000+02:00

Aquest dissabte, 4 de juny de 2011, vam celebrar el 163è aniversari de l'escola de la Mercè, que és l'escola pública més antiga de Catalunya. Una trentena d'exalumnes vam assistir al petit acte commemoratiu, que va tenir lloc a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, un gran equipament cultural de la ciutat que s'aixeca on va haver-hi la primera seu de l'escola, que va obrir-se el 1848 a l'antic convent mercedari de Tortosa.

L'acte va consistir en una visita guiada per les instal·lacions de la Biblioteca. Potser els dos moments culminants de la visita van donar-se a l'antic pati de l'escola, on ara es poden veure, protegides per un vidre, les restes andalusines que van aparèixer en una excavació arqueològica; i a la zona, tancada refrigerada i a humitat constant, on es guarden col·leccions de llibres i materials bibliogràfics antics: entre altres, s'hi conserven publicacions històriques de la premsa tortosina, programes de festes de la ciutat i dels barris, fotografies...

L'acte va acabar amb un refrigeri que va servir la cafeteria L'Estudi. Aquest establiment, situat al mateix carrer de la Mercè, té entre les persones que el regenten l'exalumne Nazario García Lozano.

Pedazo de corto de animación..todo un pequeño héroe. Corto nº8:Sebastian's Voodoo

2011-06-01T15:50:00.000+02:00

Recordatori: aquest dissabte, 4 de juny, acte del 163è aniversari de la Mercè

2011-06-01T09:31:00.000+02:00

Us recordem que aquest dissabte, 4 de juny, celebrarem un petit acte en commemoració del 163è aniversari de l'escola de la Mercè. A les 11 del matí, farem una visita guiada per la Biblioteca Marcel·lí Domingo, situada precisament on hi havia la Mercè original. També tindrem l'oportunitat de veure de nou l'exposició de fotografies antigues de l'escola, amb la novetat de diferents imatges que s'hi han incorporat. Serà una ocasió única per tornar a fruir d'aquest fons fotogràfic, construït amb les aportacions d'un munt d'exalumnes. Després, l'exposició estarà un temps viatjant per Catalunya.

Seria important que confirméssiu la vostra assistència per raons d'organització. La visita guiada té certa limitació de places perquè pugui gaudir-se'n en condicions i si hem de fer grups, ens és imprescindible saber-ho. Podeu confirmar trucant al telèfon 685 121 610 o enviant un correu a info@consultoralocal.com.

Exalumnes elegits regidors i regidores

2011-05-25T01:14:00.002+02:00

Una comunitat tan àmplia com la de la Mercè dóna molt de sí. També perquè alguns dels seus membres s'impliquin en la política dels pobles i ciutats on viuen. Hem pensat que, ni que sigui a títol d'anècdota, estaria bé repassar quins exalumnes han aconseguit esdevenir regidors i regidores en les eleccions celebrades diumenge passat. Com comentava avui al Facebook una de les esmentades a continuació, la pedrera de la Mercè és bona.

Cal aclarir que no tots els exalumnes electes ho han estat a Tortosa. I evidentment, si algú té notícia d'alguna altra persona, pot fer-ho saber (n'hi ha prou amb deixar un comentari) i l'afegirem a la llista. Aprofitem per anunciar que volem fer un recull de personatges que hagin destacat en algun àmbit professional, cultural, literari, artístic, científic, social o polític, i que hagin estat alumnes de la Mercè. També podeu començar a deixar noms als comentaris.

Aquí van els regidors i regidores sortits de la pedrera de la Mercè:

Miquel Castelló Merino. Era el cap de llista del PSC a Roquetes i va sortir regidor. No obstant, ha decidit no prendre possessió pels resultats obtinguts. Ho explica ell mateix al seu bloc (cliqueu aquí).

Álvaro Acero Vendrell. Serà regidor de l'Ajuntament de Roquetes pel PSC

Cinta March Pallarés. Serà regidora de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Campredó per CiU

Acte de commemoració del 163 aniversari de la Mercè, el proper 4 de juny

2011-05-05T20:23:00.000+02:00

El 7 de juny es commemora el 163 aniversari de la creació de l'escola de la Mercè. Quan ara fa tres anys, va celebrar-se la gran trobada d'exalumnes, es va decidir que cada any s'organitzaria alguna activitat al voltant d'aquesta data. I com que la data en qüestió s'acosta, és hora que us anem avançant esdeveniments i que us demanem que reserveu una petita estona a la vostra agenda per participar en les activitats que es faran.

La data és el 4 de juny. Ja sabeu que vam quedar que seria sempre el dissabte més proper al 7 de juny. Enguany és el dia 4. L'hora, les 11 del matí. I l'acte, una visita guiada a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, que, com sabeu, s'aixeca on va estar la Mercè original.

La visita permet conèixer a fons l'edifici actual, però també inclou pinzellades de la història d'aquest indret de Tortosa, així com una explicació de les activitats que desenvolupa la biblioteca i els recursos que podem trobar-hi. Sincerament, creiem que val la pena, perquè per molt que coneguem la biblioteca, podrem aprendre coses que en desconeixem.

A més, la jornada del 4 de juny tindrem l'oportunitat de tornar a veure l'exposició commemorativa de la Mercè que vam tirar endavant els exalumnes, un altre cop a la Biblioteca Marcel·lí Domingo. Però en aquesta ocasió, amb algunes imatges noves que s'han anat incorporant en els darrers temps. És una oportunitat única en sentit literal: per qüestions de calendari de la Biblioteca, l'exposició només podrà ser-hi el 4 de juny. Després, les fotos viatjaran a altres ciutats, on també s'exposaran, i durant alguns mesos no podran veure's un altre cop a Tortosa.

Tancarem l'activitat amb un refrigeri i una estona de bona conversa. Serà, en definitiva, un acte petit i modest, però que esperem gaudir amb intensitat, perquè el motiu s'ho val prou. Serà també una ocasió de renovar el vincle amb la Mercè que els exalumnes, els antics professors i moltes altres persones, portem al cor.

En els propers dies anirem trucant telefònicament a les persones que ens han deixat les seves dades, per convidar-les personalment. No cal dir que agrairem els qui llegiu això que ens ajudeu a fer la bola grossa. Podeu confirmar la vostra assistència enviant un correu a info@consultoralocal.com

"Leedme, niñas...", un llibre escolar molt peculiar

2011-04-12T21:55:00.001+02:00

La portada del llibre.

La inesgotable font de troballes que és Joan Otero ens fa arribar un nou material d'excepció. En aquest cas, un llibre molt peculiar i que és impossible d'entendre i de justificar si no és amb l'òptica imperant en el moment en què es va editar. No és que llavors "Leedme, niñas..." fos gaire justificable. És que el paper reservat a les dones ha estat el que ha estat fins a fa ben poques dècades. I si a sobre hi sumem una dictadura paternalista (no en un sentit positiu de l'accepcio), surten llibres com aquest, que avui ens obliguen a fregar-nos els ulls.

No estem del tot segurs de la data exacta d'aquesta edició. Hem fet una certa recerca i hem descobert, per a sorpresa nostra, que "Leedme, niñas..." és un llibre molt buscat. A Internet hi ha centenars d'anuncis de persones que volen comprar un exemplar d'una obra que, pel que veiem, és una autèntica peça de col·leccionista. La major part d'anuncis intenten identificar l'edició donant la data dels anys quaranta del segle passat. I fins i tot, els anys trenta.

Joan Otero ens ha fet arribar també unes fotos de l'exalumna Ángeles Balagué, de qui era aquest llibre. L'aportació és per conducte de la seva germana, la també exalumna Pepita Balagué. Les fotos són els típics retrats escolars que tan sovint hem reproduït en aquest racó d'Internet i, per la semblança de les imatges, corresponen a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta.

El que passa és que la prolífica obra del seu autor, Fernando Torres Yagües (Madrid 1907, Madrid 1997), indueix fàcilment a errors de datació. Torres va publicar més de 300 obres, les primeres abans fins i tot de la proclamació de la Segona República. Van ser obres tan populars que se'n van fer nombrosíssimes edicions al llarg dels anys i resulta factible que diferents persones tinguin diferents records referents a quan van tenir-les com a llibres de lectura escolar. "Leedme, niñas..." va ser un dels llibres més venuts de l'autor i se'n van fer dotzenes d'edicions, a més a càrrec d'editorials diferents.

Per tant, no podem dir amb exactitud de quin any serà l'exemplar de les germanes Balagué, però deixem obert un fil de discussió per si algun lector pot aportar alguna dada.

La resta de pàgines que ens ha arribat serà publicada en altres dues entrades.

Aprofitem per recordar que el 27 de maig de 2010 vam publicar una altra entrada (cliqueu aquí per llegir-la) dedicada a una altra "joia" del mateix autor. "Viajes por España" va ser un gran èxit editorial durant el franquisme i va arribar a vendre més d'un milió d'exemplars. El material ens va arribar també via Joan Otero i igualment provinent de les germanes Balagué.

Ángeles Balagué, en diferents moments de la seva etapa escolar.

"Leedme, niñas...", un llibre escolar molt peculiar (2)

2011-04-12T21:40:00.000+02:00

"Leedme, niñas...", un llibre escolar molt peculiar ( i 3)

2011-04-12T21:30:00.000+02:00

El bloc compleix tres anys

2011-04-05T21:57:00.000+02:00

Avui, 5 d'abril de 2011, fa tres anys que aquest bloc va posar-se en marxa. Sembla que va ser ahir, o sembla que en fa una eternitat. La percepció queda al gust de cadascú. Aquella primera entrada (cliqueu aquí) no era més que un anunci de la trobada d'exalumnes que s'estava preparant per al 7 de juny de 2008. I no recordava gaire més que la Mercè feia 160 anys i que es prepararen unes activitats. Ningú es podia imaginar que allò es convertiria en una cosa tan gran.

I ningú podia imaginar-se que el bloc arribaria a viure moments emocionants arran d'una participació extraordinària i de la bogeria que ens va agafar a tots per recuperar les nostres fotos escolars. Potser ara costa de creure, perquè el bloc està molt parat pel que fa a noves entrades (tot i conservar un no menyspreable promig de visites). Però llavors calia fregar-se els ulls per poder-se creure el que estava passant. Un bloc d'un grup d'amics, exalumnes d'una escola d'una ciutat petita, més aviat entrats en anys amb l'analfabetisme tecnològic que això comporta molt sovint... I esdevenint un bloc que va ser una referència a les Terres de l'Ebre i bastant més enllà.

Els somnis no són eterns i aquell va tenir una intensitat i duració per damunt de les expectatives més elevades. Ara? Ara anem fent, és un ritme molt diferent, una participació molt més petita, però no per això la feina que es fa en aquest racó d'internet ha perdut interés. Justament abans d'ahir penjàvem una foto del 1898, la més antiga que fins avui hem localitzat. I el que són les coses: el comptador ha tornat a fer una estirada, més de 400 visites en 48 hores. Quan pensem que havíem arribat a 12.000 visites diàries sembla poc, però què voleu que us digui. Hi ha blocs de molta més anomenada que aquest que ja voldrien tenir 400 visites en dos dies. Per no parlar de la trajectòria.

I el millor no és el bloc en sí, sinó el fet que el moviment que va originar-se al voltant del 7 de juny de 2008 no s'ha apagat. Aviat en farà també tres anys i continuen les trobades de grups d'exalumnes, unes més públiques i altres més privades, però no hi ha any que no en sorgeixin mitja dotzena. La tasca de recopilació d'imatges continua, i amb troballes bones de veritat. I l'exposició que en recull algunes, no ha parat de voltar per diferents indrets dels municipis de Tortosa i de Roquetes. I d'aquí a poc farà un salt geogràfic i podrà veure's a altres contrades de Catalunya.

Potser sí que es troba a faltar una miqueta més de participació. Però tots tenim feina i obligacions familiars, ja ho sabem. I a partir d'aquí, cadascú participa com vol. Alguns, anant a algun sopar. Altres fent un cop de mà quan s'ha de traslladar l'exposició. Altres treuen el nas per aquí i miren si hi ha alguna novetat, encara que no facin cap comentari. No és ni bo ni dolent, és el que vol cadascú. I per cert, està molt bé que sigui així.

Només puc afegir que aquest bloc m'ha donat alegries immenses. També sorpreses d'aquelles que no t'esperes: jo que em pensava que ho tenia tot vist a internet, he aprés un munt de coses i, potser encara més que això, és que he descobert que la xarxa et dóna una mena de segona joventut en què et reneix l'afany per conèixer i aprendre.

És més, parlant ara molt personalment, en aquests tres anys a un servidor li ha canviat la vida en moltes coses. He passat per dures pèrdues personals i per nous començaments. He tastat tristeses amargues i he pogut recuperar no sé si l'alegria, però sí la serenitat i les ganes de tirar endavant. El bloc ha estat un amic que m'ha acompanyat en els moments difícils i en els bons. No ha estat mai una teràpia (no toca, simplement), però sí que ha estat disponible quan l'he necessitat. I de vegades l'he necessitat molt.

Disculpeu aquesta disgressió tan personal. Deu ser que m'he emocionat mentre escrivia. L'important és que avui fem tres anys i que tenim motius sobrats per recordar-ho. Fins i tot, per celebrar-ho. Gràcies a tots i totes per fer-ho possible.

Una foto de 1898

2011-04-03T19:06:00.000+02:00

La xarxa del bloc continua fent feina per recuperar imatges autènticament històriques. Feia temps que teníem pendent penjar aquesta sensacional foto, la més antiga de les que hem localitzat a data d'avui. És de 1898 i correspon a un grup de noies amb les seves mestres, que posen al pati de l'escola del carrer de la Mercè. La imatge ha estat aportada per l'exalumnaCinta Monllaó Sedó, que és filla de la noia, Josefa Sedó Adell, assenyalda amb una X, a l'esquerra de la primera fila.

La imatge està muntada damunt d'una fusta i es conserva molt deteriorada. Però ja ha estat digitalitzada i el dia que el suport no aguanti més, si més no la imatge quedarà conservada i salvaguardada.

Fins que ens va arribar a les mans aquesta foto, la més antiga que havíem aconseguit localitzar era del 1905. Una imatge feta a un grup de nois i el seu professor, que ens va fer arribar el Joan Otero Roselló. La xarxa del bloc va ser decisiva per identificar i datar la imatge (cliqueu aquí).

Volem agrair a Cinta Monllaó que hagi aportat aquesta imatge, d'indubtable interés històric, però també pel que significa d'estima i fidelitat a la Mercè.

La setmana blanca no té gaire bona acollida

2011-02-28T19:53:00.000+01:00

La setmana blanca serà finalment efímera, ja que el nou govern de la Generalitat ha anunciat que la suprimirà per al curs vinent. De fet, enguany l'ha mantinguda únicament perquè ja hi havia activitats alternatives organitzades i no era qüestió de desballestar aquesta programació de molts centres. Però el recorregut de la setmana blanca no ha estat únicament controvertit en l'àmbit polític. Més enllà de les queixes sorgides dels professionals de l'educació i dels seus sindicats, les famílies no han vist bé, en general, una mesura que dificulta la conciliació entre la vida laboral i la familiar. Si més no, en el marc laboral vigent actualment a casa nostra.

Així ho reflecteix l'enquesta que hem fet al bloc. Un sondeig sense cap pretensió científica i que serveix solament per veure per on bufa el vent, però el resultat del qual és, tanmateix, il·lustratiu. Dues terceres parts de les persones que han contestat la pregunta estan en desacord amb la setmana blanca i advoquen per la seva supressió (demanda que, com hem dit al principi, es veurà satisfeta el proper curs). Una quarta part, no obstant, mantindria aquesta mesura. I la resta (sobre un 10%) la mantindria sempre que hi hagués alternatives.

Albert Sanjuán, exalumne del 66 que viu a Londres

2011-02-28T19:42:00.000+01:00

Albert Sanjuán és un exalumne de la Mercè de la generació de 1966 que es va perdre la trobada del 7 de juny de 2008. Viu a Londres, on treballa de professor d'espanyol des de fa set anys, i li va ser impossible venir. A través del seu germà Raül, ens va fer saber que li dolia moltíssim.

Aquest dissabte passat, l'Albert va ser a Tortosa per assistir a un sopar dels antics estudiants de l'Institut Joaquín Bau que vam començar el desaparegut BUP l'any 1980. Amb el mal gust que tenia de no haver pogut assistir a la trobada de la seva antiga escola, aquesta vegada, que s'ho podia combinar, va comprar-se immediatament el bitllet d'avió i no va faltar a la cita.

Ell i un servidor ens vam fer aquesta foto. Era al restaurant Pla dels Catalans, on va celebrar-se la trobada. De fons, una orla amb tots els alumnes que vam compartir institut entre 1980 i 1984.

De la Mercè n'érem uns quants a aquesta trobada: Jaume Benet, Vicent Favà, Marisa Ramon, Alícia Lores, Juani Subirats, l'Albert, un servidor...

Agraïment a l'alcaldessa pedània dels Reguers

2011-02-25T21:46:00.000+01:00

Aquest divendres 25 de febrer hem fet un agraïment a l'alcaldessa pedània dels Reguers, Esther Vidal, per reconèixer la seva col·laboració amb els exalumnes de la Mercè. L'exposició "La Mercè. Una història en imatges" pot visitar-se actualment a l'edifici municipal dels Reguers i hem de dir que no hem trobat altra cosa que facilitats.

La foto, curiosament, l'hem fet a Bítem. Hem aprofitat que avui es constituïen les Entitats Municipals Descentralitzades (EMD) de Campredó i de Bítem i que l'Esther Vidal havia d'assistir-hi, convidada pel seu càrrec. Nosaltres també hi anàvem, per motius que no fan al cas, i hem pogut concertar una petita trobada per fer aquest reconeixement del qual deixem aquí pública constància.

Ja fa un any de la Medalla d'Or de Tortosa

2011-02-25T21:41:00.001+01:00

Aquesta setmana (va ser el dia 20) ha fet un any de l'acte d'atorgament a la Mercè de la Medalla d'Or de la ciutat de Tortosa. Un dia del tot històric per a tots els hem passat per la nostra escola. Segurament que tots tenim ben presents a la memòria aquells moments, carregats d'emoció, a l'Espai Sant Domènec. Allí no es reconeixia realment res del que haguem pogut fer en època contemporània en pro de la Mercè, per molt que certes coses hagin pogut ser el desencadenant de la distinció, sinó tota una trajectòria que enguany (el proper 7 de juny) complirà 163 anys.

I allí es va dir clar: la Mercè és una escola de bagatge excepcional perquè durant tota la seva història ha estat garantint a peu d'obra la igualtat d'oportunitats, amb la càrrega afegida de fer-ho en moltes etapes amb una migradesa de mitjans que avui ens faria feredat i ens sublevaria si fos la que tinguessin els nostres fills.

La Medalla d'Or és una recompensa merescuda amb tota justícia per la Mercè. Mai més veurem res que sigui igual i, per tant, podrem dir, amb emoció i orgull, que el dia que per fi es va reconèixer el molt que Tortosa li deu a la Mercè, nosaltres hi érem.

Fotos que va publicar l'escola a Picassa

Notícies sobre l'acte del 20 de febrer de 2010 aparegudes als mitjans de comunicació digitals

L'exalumne Francesc Ferrer, nou delegat territorial de Cultura a les Terres de l'Ebre

2011-02-05T21:00:00.004+01:00

Foto escolar, l'any 1953.

Dijous Gras de 1969. Excursió d'alumnes de primer i segon,

probablement al Castell de Tenasses. Paco Ferrer és un dels
mestres (el del centre, si la vista no ens enganya).

Francesc Ferrer, tal com és avui.

Francesc Ferrer Celma ha estat nomenat delegat territorial del departament de Cultura de la Generalitat a les Terres de l'Ebre. Es dóna el cas que Francesc és exalumne de la Mercè, i d'aquí aquesta entrada, perquè no ens sembla malament, sense desmerèixer ningú, destacar les consecucions personals especialment remarcables (que poden ser polítiques, però també professionals, artístiques...) dels antics alumnes. És una forma de revindicar el capital humà que sortia de la Mercè.

La de Francesc Ferrer és una vida lligada al món de l'ensenyament i, molt especialment, a la nostra escola. No únicament per haver-ne estat alumne, sinó també per haver-ne estat mestre i psicòleg en diferents etapes de la seva trajectòria professional. Ell mateix ho va explicar l'1 de juny de 2008 en aquesta entrada. Aquest cap de setmana hem contactat amb ell via Facebook i ens ha recordat els principals trets d'aquesta vinculació.

Francesc va ser alumne de la Mercè entre 1952-1959. La foto que encapçala aquestes línies li van fer l'any 1953. Era el dia del Domund i el "xinet" presidia aquell any la taula. Per cert, una peça que, junt amb el "negrito", encara es conserven a l'escola i que tenen un valor sentimental enorme per a moltes generacions d'antics alumnes.

Però Francesc va tornar a la Mercè a exercir com a mestre des del curs 1968-1969 fins l'any 1971. D'aquesta època és la foto en blanc i negre d'aquesta entrada. Correspon a una sortida de Dijous Gras, probablement al Castell de Tenasses, amb alumnes de primer i segon. Francesc (o Paco, com el coneix molta gent) va tornar encara a la Mercè, com a psicòleg, entre 1977 i 1980. Molts el recordem per les entrevistes que ens feia als alumnes de 8è, per tal d'orientar-nos sobre quines podien ser les nostres millors opcions al deixar l'escola. Si no m'erro, les entrevistes es feien a un despatx del primer pis de l'edifici del carrer Montcada, a un passadís que portava a la porta de la "Sección Femenina". Eren altres temps.

A partir de 1980, Paco va exercir diferents càrrecs al departament d'Ensenyament, entre ells el d'inspector. I ha tingut també una trajectòria política, tot sent regidor de l'Ajuntament de Tortosa i delegat territorial d'Ensenyament des que es van crear les delegacions a les Terres de l'Ebre, el 2001, fins al 2003.

Francesc sent tant La Mercè que explica la seva vinculació definint-se fins i tot com a "mestre consort". Efectivament, està casat amb "doña" Sole, mestra que va estar en actiu a l'escola fins que es va jubilar el 2007. Tots dos van assistir a la gran trobada d'exalumnes del 7 de juny de 2008.

Només ens resta felicitar el Francesc pel nomenament i encoratjar-lo a treballar de valent. La situació, més enllà de sigles polítiques, ho requereix.

L'exposició, a l'edifici municipal dels Reguers

2011-01-29T19:50:00.000+01:00

L'exposició "La Mercè. Una història en imatges" pot visitar-se fins a finals de març a l'edifici municipal dels Reguers. Pels que no sàpigueu on és, el trobareu al carrer Cabassers, al costat del restaurant Calau (que ha acollit una trobada d'exalumnes ara fa poc més d'un any). L'horari de visita és de dilluns a divendres, de 10 a 13 hores. L'exposició està situada a la primera planta de l'edifici, on hi ha el Servei d'Atenció al Ciutadà (SAC).

Volem agrair a l'alcaldessa pedània dels Reguers, Esther Vidal, la gentilesa per cedir-nos aquest espai. D'aquesta forma, l'exposició continua el seu programa itinerant pel municipi de Tortosa i municipis veïns.

Aprofitem per explicar que l'exposició ha incorporat algunes noves fotografies, gràcies a la donació que han fet el matrimoni Joan Ramírez i Maria Isabel Sabaté, tots dos exalumnes de la Mercè. Ens n'han donat algunes més, que anirem afegint a mesura que l'exposició vagi visitant altres indrets i en la mesura de la capacitat de les sales. Properament, penjarem una entrada explicant tota la donació d'imatges que han fet el Joan i la Isabel, però ja aquí volem avançar el nostre més profund agraïment per la seva tasca en pro de la memòria de la Mercè.

Afegim algunes imatges de la sala dels Reguers i del muntatge de l'exposició.

Fotos aportades per Eva Morelló (i 2)

2011-01-13T23:28:00.000+01:00

Curs 1993-1994. Entenem que a la seu de la Fundació Enciclopèdia Catalana.

Carnestoltes. 17 de febrer de 1999.

Carnaval de 1993. Al carrer del Vall.

Carnaval de 1995 o 1997.

26 de juny de 1997. Jubilació de "doña Lina" i "doña" Neus.

Dinar de comiat, amb alguns professors ja difunts, altres

jubilats posteriorment i altres encara en actiu a l'escola.

7 de maig de 1995. Diversos professors al Parc Güell, a Barcelona.

Maig de 1994. Al Coll de l'Alba. Professors i alumnes.

Març de 2001. Grup de 6è.

Fotos aportades per Eva Morelló

2011-01-13T23:15:00.000+01:00

Eva Morelló Culubret és una antiga professora de la Mercè, jubilada fa set o vuit anys. S'ha vinculat intensament a l'associació d'exalumnes i ha partipat en diferents activitats organitzades per diferents grups, com per exemple la trobada de la generació de les caragoles del passat 30 d'octubre de 2010. "Doña" Eva se suma ara a la tasca de recuperació d'imatges històriques de la Mercè, amb una col·leció d'imatges dels anys 90 i del període posterior a l'any 2000.

Són imatges de quan l'escola ja estava a l'actual emplaçament del carrer Providència, però recullen també algunes sortides fora del centre. Una part del valor d'aquestes imatges és que, en alguns casos, estan firmades a la part posterior pels alumnes que hi surten. En aquesta primera entrada incloem tres fotos amb el seu revers. En una entrada posterior, la resta d'imatges.

Foto presa al pati de l'escola, al carrer Providència.

Per la datació del revers ha de ser entre 1995 i 1997.

Foto de grup al hall d'entrada. Juny de 2001. Alumnes de 6è.

Foto de grup al pati. Entre els anys 1997 i 1999,

com es pot veure al revers.

Feliz Año 2011!!!!

2011-01-01T00:40:00.004+01:00

Los de la "generación del 1964" os deseamos que el año que acaba de empezar, os traiga a todos lo mejor!!! Un saludo!!!

Bones festes!!!

2010-12-25T23:17:00.003+01:00

Bé, únicament desitjar unes bones festes de Nadal a tota la gent que s'estima el col·legi "La Mercé". Esperem que la nova direcció tingui paciència per encarar tots los reptes de futur que hi ha, que els ex-alumnes amplien la seva base i activitats (és una crida a tothom, eh?) , que el treball i l'esforç de la comunitat educativa del centre, professors, alumnat i auxiliars donen resultat...i tot això que ens ha de permetre anar guanyant anys, prestigi i recorregut pensant, sempre i primer que res en l'alumnat: los que som ex-alumnes ja procurem passar-ho bé de tant en tant.

Arriba esta entrada una mica tard, acabant-se el dia de Nadal, però queda Nadalet, Cap d'Any i Reis, així que sentiu-vos tots felicitats de part d'un servidor que us vol un munt, encara que moltes vegades exerceix-que l'invisibilitat. Sense més rotllo que contar-vos MOLTA FELICITAT, SALUT I FAENA !!!

Festa de Nadal a l'escola

2010-12-18T19:28:00.001+01:00

Aquest 18 de desembre de 2010, al matí, l'escola de la Mercè ha celebrat la tradicional festa de Nadal. Hi ha hagut jocs, esmorzar i regals per tots els alumnes. Les activitats han tingut la col·laboració de l'associació d'Amics del Motor de Godall, que han fet una important donació de joguines noves i s'han vestit de Pare Noel per lliurar-les als nens i nenes. Aquest patrocini ha estat possible gràcies a la intervenció d'una de les monitores de l'escola, que pertany a l'entitat de Godall.

Aquí pengem algunes imatges de la festa. La direcció de l'escola ens ha informat que properament penjaran a Internet un ampli reportatge fotogràfic, que també serà consultable des d'aquí.

3ª trobada "Generació 1964 i rodalies"

2010-11-24T14:52:00.003+01:00

Per tercer any consecutiu, des de la gran trobada d'exalumnes de La Mercè al Juny de 2008, la Generació de 1964 i Rodalies ens vam tornar a reunir el passat dissabte 20 de novembre.

Vam ser un grup molt nombrós tenint en compte que vam organitzar el sopar amb poc temps.

Com en anys anteriors, vam sopar al Restaurant La Caldereta.

Vam recordar vells temps, anècdotes, records, etc. També entre tots vam fer un mural amb fotos nostres de quan érem petits per anar identificant durant el sopar "qui és qui?" i passar una estona divertida.

Després del sopar es va lliurar un petit detall de record per tothom, igual que en anys anteriors. Aquesta vegada va ser un imant per a la nevera, fet de forma cassolana per una de les nostres companyes. El podeu veure a la foto.

I també, com sempre, una altra de les companyes va fer un coc on vam poder posar les candeles del nostre any que , curiosament aquest any, les candeles les podiem posar de dues maneres, ja que els del "64" aquest any hem complit "46". Estava boníssim.També el podeu veure a la foto.

I per no perdre el costum vam elegir Rei i Reina '64.

En fi, que vam passar una nit molt entranyable i divertida a la vegada.

I la nostra intenció és repetir-ho cada any.

Gràcies a tots els que fan possible aquesta trobada de companys any rere any.

TINETjornada 2010

2010-11-18T16:24:00.000+01:00

3ª trobada "Generació 1964 i rodalies"

2010-11-17T14:45:00.002+01:00

Benvolguts companys i companyes,

Com ja sabeu, des de fa tres anys, fem una trobada de la nostra generació i rodalies. Aquest any i per diferents circumstàncies familiars i laborals, ens ha estat una mica difícil poder organitzar-ho amb més temps, però tot i així hem dedicat el nostre esforç perquè aquest acte tant important per a tots nosaltres, com és la retrobada any rere any, no el deixem perdre. És per això que hem pensat repetir el sopar al mateix lloc, el proper dissabte 20 de novembre a les 22'00 h. Es nombrarà, com és habitual, Rei i Reina de la trobada, amb la novetat que aquest any farem la elecció la mateixa nit del sopar ( hi haurà mesa electoral amb dos vocals i president/a). Estem preparant també un joc-sorpresa, però per a fer això necessitem que porteu una foto de quan erem petits (el més petits possible i que es vegi bé) al moment de fer la reserva i el pagament.

- Tot seguit us detallem el menú del sopar:

ENTRANTS

Boquerons amb all i julivert

Cassola de musclos al vapor

Bacallà marinat

Croquetes de recapte

Pernil i formatge amb pa i tomàquet

PLAT PER ESCOLLIR

Entrecot al gust

Secret de porc Ibèric

Corder amb guarnició

Bacallà amb samfaina

Sípia amb llagostins

POSTRE A ESCOLLIR

Pudding amb xocolata (cassola)

Tarrina de torró

Aigua, vi de la casa, cava brut i cafè.

Ens veiem el dia 20!!!!!!!

Una forta abraçada.

La Comissió organitzadora

Trobada d'algunes generacions dels 60 (13-11-2010) (2)

2010-11-14T13:44:00.000+01:00

Trobada d'algunes generacions dels 60 (13-11-2010)

2010-11-14T13:23:00.000+01:00

Aquest dissabte 13 de novembre s'ha celebrat una petita trobada d'exalumnes de diferents generacions dels anys 60. Ha estat una trobada per a la qual no va fer-se cap convocatòria expressa. Simplement, ha corregut el boca-orella i hi ha anat tot que ha volgut o pogut. Una bona fórmula, creiem, perquè fa que ningú se senti obligat i, sobretot, perquè descarrega molt de feina les persones organitzadores, que, en aquest cas, eren la Leo Rodríguez i la Justina Gallardo.

Ens hem aplegat al restaurant La Gela, de Jesús, un total de setze persones. La participació estava molt concentrada entre exalumnes nascuts entre els anys 1967-1968-1969. Com totes les trobades anteriors, de gran o petit format, ha estat una estona molt agradable en què ens hem posat al dia i, especialment, hem recordat anècdotes i vivències dels nostres anys a la Mercè. Per exemple, vam entendre que quedava en peu la promesa de penjar aquí al bloc unes fotos de les cançons en playback que es va posar de moda interpretar en l'època que els alumnes d'aquells darrers anys 60 cursaven 7è o 8è de la desapareguda EGB. El material gràfic promet de debó.

Tot i que potser és avançar-se una mica, l'associació d'exalumnes va anunciar que el mes de juny de l'any vinent hi haurà alguna activitat cultural per commemorar l'aniversari de la creació de la Mercè. Com sabeu, la data exacta va ser el 7 de juny de 1848. La nostra intenció és celebrar cada any un acte de record, el dissabte més proper al 7 de juny. Es va comentar que l'any vinent serà el 4 de juny. No es tracta d'organitzar ni una gran trobada ni un dinar o un sopar, sinó de preparar una activitat de caire cultural: una xerrada, una sortida..., que en la mesura del possible tingui com a nexe comú la història de la nostra escola. Evidentment, en donarem més detalls a mesura que s'acosti la data.

A banda de la foto de grup que encapçala aquesta entrada, vam fer unes quantes imatges més que, publiquem aquí i en una entrada posterior. Si us les voleu baixar per guardar-les, sàpiguen que estan en bona resolució. Cliqueu a sobre per veure-les grans i baixar-les.

Agraïment a Conrad Duran

2010-11-13T17:53:00.001+01:00

Continuem donant sortida a una colla d'agraïments que teníem pendents des de la gran trobada d'exalumnes de juny de 2008. En aquesta ocasió, l'agraïment és per al periodista Conrad Duran, que va donar una gran difusió i suport a aquell esdeveniment a través de la revista quinzenal "L'Estel", tot un clàssic de les publicaciones tortosines, i de del programa setmanal que realitza a Antena Caro, l'emissora municipal de Roquetes.

L'ocasió per reconèixer-li l'aportació va ser una tertúlia celebrada aquest divendres, 12 de novembre de 2010, a Campredó, organitzat per Òmnium Cultural. Era el primer d'un cicle de cafés-tertúlia "ilercavons", que ha posat en marxa l'entitat cultural. Vam ser convidats a aquesta activitat i en una propera entrada us farem cinc cèntims d'una convocatòria que creiem d'interès.

La casa de transeünts necessita l'ajut de tots

2010-11-07T16:40:00.003+01:00

La recent trobada de la generació de les caragoles, celebrada el passat 30 d'octubre, ens va permetre "descobrir" la tasca que es desenvolupa actualment a l'antic convent de la Puríssima. El servei de casa de transeünts era prestat a Tortosa per la comunitat de Sant Vicenç de Paül des de fa quinze anys (l'aniversari serà el 15 de desembre), al carrer de Sant Lluís, just darrera del convent. Però ara fa un any, quan les monges de la Puríssima es van traslladar a Saragossa i van cedir el convent al Bisbat, la casa de transeünts es va traslladar a l'edifici.

Allí, les monges paüles continuen atenent a diari totes aquelles persones que no tenen domicili i que es veuen abocades a rondar pel món. No cal dir que l'actual crisi econòmica ha incrementat la demanda del servei que presta la casa i que consisteix, bàsicament, a oferir un lloc on passar la nit, menjar calent, tenir cura de la higiene personal, aconseguir una mica de roba i, en general, sentir-se acollit mínimament. Com resa una petita inscripció que les monges tenen posada a l'entrada de la comunitat, "l'amor neix cada matí". Una frase molt apropiada per descriure la tasca que es desenvolupa a la casa de transeünts.

Ens n'hem volgut fer ressó perquè la tasca de les germanes paüles no és tan sols molt meritòria, sinò perquè necessita de la solidaritat de tots i de totes. No corren bons temps a la societat actual i les trinxeres de primera línia des les quals es lluita contra la desigualtat i la pobresa ho pateixen especialment. No és que tinguin més feina, que també, sinó que els donatius amb què aconsegueixen fer-ho funcionar tot també minven.

Per això, aprofitem aquesta entrada per traslladar-vos una crida a donar suport a aquesta tasca de les germanes paüles en la mesura de les vostres possibilitats. Hi ha moltes formes de col·laborar i no és qüestió d'aportar diners. Hi ha coses molt més necessàries, com menjar, roba o fins i tot llibres.

Posats en contacte amb la comunitat avui mateix, hem sabut que les necessitats més urgents són aconseguir pa (en necessiten 20 barres a la setmana) i en general aliments de tota mena, com per exemple llet i iogurts. N'hi ha una necessitat peremptòria, perquè ara no n'aconsegueixen recollir prou per a les necessitats.

A més, sempre fa falta roba, majoritàriament d'home, ja que els homes són els principals usuaris de la casa. En particular, necessiten texans, samarretes i jerseis, o roba d'esport o xandalls. És a dir, roba que tan serveixi per vestir-se o abrigar-se com per anar a treballar al camp.

Tot i que us pugui semblar que no es tracta d'una necessitat peremptòria, les monges paüles també reben de bon grat donacions de llibres. De fet, estan creant una petita biblioteca a la casa. Penseu que un llibre és una petita font de distracció per a les persones que hi passen. És més, la comunitat ven unes samarretes al preu de 5 euros, que serveixen per ajudar a finançar les seves activitats solidàries.

Les donacions poden fer-se individualment o també a través d'entitats, associacions, grups, col·lectius... En definitiva, recordeu que quan una paret es a punt de caure falten totes les mans possibles per fer força.

La comunitat de Sant Vicenç de Paül és formada actualment per quatre germanes: M. Teresa Andrés Gutiérrez, Mercedes Forgas Puigvert, Ramona Caellas Munné i Victoriana García Lomillos. El seu telèfon, on us atendran molt gentilment a qualsevol hora, és el 977 44 11 68. Si us ve de gust, visiteu-les. Us ensenyaran les dependències i veureu de primera mà la feina que desenvolupen. A més tindreu l'oportunitat de descobrir, si no el coneixeu, un fantàstic edifici situat al cor del nucli antic de Tortosa.

A continuació pengem algunes imatges de l'interior de la casa, així com del conjunt del convent.

Agraïment a l'EMD de Jesús

2010-11-06T22:19:00.000+01:00

L'exposició "La Mercè. Una història en imatges" va visitar l'Entitat Municipal Descentralitzada de Jesús durant les festes de Sant Francesc, aquest passat mes d'octubre. Ens vam sentir molt ben acollits a l'espai d'exposicions de l'edifici de l'EMD i hem de dir que la seva col·laboració, tant dels responsables polítics com dels treballadors, va ser magnífica. De fet, com a tot arreu per on hem passat. I ens que ens fa l'efecte que l'esperit de la Mercè arriba positivament a tothom, fins i tot a aquells que no n'han estat alumnes.

Per això, aquest dissabte 6 de novembre hem anat a Jesús a fer l'agraïment que teníem pendent amb l'EMD. Ens han rebut el seu president, Pere Panisello Chavarria, i la regidora de Cultura, Dolors Queralt Moreso. A tots dos els hem lliurat l'obsequi habitual d'aquestes trobades, un exemplar del llibre "El Baix Ebre, mosaic de constrastos". Com recordareu, en el seu dia, el consell comarcal del Baix Ebre va fer una donació d'exemplars a l'antiga Plataforma d'Exalumnes de la Mercè.

Aprofitem per expressar la nostra gratitud a la Montse, la treballadora de l'EMD que ens va ajudar en la instal·lació de l'exposició.